‘Indigneu-vos!’, un clam global

En aquests cinc anys, la indignació s’ha transformat en un clam global. El planeta ha despertat davant de molts dels grans reptes encara pendents de resoldre com les desigualtats, les dictadures, els poders a l’ombra i l’hegemonia dels mercats. No és que abans no existissin, ni molt menys. És que ara s’han convertit en una crida unànime, d’una punta a l’altra del món.

La tecnologia hi ha jugat la seva part. El que el naixement de la impremta va significar per a la circulació del pensament, internet ho ha significat per a la democratització en la difusió i organització d’idees. Una plaça, una assemblea i un hashtag. Aquestes són ara les eines que calen per mirar de canviar el món.

Així ha sigut com #ArabSpring, #Tahrir, #15M o #Taksim s’han convertit en símbols d’unió sota un mateix clam: “Ja n’hi ha prou”. És l’ Indigneu-vos!, reprenent el títol del manifest del pensador Stéphane Hessel que va posar paraules a aquesta reivindicació global.

De motius per a la indignació no en falten i són tan diversos com ho és el nostre món. Cada regió del planeta ha modulat la indignació segons la seva pròpia llista d’assignatures pendents, de canvis necessaris per avançar. A la Primavera Àrab el nexe comú va ser derrocar uns dictadors eternitzats en el càrrec, amb la complicitat d’Occident, que oprimien uns pobles cada cop més joves i amb menys perspectives. Al nostre país qüestions com la corrupció, la crisi, l’atur, les retallades i els abusos dels bancs van catalitzar un moviment que va impactar contra una classe política i econòmica poc avesada a trepitjar el carrer i a compartir les preocupacions que s’hi viuen.

A Islàndia, Turquia, el Brasil, Mèxic, Hong Kong… fins i tot davant de Wall Street, el gran símbol del poder econòmic mundial, s’hi va deixar sentir el missatge de la indignació. Allà va ser on es va sentir el lema més il·lustrador del moviment: “Som el 99%”. Amb la idea que la riquesa mundial és en mans d’un reduïdíssim percentatge de la població, es diu que l’1%, mentre la resta, el 99%, està sotmesa a la seva cobdícia i interessos.

Idees, missatges, lemes… la circulació de la informació, especialment entre la nova generació, ja no té aturador. Encara que qualsevol poder polític o econòmic es proposi aturar-la. De fet, les reivindicacions circulen de tal manera que fins i tot arriben a moltes persones que mai no s’haurien interessat per aquesta qüestió o aquella altra. És el gran llegat de la indignació global: el trànsit lliure del pensament, la democratització del debat públic. Benvinguts a una nova era.

L’espurna, la Primavera Àrab, per Ricard G. Samaranch

En Mohamed va trucar al seu oncle per dir-li que es pensava suïcidar. Però no se’l va creure. Quinze minuts més tard l’oncle va rebre una trucada d’una ambulància que l’informava que estava en estat “molt crític”, recorda Lamine Buazizi, un familiar del jove venedor ambulant que es va immolar el 17 de desembre del 2010 a Sidi Bouzid... Llegir més aquí.

Mil motius per a la revolta, per Cristina Mas

Un món "on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures" era el somni de Rosa Luxemburg, la revolucionària assassinada a Berlín el 1919. Gairebé un segle després la frase manté tot el seu sentit. Sobren motius per a la revolta... Llegir més aquí.

15-M, la indignació a casa, per Marta Rodríguez

¿Què en queda del 15-M, el moviment d’indignació popular que va esclatar a mitjans de maig del 2011 a Madrid i es va estendre per tot l’Estat en vigílies de les eleccions municipals d’aquell any?... Llegir més aquí.

Ismael Peña-López: "És molt injust demanar resultats al 15-M en només quatre anys". Entrevista de Marc Vidal

Aquest Professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC viu i teoritza alhora sobre els moviments d’indignació al planeta. Explica que uns governants cada cop menys poderosos són a l’origen d’una revolta que no té marxa enrere... Llegir més aquí.

Nova York, Mèxic, Hong Kong, Istanbul… I molts altres 15-M, per Gerard de Josep

Un cop sembrada la llavor i encesa la flama, el clam de llibertat i les ganes de canvi van començar a estendre's per tot el món. La indignació es plantava tan davant del centre financer de l'economia mundial, Wall Street, com al cor del gegant asiàtic... Llegir més aquí.