Altres maneres de viure: de l'habitatge cooperatiu i feminista a la masoveria urbana
En els darrers anys a Catalunya estan arrelant fórmules alternatives de viure, com l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Descobrim com funcionen aquests models, què implica anar-hi a viure i quines particularitats arquitectòniques convé que tinguin els edificis
Fa prop d'un any, en un solar de Santa Maria de Palautordera, es van començar a veure excavadores i tractors amb remolc. Al cap d'un parell de mesos, ja hi lluïen desenes de columnes de formigó: part de l'esquelet d'un nou edifici. Al voltant, un grup de persones s'ho mirava amb molta excitació. Eren les futures habitants de La Renegà, el projecte feminista d'habitatge cooperatiu que s'està materialitzant en aquest poble de la falda del Montseny. És una iniciativa singular. Està impulsada per un col·lectiu de dones que ha decidit construir i conviure en una llar pensada amb mirada feminista, que tindrà les cures al centre i que funcionarà amb relacions horitzontals, recíproques i solidàries.
Per fer-ho realitat, han triat el model de cooperativa d'habitatge, a l'alça a Catalunya: ja hi ha prop de 1.200 habitatges amb aquesta fórmula, segons l'Observatori de l'Habitatge Cooperatiu. En l'àmbit internacional, en països com Alemanya, Dinamarca i Suïssa el model ja representa un 10% del parc d'habitatge. En aquesta fórmula, la propietat dels habitatges recau en totes les persones sòcies de la cooperativa. No els poden vendre ni llogar. En molts casos, poden gaudir de l'habitatge de forma indefinida o per a terminis molt llargs. Per entrar-hi a viure, s'ha de fer una aportació inicial que serveix per afrontar el cost de construcció i que se'ls retorna si algun dia es retiren del projecte. Quan ja s'hi han instal·lat han de pagar una quota mensual, fixada tenint en compte el preu de cost –pactat per la cooperativa– i no el preu de mercat.
Ara mateix, la construcció de La Renegà ja està enfilant la recta final. "Es preveu que les obres acabin a finals d'any", avança a l'ARA Miquel Mayor Canela, un dels responsables del projecte i soci de Celobert, la cooperativa d'urbanisme, arquitectura i enginyeria que ha dissenyat l'edifici. En total en sortiran 13 habitatges cooperatius en cessió d'ús, dos dels quals es destinaran a pisos d'ús social per a dones que han patit violència masclista. "Volem que sigui un espai que ens faciliti la vida quotidiana des de la proximitat, que ens acompanyi en els canvis vitals, que visibilitzi i cuidi les diferents esferes de les nostres vides (pròpia, reproductiva, productiva i comunitària), que tingui cura també de l’entorn i que tingui el mínim impacte negatiu en la natura", exposen les impulsores de la iniciativa a la pàgina web del projecte.
Com són els edificis?
En el cas de La Renegà, l’edifici combinarà espais d’ús privatiu i comunitari per fomentar la interacció entre habitants, també amb el veïnat. Hi haurà un espai exterior amb zona de descans i hort comunitari. Alhora, s’hi han dissenyat diversos espais comunitaris amb cuina, rentadores i zones d’estar. Els subministraments seran comunitaris i està previst crear una comunitat energètica. Pel que fa als habitatges, tots tindran la mateixa estructura, però seran flexibles: l'objectiu és que es puguin adaptar a les necessitats de les diferents unitats de convivència i etapes vitals de cada persona.
"Com que els habitatges cooperatius sorgeixen des d'una lògica comunitària, a més dels espais privats i de circulació, els edificis tenen també espais comunitaris", explica Júlia Valldolitx Tarrés, també sòcia de Celobert. Són d’ús col·lectiu i són una peça clau de l’edifici. "Poden incloure sales polivalents, zones de bugaderia, cuines o horts comunitaris i, a més, tenen un fort vincle amb el barri, ja que l'edifici s'integra en el teixit social", apunten des de la cooperativa. Però, més enllà d'això, hi ha un altre element concret d'aquest tipus de model d'habitatge. "Les futures habitants participen activament en el procés de disseny, des de la fase inicial fins a la finalització de l’obra", remarca el soci de la cooperativa. Com a equip tècnic d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, Celobert acompanya aquest procés amb un assessorament integral que aborda des dels aspectes urbanístics fins als energètics, per crear edificis sostenibles, eficients i amb una perspectiva inclusiva i feminista.
