Kàtmandu, ja som aquí

KàtmanduEl moment és únic, ens presentem a les muntanyes, i amb molta humilitat els demano que ens acceptin durant aquests propers mesos, realment són les catedrals naturals més impressionants del planeta. Fa unes hores que el Nepal s'ha introduït dins nostre, aterrats i marejats comencem a respirar la contaminació de Kàtmandu, i collons quina fumera de tubs d'escapament.

Sembla mentida que fa tan sols unes 24 hores estàvem a l'hivern pirinenc, que ja ha despertat, ja que ara esteu gaudint d'una serralada tenyida de blanc i això pels que s'estimen la muntanya hivernal és el millor regal de reis.

El viatge ha anat prou bé, emocionats ens acomiadàvem dels amics que ens van acompanyar a l'aeroport. El nostre camí començava a definir-se, creuant controls de seguretat ja ens trobàvem dins l'avió de Qatar Airlines.

La gent que ens envoltava ja començava a fer-nos notar el canvi de lloc que faríem. Àrabs i hindús ens acompanyaven, mentre l'avió s'enlairava i les hostesses, molt educades, ens anaven afartant de menjar, el qual estava cuinat amb totes les normes islàmiques.

La pantalleta de televisió ens orientava, creuant el Mediterrani per després sobrevolar Algèria i Egipte, fins arribar a la península de Qatar, on arribarem de fosc.

Baixem de l'avió i ens trobem l'opulència d'un país emmalaltint pel materialisme, joies, cotxes de luxe, perfums i molt més del que necessitem per viure.

Però també ens sorprèn la manera que tracten el turisme, l'aeroport té diferents serveis que mai hauria imaginat, unes sales fosques i amb butaques ens indiquen l'habitació en la qual descansarem unes quantes hores abans d'agafar el següent avió. Repartides per l'aeroport hi ha diferents fonts d'aigua potable que s'agraeixen un munt.

I buscant un lloc per menjar, ens trobem que la companyia de vol ens paga els dos àpats que farem abans de sortir cap al Nepal, una cosa increïble als països occidentals.

Després de patir el picant que porta el pollastre, busquem lloc per jeure, entrem a la sala, que és al costat d'una petita habitació perquè resin els musulmans, i ens deixem portar pel cansament. Això sí, costa dormir i ens anem despertant molt.

S'acosta l'hora de marxar cap al Nepal. Abans, però, ens fotem un bon esmorzar, ja no tan picant, i conversem una estona amb una família nepalesa que viu a Barcelona. El noi va néixer al Solokhumbu, la vall de la deessa mare de la terra, l'Everest.

Des de la taula es veuen els enormes edificis que han crescut gracies al petroli, també s'intueix una polseguera que crea una boirina a l'horitzó.

Envoltats de gent amb faccions molt diferents comencem a viure la nostra aventura, àrabs, hindús, asiàtics seran des d'ara els nostres companys de viatge.

El vol surt a les deu del mati, content respiro l'aire fresc que em mancava a l'aeroport, però de seguida ens introduïm a l'avió i tornem a quedar precintats, ara fins a Kàtmandu.

És un viatge de quatre hores, Qatar Airlines ens torna a cuidar com si fóssim fills seus, tot i així em sorprèn veure com els nadius del Nepal no paren de prendre whisky amb gel, que les hostesses serveixen sense molestar-se.

A l'avió hi ha uns deu occidentals, i el destí fa que un d'ells, el Daniel, argentí de la província de Córdoba, sigui amic del Gorgojo, un guia de l'Aconcagua amb el que vam compartir temporada l'any 2008. Aquella temporada va fer el cim amb les meves botes i en unes 19 hores des del camp base.

L'olor del dinar ens penetra de nou, ja estic fart de picant i pollastre, i això tot just comença, ens hi haurem d'acostumar, ja que serà una gran part de la nostra dieta aquests propers cinc mesos.

De sobte, cap al nord, i des de la finestreta de l'avió ens saluda l'Himàlaia. És lluny, però com us podeu imaginar es veu des de tot arreu, altiu i massís, destaca sobre la calitja i les nuvolades, que centenars de metres més avall amaguen la planura de l'Índia.

Pessigolles i somriures. Ens mirem amb el Pere, l'avió ja comença a obrir els alerons, girem, es veuen turons amb les terrasses de cultius d'arròs, que sembla que reposin, esperen una nova temporada que sigui ben fructífera. La ciutat de Kàtmandu apareix de sobte, edificis alts es barregen amb altres cases que encara estan per acabar, les rodes toquen al terra. Ja som al Nepal, casa nostra els propers mesos.

Sortim de l'avió, eufòrics i contents, però de seguida els tràmits duaners ens calmen l'alegria. Comencem a desembutxacar rupies, el primer buròcrata ens diu que no podem estar cinc mesos seguits al Nepal, només tres. Això sí, es poden fer ampliacions deixant caure uns euros més.

La cinta ens acosta les motxilles, tarden una estona a sortir, però les carreguem i ja sortim de l'aeroport. Collons, ara sí, benvinguts a Kàtmandu.

Ens reben els clàxons dels cotxes, i després una colla de nepalesos que ens volen portar al seu allotjament, amb el seu taxi, bé, com qualsevol aeroport d'un país amb condicions ben diferents a les d'occident.

Costa entendre-s'hi però el Pere té un anglès fluït, i aviat ja estem dins una petita furgoneta, direcció a l'hostal Holy Land, recomanació de l'Elena.

El viatge de l'aeroport fins a l'hostal és per aterrar de cop a Nepal. Carrers plens de forats, escombraries per tots costats, gent amunt i avall, i sobretot un caos circulatori digne d'admiració, els clàxons sonen contínuament, ara tu, ara jo, els premem tan sols per vici. Anem per l'esquerra, com els anglesos, però és que no hi sembla haver cap norma de trànsit, és el caos ordenat.

Imatges dures es claven dins la meva retina, la contaminació és espantosa, molta gent va tapada de la cara, però el menjar i tot el comerç està exposat vora la carretera.

Per fi arribem a Holy Land, i ens sorprenen de cop. Resulta que a Kàtmandu tallen la llum dos cops al dia, durant la nit i unes hores al migdia, o sigui que ja ens veus amb frontal per anar a veure l'habitació, cèntrica a més no poder, amb la sonorització d'un dels carrerons de Thamel, el barri turístic per excel·lència.

Estem ben atordits, pel canvi de món on estem i sobretot pel llarg viatge que ens ha atordit les neurones. Necessitem descansar, despertar demà amb la força i la il·lusió que ens caracteritza, i que ens portara a la més gran aventura que mai hàgim somiat.

Estem a Kàtmandu, però ja frisem per marxar, volem anar a l'Himàlaia, volem viure la natura i compartir-la amb tothom.

Que els vents ens siguin favorables, 'namaste'!!!