La revolució del consumidor

La crisi ha fet trontollar esquemes en molts sectors diferents. Però tots ells comparteixen un denominador comú: l’element més decisiu, el motor de qualsevol negoci, ha canviat. Efectivament, el consumidor ja no és el que era l’any 2007. Ara, per una combinació de necessitats econòmiques i d’accés universal a la informació, el consumidor és més exigent, més conscienciat, molt més infidel i molt menys voluble a les campanyes de publicitat. En realitat, és un consumidor millor i les empreses d’economia col·laborativa han sigut ràpides a oferir-li el que vol.

L’empoderament del consumidor suposa un repte per a les companyies tradicionals i una oportunitat per a les noves, que pel fet de ser menys antigues de vegades saben entendre millor aquest nou consumidor. Els apartaments turístics, per exemple, són un èxit perquè acostumen a ser més barats que els hotels tradicionals (factor econòmic), però també perquè ofereixen als usuaris una manera diferent de visitar una ciutat (factor experiència). A més, aquest nou consum molts cops potencia elements que, d’una altra manera, estarien desaprofitats, sigui una habitació en un pis o un cotxe que viatja fins a Madrid amb places disponibles (factor sostenibilitat). És un còctel molt atractiu per al nou consumidor. Sobretot els 'millennials', la generació nascuda a partir dels anys 80 i que, per culpa de la crisi i l’atur juvenil, encara no té a Catalunya i Espanya el protagonisme que té a la resta d’economies avançades.

En els últims anys alguns negocis tradicionals han intentat posar-se al dia per contrarestar la puixança d’aquests nous negocis. Per exemple, alguns hotelers han començat a construir apartaments per oferir una experiència/preu equiparable a la d’Airbnb. D’altres, en canvi, s’han tancat en banda, com és el cas dels taxis. És una incògnita com es resoldrà el futur en aquests casos, però el temps no juga a favor dels negocis tradicionals.

Aquesta nova manera de consumir també suposa grans reptes. Per exemple, en fiscalitat. Com han de tributar segons quines activitats? ¿Igual que les tradicionals? O també en competència. Com passa en molts sectors de l’economia digital, es corre el risc que una o dues empreses acaparin la immensa majoria del mercat. De manera que el que semblava una alenada d’aire fresc pot acabar convertint els consumidors en captius d’uns quants.

Però hi ha una certesa: la manera com consumim ha canviat per sempre. I, en bona part, això ho ha provocat la crisi.

Després de la crisi: compartir, per Júlia Manresa

Som més pobres, però molts de nosaltres tenim internet i un smartphone. Aquests dos factors plegats expliquen, en bona part, que una societat acostumada a consumir més productes i serveis dels que necessita busqui alternatives per continuar tenint accés a aquesta varietat de productes però partint d’unes butxaques més buides... llegir més aquí.

"L'economia col·laborativa corre el risc de convertir-se en un capitalisme de plataforma controlat per pocs". Entrevista de Júlia Manresa

Albert Cañigueral va començar com a autor d’un blog anomenat Consumo colaborativo ara fa quatre anys, després d’haver treballat com a enginyer de telecomunicacions i multimèdia per a empreses multinacionals. Ara és un dels experts i referents en aquest sector i és membre del col·lectiu internacional OuiShare, el think tank de consum col·laboratiu més potent del món, que aquest any ha celebrat la seva trobada anual a Barcelona... llegir més aquí.

Flexibilitat o precarietat, per Júlia Manresa

L’economia col·laborativa no només ha suposat una transformació en la manera de consumir, sinó també en la de produir o, més ben dit, proveir un producte o servei. Internet en si mateix ja havia comportat una transformació en el mercat del treball que havia impulsat la figura del freelance fins a convertir-lo, d’alguna manera, en una mena d’autònom digital. Però l’economia col·laborativa ha radicalitzat encara més el paper del particular que ofereix el seu servei a una plataforma a canvi d’una comissió i a un preu normalment molt per sota del de mercat tradicional... llegir més aquí.

Com es consolidarà el nou model, per Marc Cortés

Quan parlem d’economia col·laborativa la majoria pensem en Airbnb o Uber, tot i que en realitat aquests dos casos són la punta de l’iceberg del que podríem definir com a consum col·laboratiu, que és una realitat molt més àmplia i complexa. Mirant de trobar-ne una definició, diríem que totes aquestes iniciatives es basen a compartir entre iguals béns infrautilitzats amb l’ús d’internet com a base... llegir més aquí.

No ignorem ni els beneficis ni els riscos, per Álvaro Porro González

És difícil negar que la cultura de compartir i produir per a un benefici comú sigui interessant per a la societat. També és difícil negar que la disrupció digital ha arribat per quedar-se i que no podem obviar-la. És igual de difícil negar que si tu i jo fem el mateix per guanyar-nos la vida, però jo ho faig sense tributar i sense complir amb els requisits de seguretat, la meva manera de competir no és lleial, sigui col·laborativa o no... llegir més aquí.