"Al meu fill el va assassinar Al-Assad"

Sermin (Síria)El temps va ser clement amb nosaltres. Després de tres dies d'intens xàfec, la nit era clara i estrellada. Un taxista turc, que col·labora amb els rebels sirians, ens va portar fins a un refugi enmig del no-res on ens esperaven dos desconeguts per fer-nos passar a Síria. El fred tallava la pell. Només vam intercanviar unes paraules. A l'ordre de "iala bisura" ("marxem, ràpid") empreníem el camí, en silenci, un darrere l'altre, carregats amb la nostra motxilla a l'esquena. No es veia res, la intuïció ens guiava... Vam caminar camp a través durant més d'una hora fins a arribar al filat tallat per on els traficants entren tota mena de mercaderies cap a Síria.

Havíem creuat a l'altre costat però encara quedava el pitjor: evitar de ser interceptats per la policia siriana, que patrulla contínuament a prop de la frontera. Encara ens esperaven dues hores més de camí fins a arribar a les llums que es veien a l'horitzó. La travessia va ser realment pesada: fangars, camps conreats, sempre sense saber on trepitjàvem. Amb les botes i els pantalons plens de fang vam arribar al llogaret, on ens espera l'Abdul·lah. Respirem alleujats. El risc, de moment, ha passat.

Podeu llegir la resta de la crònica a l'ARA PREMIUM.