Soc autònom, com em dono a conèixer?

Abans de passar a l’acció s’ha de dissenyar una estratègia que sigui coherent i harmònica, i tenir present que tot comunica. La Txell Costa, periodista especialitzada en màrqueting i negocis, té clar que en funció de a qui ens dirigim, varia la posada en escena: “És imprescindible posar-se a la pell del client per adaptar els canals, els missatges i els formats”. Apunta que pot ser útil tenir presència a la xarxa, però que el món en línia hauria de ser el ressò del que ja es té presencialment, perquè si no es té una agenda de contactes que consumeixi contingut, s’està parlant sol a xarxes. 

A la Scheherezade Surià, traductora editorial i audiovisual, la presència online li ha donat visibilitat. És com si tingués una botiga amb llums que il·luminen sempre el seu producte: “Així qualsevol pot veure el que faig a qualsevol moment del dia. És una manera de fer visible aquesta feina sovint invisible”. Es va estrenar amb el blog i va veure que tenia coses a dir, que podia ser una eina que l’ajudés a aconseguir nous clients. A partir d’aquí va decidir tenir presència a diverses xarxes socials. 

Per on començo? 

Donar-se a conèixer és important, però abans de fer-ho s’ha de treballar bé. La recomanació de Costa és arrencar amb les relacions públiques de tota la vida: fer una xerrada, aparèixer a mitjans o una col·laboració amb algú que tingui una agenda de contactes. “Tenir web, newsletter o presència a xarxes no garanteix que vendrem, falta el pas previ que és dir al món que ja existeixes”, assegura. També ajuda col·laborar amb companys de professió, les sinergies permeten ampliar la xarxa de contactes, i si treballes bé et recomanaran per a una altra ocasió. 

S’aconsella començar a tenir presència en línia sense que això suposi un volum de feina important. En funció del nostre negoci podem tenir un web estàtic, situar-nos a Google Maps o Google My Business, que ajuda les empreses a gestionar la seva presència a internet, o crear un perfil professional a LinkedIn, que no obliga a actualitzar-lo constantment. “Quan vagis a fer contactes els podràs ensenyar on estàs a la xarxa, i a mesura que tinguis possibles consumidors pots anar generant contingut de forma periòdica”, recomana l’especialista en màrqueting digital. Als seus inicis, Surià hauria agraït tenir les idees més clares sobre el que podia fer per donar-se a conèixer en lloc d’anar a cegues. És conscient que si hagués traçat un pla d’acció abans, hauria estat més eficient i s'hauria estalviat feina. 

Plans de comunicació i màrqueting

El que tothom vol saber és si els plans de comunicació i màrqueting funcionen. Si estan ben dissenyats, sí, i acaben donant els seus fruits, sempre que la resta d’elements del negoci rutllin. És possible comptar amb el suport de professionals que acompanyen els autònoms perquè assoleixin els seus objectius, però qui no vulgui o no s’ho pugui permetre haurà de decidir quina és l’estratègia que més li convé. “És possible que et faci mandra fer-te càrrec del pla de màrqueting, però hauràs de canviar el xip. Ser empresari implica revisar diferents àrees de negoci, també les que solen fer mandra i per a les quals no necessàriament estem formats com les finances o el màrqueting i la comunicació”. És recomanable diferenciar la fase en què està el nostre negoci: si és el moment de captar clients; si ja es pot convertir, transformant en contacte a qui ja et coneix, o és quan toca fidelitzar.  

Costa recorda que hem de tenir en compte la cultura on estem, a Espanya la vida a xarxes té poc impacte en el negoci offline: “La conversió en línia voreja l’1,5% o menys i va de baixada”. Per tant, s’hauria de començar per mirar i escoltar, que és el que fa un pla d’empresa, saber quin és l’objectiu, el públic, la marca, la competència, quant es vol facturar… i a partir d’aquí s’extreuen conclusions i es decideixen les accions que es faran. No s’ha de donar res per descomptat i s’han de mesurar dades. 

La presència a xarxes socials

Tenint en compte que el temps de l’autònom són diners, es recomana apostar per una estratègia conservadora a l’hora d’incorporar noves plataformes per donar-se a conèixer i compartir informació: “Posa-t’hi quan realment sàpigues que en trauràs resultats i queda’t amb el canal més segur”, diu Costa. 

Surià ha anat veient el que funcionava i el que no, i assegura que l’assaig-error i la intuïció són grans aliats. S’organitza de forma orgànica, prepara els continguts i munta la imatge, que després comparteix a diferents plataformes: “No ho presento igual, m’adapto al que requereix cadascuna d’elles”. Sense obsessionar-se té en compte els millors moments per publicar –per exemple, no fa un apunt a LinkedIn un diumenge al matí–, i sobretot intenta fer vincle, respondre i estar atenta al que es comenta: “Perquè hi has d’estar, si no la feina es perd”. Per a ella la comoditat és un factor important, està a les plataformes on se sent còmoda i que pot mantenir en el temps.

Vés al Kit de supervivència de l'autònom, una guia pràctica per acompanyar els autònoms i les petites i mitjanes empreses en l’aventura diària d’emprendre un projecte per compte propi.