A banda de La Renegà, Celobert té en marxa altres projectes, com Ruderal, a Vallcarca. Aquest edifici, que està fent conjuntament amb la cooperativa d'arquitectura Voltes, tindrà un gran pati comunitari que s'integrarà dins del teixit del barri. També té en marxa les obres de Torrent Viu, a Sarrià, que es convertirà en un edifici connectat amb el Parc de Joan Raventós, amb espais d'ús comunitari a totes les plantes i que acollirà joves extutelats.
L'acompanyament, clau
Per poder fer realitat aquest tipus de projectes, és molt important comptar amb un acompanyament tècnic i humà integral. Aquesta és l'especialitat de Perviure, un projecte sorgit de la intercooperació entre Celobert, Coop de Mà i Fil a l'Agulla. Amb Perviure, es dona suport als grups i col·lectius que volen fer realitat una iniciativa de cohabitatge. "Tot l'acompanyament va encaminat no només a tirar endavant la promoció, sinó també a empoderar el grup perquè cada vegada sigui més autònom i estigui preparat per a l'etapa de convivència", detalla Maria Josep Lázaro, directora d'equips i coordinadora de grups de Perviure.
L'acompanyament és multidisciplinari. Hi ha l'acompanyament econòmic, que inclou ajuda per fer l'estudi de viabilitat, la realització de pressupostos, obtenir el finançament, fer els plans de desemborsament... També hi ha l'acompanyament legal, amb la constitució de la cooperativa o els contractes de cessió d'ús com a plats forts. Alhora, es fa la coordinació de l'equip tècnic d'arquitectura i el seguiment de l'obra; es dona suport en la presa de decisions i l'organització de la cooperativa; es posen en marxa mecanismes per fomentar la cohesió del grup i resoldre conflictes; es duu a terme la coordinació de tot el projecte...
En cada projecte intervenen almenys 3 persones referents amb perfils tècnics diferents per cobrir les necessitats de l'acompanyament. Cada grup té entre 3 i 5 comissions per àmbits i un espai de coordinació que són acompanyats pels referents de Perviure, amb una pauta mensual de reunions de les comissions i una o dues assemblees mensuals. "Les persones referents de Perviure i els referents de les comissions de la cooperativa han d'anar molt coordinades perquè la promoció vagi bé", insisteix Lázaro. També hi ha avaluacions cada 6 mesos per tal d'avaluar tot el que s'ha fet i extreure'n aprenentatges i millores. Per ara, estan acompanyant grups com el de La Renegà, però també els de Ruderal i Torrent Viu. Alhora, estan acompanyant ajuntaments per impulsar projectes a Sant Esteve d'en Bas, a Vic i a Berga, entre d'altres.
La masoveria urbana
A banda del cohabitatge, una altra fórmula que ja existeix a Catalunya és la de la masoveria urbana. Amb aquest model, la persona propietària d'un habitatge en mal estat i desocupat en cedeix l'ús per un temps determinat a una persona masovera a canvi que n'assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment. La figura del contracte de masoveria urbana es va incorporar per primera vegada al cos legal català el 2007, a la llei del dret a l'habitatge. "La masoveria ha de ser, d'una banda, un instrument per evitar la desocupació permanent dels habitatges i, de l'altra, una política de foment de la rehabilitació", explica la Diputació de Barcelona, que promou aquesta fórmula.
Els habitatges cedits en règim de masoveria urbana són considerats habitatges destinats a polítiques socials. "La masoveria urbana és, per tant, un instrument alternatiu d’accés a l’habitatge assequible que cal impulsar des de l’àmbit local i divulgar entre la ciutadania", acaba l'ens supramunicipal.
Si perquè una planta neixi i creixi li calen unes condicions ambientals adequades, el mateix passa en el cas dels projectes de cohabitatge: perquè es desenvolupin bé necessiten comptar amb un equip interdisciplinari que pugui acompanyar-los. En un moment en què el cohabitatge cooperatiu no para de créixer i generar nous adeptes, diverses cooperatives de l’ESS han sumat esforços per crear La Germinadora. Es tracta d'una incubadora de projectes de cohabitatge a diferents territoris de l’estat espanyol que vol generar espais d’intercanvi i formació per promoure i activar noves comunitats d’habitatge a través de l’empoderament i l’autogestió.
Entre les organitzacions que impulsen el projecte n'hi ha de catalanes, andaluses i gallegues. A La Germinadora les persones poden trobar diferents recursos digitals accessibles des de la pàgina web, xerrades, formacions i espais d’intercanvi i assessorament col·lectiu. La iniciativa vol esdevenir referent i compartir coneixement amb altres projectes de cohabitatge arreu del territori per estendre l’habitatge cooperatiu i potenciar la creació de nous llocs on viure en comunitat.
