Director general de Rocasalvatella Cofundador d’OPCIONS.ORGQuan parlem d’economia col·laborativa la majoria pensem en Airbnb o Uber, tot i que en realitat aquests dos casos són la punta de l’iceberg del que podríem definir com a consum col·laboratiu, que és una realitat molt més àmplia i complexa. Mirant de trobar-ne una definició, diríem que totes aquestes iniciatives es basen a compartir entre iguals béns infrautilitzats amb l’ús d’internet com a base.
La història ens mostra que cada cop que s’incorpora un nou element a la xarxa o a través d’aquesta eina, els negocis i la producció varien. I l’economia col·laborativa no n’és una excepció. Aquesta nova manera de consumir va més enllà de compartir, implica reutilitzar i estalviar, implica plantejar economies no basades en la propietat d’un objecte sinó a gaudir de l’ús i, per tant, un nivell de servei i d’expectativa més exigent que en models d’economia tradicionals.
I com qualsevol fenomen que arranca i que no segueix les regles preescrites, sinó que usa la disrupció com a base del seu creixement, planteja grans reptes de futur. L’economia col·laborativa genera debat, ja que posa en qüestió el model econòmic establert i genera un sentiment d’amenaça cap a l’antiga economia i als seus lobis. La regulació és un dels principals reptes que té al davant, i ens obligarà a estar pendents de l’evolució dels models. Serà necessari diferenciar entre aquells models en què sí que existeix un vessant lucratiu i que exigiran una regulació, i aquells que busquen aconseguir un objectiu comú (grups de compra col·lectiva, xarxes d’intercanvis de sofàs per poder dormir mentre es viatja o plataformes d’intercanvi de temps per serveis) i que tendiran més cap a l’autoregulació. Estem davant d’un canvi clau en els models econòmics que, amb independència de quines siguin les plataformes, empreses o actors que els protagonitzin, sembla evident que han vingut per quedar-se.