"Aquest premi és com el darrer projecte professional de l'Ignasi": el discurs de Xavier Pujol

BarcelonaM'ho heu posat difícil per parlar ara... M'han dit que tinc un temps i llavors me'l poso per no... I com que sóc l'únic no professional de la paraula dels que estem aquí, m'ho he escrit. Les primeres paraules són expressions de sentiments contraposats. Agraïment i orgull, a la vegada que emoció i tristesa. Com a germà gran i padrí de l'Ignasi, preferiria que ell fos aquí lliurant un premi que portés el meu nom, i no és que jo ho mereixi, però ja m'enteneu. Que hi fos. Les primeres paraules, d'agraïment, deia. Al funeral de l'Ignasi, vaig renyar una mica, de manera sincera però afectuosament, la família professional del periodisme per prendre-nos-el tantes hores. És veritat que era la seva vocació i la seva passió, i ho feia entregat i encantat, però nosaltres com a família, i més valorant-ho des de la pèrdua, ens queixàvem del temps no compartit.

Avui matiso aquell comentari. Agraïm que heu mantingut la paraula en temps que no tothom ho fa. Vàreu dir que volíeu fer alguna cosa, que no sabíeu què, però tampoc qualsevol cosa. Agraïm la sensibilitat, el temps i el moment. El temps no és igual per a tothom però hem pogut fer uns mesos de dol abans d'avui. A més, el marc d'aniversari del diari em sembla molt oportú. Recordo que ell va assistir a la celebració l'any passat, el mateix dia que sortia d'una 'quimio', però amb coratge, compromís i orgull de formar part d'aquest projecte. Agraïm la forma també. El premi al foment de l'emprenedoria, un premi en commemoració seva. No cal premi per recordar-lo, però ens agrada commemorar-lo amb aquest premi, i ens sembla molt bé.

També Voldria agrair la generositat de la Terete, la seva estimada Terete, per tenir a bé d'acceptar que es fes aquest premi. Gràcies Terete. Agrair la presència de la família Pujol i Petit al complert. Pares, germans i algun nebot. Som una família que viu, gaudeix i plora unida. Avui era just que vinguéssim tots junts a veure, viure i agrair aquest reconeixement.

De l'Ignasi, no tinc ara prou temps per dir qui i com era. La meva mare, de qui l'Ignasi podria haver heretat la facilitat d'escriure però la va millorar, m'ha escrit unes paraules en una nota que sempre reaprofita, per si m'oblidava de com era. Diu: “Bo, agraït, generós, alegre, familiar, acollidor, detallista, amb sentit de l'humor, amic dels seus amics, no es queixava, apassionat, boig pel periodisme, educat i respectuós. Humà, no ho va fer tot bé però va fer bé l'important i va lluitar". D'ell, hi ha detalls de comportaments valents que l'honoren i hem conegut per altres persones, perquè ell no els havia revelat. Les innombrables mostres rebudes de professionals, empresaris, polítics, companys sanitaris....

La família estimem l'Ignasi sigui com sigui, i així ha de ser però rebre el reconeixement de què hem tingut ocasió és molt important. L'escalfor rebuda no elimina la tristesa, però ens calma i ens reconforta. Ignasi, et trobem a faltar molt. El cor fort del principi ha esdevingut un mar de llàgrimes. Carles [Capdevila], recordo que era a l'habitació de l'hospital amb l'Ignasi quan va rebre una de les teves visites. Potser va ser l'última. I recordo que em va preguntar amb amargor: “Ara quin projecte de futur li dic que tinc?”. Una llàgrima. Però després, amb dignitat, es va recompondre. Penso que aquest premi és el darrer projecte professional de l'Ignasi. Felicitats al guanyador pels seus mèrits. Gràcies Ignasi, que el teu model ens guiï i el teu far ens il·lumini.