Trenta mil milions de textos al dia

Cada dia, 30.000 milions de missatges de text i 700 milions de fotografies circulen arreu del món a través del WhatsApp, l’aplicació que ha revolucionat la manera de comunicar-nos i que ha fet de la immediatesa el seu estendard. No és estrany que es consideri aquesta eina com una pròtesi o un apèndix del nostre propi cos, sense la qual molts no poden viure. Les xifres ho corroboren: ens passem una mitjana de 195 minuts a la setmana comunicant-nos a través del WhatsApp i al llarg del dia el revisem una mitjana aproximada de 23 vegades. Només un 28% de la població que l’utilitza no ho fa a diari.

Al mes de setembre Whatsapp va superar els 900 milions d’usuaris actius, que l’utilitzen almenys un cop al mes, en tot el planeta. Una xifra assolida en sumar 435 milions de nous adeptes després que Facebook anunciés, al febrer del 2014, l’adquisició de WhatsApp Inc, en una operació que acabaria tancant a l’octubre del mateix any per 21.800 milions de dòlars (19.567 milions d’euros).

“Els dos principals reptes que ja està afrontant Whatsapp seran les videotrucades i la integració total amb Facebook”, assegura Bernat Gimeno, consultor en màrqueting online, a la vegada que afirma que la compra de l’aplicació de Koum i Acton per part de Facebook respon a la voluntat de Mark Zuckerberg de gestar un autèntic gegant de la comunicació online que abasti tots els camps: plataforma social, missatgeria i videotrucades. De fet, des de l’adquisició per part de Facebook, WhatsApp va afegir un servei de trucades que ofereix des de la mateixa aplicació a través de la tecnologia de veu sobre IP. “Estarem davant d’una fusió total de les dues plataformes que permetrà oferir un servei integral i centralitzat. El potencial de WhatsApp l’acabarem veient en molts altres camps. A dia d’avui, els partits polítics ja l’utilitzen en períodes de campanya electoral; els mitjans digitals ja donen l’opció de compartir les notícies via WhatsApp, i algunes empreses ja ofereixen números de WhatsApp com a canals de comunicació. El camí a recórrer en aquest sentit és enorme”, afegeix Gimeno.

En l’àmbit europeu, l’estat espanyol és el que disposa de més usuaris registrats a WhatsApp, superant els 40 milions i amb una quota de penetració d’un 70% entre els usuaris de telefonia mòbil, segons xifres de la consultora Strategy& de PwC. El segueixen Itàlia, amb un 62% de quota; Holanda, amb un 61%, i Alemanya, amb un 57%. “Espanya és el país europeu amb la taxa de penetració de smartphones més alta, amb un 81% de telèfons intel·ligents sobre el total de mòbils”, segons dades de l’informe La Sociedad de la Información en España 2014, elaborat per la Fundació Telefónica.

“Si això es lliga al fet que durant anys hem tingut els preus més elevats de missatgeria SMS a tot Europa, s’explica per què els ciutadans han optat ràpidament per plataformes de missatgeria instantània gratuïta quan comencen a implantar-se”, explica el consultor Bernat Gimeno. De fet, la caiguda de l’ús del SMS ha sigut directament proporcional a l’auge del WhatsApp. Segons Strategy&, l’any 2010 un 91% dels missatges que es van enviar arreu del món eren SMS, mentre que la missatgeria instantània es quedava amb un 9% restant. El 2014, el percentatge de SMS enviats havia baixat fins a un 25%, mentre que la missatgeria instantània arribava a un 75%.

Les alternatives

WhatsApp encapçala el rànquing d’aplicacions de missatgeria instantània més utilitzats al món. El segueixen Facebook Messenger, que -segons dades del portal Statista- al mes d’agost arribava als 700 milions d’usuaris actius, QQ Mobile (603 milions), WeChat (600 milions), Skype (300 milions), Viber (249 milions), LINE (211 milions), Kik (200 milions), Blackberry Messenger (91 milions) i KakaoTalk (48 milions). El top cinc dels països que encapçalen la quota de mercat a WhatsApp el conformen Sud-àfrica, Malàisia, Índia, Mèxic i Espanya. Però no a tot el planeta s’ha convertit en l’opció preferida, ja que si el fenomen WhatsApp arrasa a Sud-àfrica, Snapchat ho fa a Irlanda, i WeChat, a la Xina.

Snapchat va aparèixer el 2012 creat per Evan Spiegel i Boddy Murphy, dos estudiants de la Universitat de Stanford. La seva peculiaritat és que els missatges i les imatges que s’envien a través d’aquest servei són efímers; és a dir, s’esborren al cap de pocs segons de ser rebuts. Aquesta característica fa que predomini el seu ús per compartir continguts privats i practicar el sexting. En canvi el gegant asiàtic es decanta pels serveis que ofereix WeChat, que va sorgir el 2010 i que permet la comunicació individual i de grup en plataformes de text, àudio i vídeo. Altres alternatives que de moment no aconsegueixen treure el son a WhatsApp són Viber, que va néixer exclusivament per a la plataforma iOS de l’iPhone com la competència directa d’Skype i que va ser força criticada per emmagatzemar informació sobre els contactes dels seus usuaris; Telegram, desenvolupada a Rússia i que va aprofitar per guanyar usuaris quan WhatsApp va tenir diverses incidències que el van deixar sense funcionar a principis de l’any passat, i LINE, que destaca per l’ampli ventall d’emoticones que ofereix per personalitzar les converses.

Canvis comunicatius

Els canvis que ha introduït WhatsApp a l’hora de comunicar-nos han modificat rutines i convencions. “El WhatsApp permet l’omnipresència i alhora crea distàncies artificials, perquè pots estar en un mateix espai físic i enviar un WhatsApp als teus acompanyants. Crea una complicitat diferent i genera vincles nous”, explica Francesc Núñez Mosteo, sociòleg expert en noves tecnologies i societat de la informació.

En aquest aspecte, també s’hi fixa Genís Roca, antropòleg, estudiós de la influència de les tecnologies en les relacions humanes i especialista en estratègia digital: “Si una cosa fa el WhatsApp és ampliar els vincles i enfortir les relacions. Recordo una notícia que afirmava que el WhatsApp és culpable de separacions de parella. L’estudi té mala llet perquè no diu quantes parelles s’han creat o refermat gràcies a aquesta eina”.

Núñez Mosteo afegeix que el WhatsApp també genera noves exigències i noves formes de compromís entre els que el fan servir: “El desig de tenir resposta immediata el fa més tirà i genera impaciència, sobretot si ens fixem en el doble check ”, explica mentre alerta del perill de la descontextualització dels missatges que s’envien. “És una comunicació complexa i hem d’entendre que a vegades no saps a quines audiències et dirigeixes exactament, sobretot quan envies un missatge al WhatsApp de grups”, avisa.

Al parer de Genís Roca, les habilitats comunicatives “se’n ressentiran”, però confia que també milloraran: “Quan arriba una novetat d’aquesta categoria, hi ha un període d’adaptació que mentre no està resolt hi ha moltes pràctiques que podem considerar de mala educació, com atendre converses mentre estàs reunit amb altra gent”. “Es parla molt de la mainada, de si ho fan bé o malament, però la majoria dels mals usos que en fan els han vist a casa. El pare és el primer que a mig sopar treu el mòbil i contesta el whatsapp del cunyat”, conclou Roca.