Per què ha arribat on ha arribat ‘Alcarràs’?

“Per què ha arribat on ha arribat Alcarràs?”, es preguntava Tono Folguera, el productor de la pel·lícula de Carla Simón, guanyadora de l’Os d’Or a Berlín, a la gala dels Gaudí. Folguera ho tenia clar: “Pel talent de la Carla Simón”, i “perquè teníem un pressupost d’estàndard europeu”.

Folguera es referia al pressupost que el Departament de Cultura destina a pel·lícules i sèries catalanes des de l’arribada de la consellera Natàlia Garriga al capdavant del Departament de Cultura. L’audiovisual ha passat a ser una prioritat per al Departament, que ha dotat el cinema en català d’un pressupost competitiu amb els països del nostre entorn. “Volem fer un gir de guió en l’audiovisual i que les nostres pel·lícules puguin anar en igualtat de condicions als festivals internacionals”, ha dit repetidament Garriga. La indústria audiovisual de Catalunya ha d’oferir continguts moderns, atractius, en català. Necessitem nous referents per a les properes generacions, i que aquests arribin a Berlín i Hollywood, però també a l’Hospitalet i Nou Barris. I que despertin el plaer i les ganes de fer-se’ls seus. Una voluntat que es consolida en la base que ha de servir per a l’elaboració del Pacte Nacional per la Llengua i de la línia d’accions que marcarà la política lingüística dels pròxims anys.

La indústria audiovisual i els continguts de qualitat en català estan a l’agenda política del Govern de la Generalitat. El Departament de Cultura treballa per fer créixer els ajuts a les produccions i té com a objectiu arribar al 2% cultural. Les línies de suport al sector ja han augmentat de 17,5 milions d’euros el 2020 a 29,45 milions el 2022, xifra que representa un augment del 68,57% en el pressupost inicial. L’ajut a una pel·lícula en versió original en català era fins ara de 800.000 euros, i el Departament de Cultura l’ha augmentat fins a un màxim d’1,5 milions d’euros. També ha augmentat de 2,8 milions fins a 6 milions d’euros la línia de sèries en català.

“L’audiovisual és molt important perquè ens crea imaginari, perquè ens explica com a país, perquè explica els nostres paisatges i maneres de fer”, va subratllar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en la presentació de "Fem un gir de guió per l'audiovisual en català". Un acte organitzat pel Departament de Cultura per posar en valor i reivindicar la feina que fan tots els professionals del sector audiovisual català, i al qual van assistir directors i directores, guionistes, productores i productors, distribuïdors i altres professionals que desenvolupen la seva feina a Catalunya.

El Departament de Cultura també treballa en projectes ambiciosos com el hub audiovisual Catalunya Media City, que serà una gran infraestructura a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, i esdevindrà un centre de recerca, innovació i producció per als sectors audiovisual, dels videojocs i de continguts digitals, que integrarà facilitats de producció per al mercat nacional i internacional, l’acolliment d’empreses, la invocació tecnològica i la formació avançada.

Era necessari fer un gir de guió a l’audiovisual català! També en qüestió de gènere. Els darrers anys s’ha aconseguit visibilitzar la presència de dones, no només en les històries que s’expliquen, sinó en els càrrecs als quals elles tenien un accés més difícil. El 60% de projectes que finança l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), braç del Departament de Cultura, són liderats per dones directores, productores, guionistes. I també les trobem en àmbits més tècnics on solien estar infrarepresentades. En els últims anys han aparegut noms com Carla Simón, Elena Trapé, Neus Ballús, Belen Funes, Alba Sotorra, Meritxell Colell, Irene Moray, i moltes més. Calen dones al capdavant de la indústria audiovisual catalana, i que el pressupost estigui a l'altura del talent del país. Les bases ja hi són. Aprofitem-les, gaudim-ne i donem-los suport!