Actualitzar unes estructures enrocades
El paper dels -pocs- afiliats i el finançament dels partits són debats endèmics que cal afrontar
Barcelona"Tots els partits són iguals". Aquest tòpic cada cop més recurrent sintetitza el descrèdit que el conjunt dels partits -tot i les seves evidents diferències- presenten de cara a bona part de la ciutadania. Unes organitzacions que mantenen quasi la mateixa estructura i característiques amb què van constituir-se durant la Transició i a les quals els costa adaptar-se a les noves exigències de la societat i a una democràcia de més qualitat. En els sistemes més consolidats, de fet, els partits han evolucionat més per poder respondre als nous reptes.
Funcionament intern
Transparència i democràcia per elegir els líders i els candidats
Malgrat que els partits polítics són l'element fonamental de la democràcia, la percepció és que ells mateixos tenen un dèficit en democràcia interna, sobretot a l'hora d'elegir els seus líders. "Els processos sovint són foscos i s'escull el polític més fidel al partit i no el més valuós", explica el professor de ciència política de la Universitat de València Òscar Barberà. Aquestes designacions, a més, acostuma a dirigir-les una cúpula quasi permanent que es perpetua o es fa per acord dels barons territorials. La legislació vigent ja obliga els partits a tenir un funcionament democràtic, però és inexistent o desconegut. Cal, per tant, un control extern més gran i que les decisions més importants d'una formació les prengui el gruix de l'afiliació. A Alemanya, per exemple, cal certificar davant un jutge les actes dels òrgans que han pres aquestes decisions i en països com Mèxic hi ha un tribunal que vetlla per la democràcia interna dels partits. La futura Sindicatura Electoral prevista per CiU i ERC podria fer també una funció similar.
Finançament
El difícil equilibri entre recursos públics, d'empreses i d'afiliats
El 2007 es van prohibir les donacions anònimes als partits, i es va posar punt final a una de les pràctiques més fosques relacionada amb els partits. La mesura, però, no va acabar amb un debat endèmic entorn del seu finançament. No existeix el model perfecte. D'una banda, el fet que els partits puguin viure relativament bé gràcies als recursos públics els desincentiva de buscar-ne de privats, sobretot a través d'afiliats. Per contra, grans recursos provinents d'empreses poden condicionar la seva activitat en el poder. Per resoldre-ho, Alemanya limita al 50% el finançament públic dels partits. I per evitar que el sector privat tingui un pes excessiu, es podrien condicionar també els recursos provinents d'empreses als que arribin de les quotes d'afiliats. A més, és clau que els comptes dels partits, fundacions i entitats pròximes, amb tots els detalls d'ingressos i despeses, es facin públics anualment per controlar qui els finança, dur a terme auditories externes periòdiques, establir un veritable règim sancionador per als que incompleixin la llei i limitar la despesa electoral, impulsant, per exemple, un mailing conjunt per a totes les candidatures.
Funció social
Un paper cada cop més residual que cal complir eficientment
Els partits cada cop tenen una funció més limitada. Els agents socials ara lideren la tasca de mobilització, i l'educativa és en mans dels mitjans de comunicació. El seu paper, per tant, és sobretot el de copar càrrecs de responsabilitat en l'administració. Per tant, han de fer correctament aquesta funció, despolititzant els processos de selecció dels càrrecs públics i prioritzant les capacitats dels aspirants. Les primàries poden ser una fórmula per garantir-ne la transparència. ERC i ICV les han fet servir, i el PSC en prepara ara per a l'alcaldable de Barcelona. A més, però, per evitar la imatge dels partits com a mers trampolins de càrrecs, caldria aprimar l'administració de llocs de lliure designació i enfortir la seva professionalització.
Afiliació i agents socials
Una base reduïda i amb uns drets i deures per actualitzar
Els partits catalans tenen pocs afiliats, una cosa que dificulta la democràcia interna i la recerca de càrrecs capaços per a l'administració. Limitar el finançament públic pot forçar els partits a buscar més afiliats, però també es fa necessari repensar els seus drets i deures. La participació mitjançant les noves tecnologies és, per exemple, un terreny força verge. Òscar Barberà, de fet, reivindica que, mentre els partits siguin finançats majoritàriament amb diner públic, tota la ciutadania hauria de poder participar en les seves primàries. Així mateix, es fa necessari una permeabilitat més gran entre agents socials i partits.