Com a alternativa a l’ús d’ulleres o lents de contacte, hi ha múltiples tècniques de cirurgia refractiva eficaces per corregir la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme, així com per fer front a la presbícia o vista cansada. Tant en els procediments làser com en la implantació de diferents tipus de lents, els especialistes de l’IMO Grup Miranza busquen sempre la millor combinació entre eficàcia, seguretat i satisfacció de les necessitats visuals del pacient.
“A la cirurgia per corregir els defectes refractius hi ha diferents opcions quirúrgiques que s’han de personalitzar, en funció de l’edat i de les característiques de l’ull de cada pacient”, explica el Dr. Daniel Elies, cirurgià expert en aquestes intervencions.
Generalment, les opcions es divideixen en dos grups: tècniques amb làser i tècniques amb lents intraoculars. “Quan tenim una refracció alta o una còrnia de mala qualitat, d’un gruix baix o alterada o desestructurada, la primera opció serà, segurament, una lent intraocular”, indica l’especialista, un dels oftalmòlegs amb més experiència en la implantació de lents intraoculars (ja n’ha implantat més de 3.000 de tipus ICL).
Lents reversibles i biocompatibles
Així mateix, segons Elies, “els pacients que per edat o característiques de l’ull han d’optar per lents, es beneficien d’un avantatge important: la reversibilitat, és a dir, que en qualsevol moment podem tornar al punt de partida d’abans de la cirurgia sense alterar l’ull, més enllà de la mínima incisió per la qual s’introdueix i extreu, si cal, la lent”.
El model més conegut és la ICL, que és una lent feta de col·làmer, un material amb molt bona biocompatibilitat i que no comporta risc de rebuig, a més d’aconseguir molt bona qualitat de visió, atès que no es toca la còrnia ni el cristal·lí, una lent natural de l’ull, responsable que enfoquem correctament i que continua mantenint les seves característiques inalterades.
Tots aquests avantatges fan que “a partir d’unes diòptries determinades, o fins i tot en el cas d’una miopia baixa, si la còrnia no té les característiques apropiades, cada cop més optem per aquest tipus de lents, que són molt segures i que donen una qualitat de visió excepcional”, assegura Elies.
Làser: 25 anys d’eficàcia
Tot i això, “si tenim una còrnia en molt bon estat, amb una graduació que no sigui molt elevada, l’elecció serà més aviat el làser, l’objectiu del qual és modificar la curvatura perquè els raigs de llum que hi incideixen puguin enfocar-se correctament a la retina, de manera que s’aconsegueixi així una visió nítida”, aclareix l’especialista.
Hi ha diverses tècniques que es basen en l’ús de làsers de gran precisió i última generació per modelar la còrnia, com el Làsik, la tècnica més utilitzada a tot el món i que ha demostrat la seva eficàcia des de fa més de 25 anys; la tècnica SMILE, més recent i que es caracteritza perquè és mínimament invasiva o la PRK, un procediment que actua a nivell superficial, per la qual cosa no requereix accedir a l’interior de la còrnia.
La indicació
Per obtenir èxit en la cirurgia refractiva, abans cal fer una bona indicació, i per això el cirurgià ha d’analitzar totes les dades. “L’exploració tant de la còrnia com de tota la resta de l’ull són claus per saber si un ull és un bon candidat per ser operat. Hi ha una indicació per a cada pacient, tenint en compte que no és millor una tècnica que una altra, sinó que hi ha una tècnica indicada per a cada persona, no ja només per les característiques del seu ull, sinó també per la seva professió, aficions, hàbits de vida i expectatives”, explica Elies.
La importància de les proves prèvies
Per això, el pacient ha de passar per una sèrie d’exploracions i proves, com la tomografia corneal, un mapa de la còrnia que permet conèixer-ne el gruix, les característiques òptiques i el grau d’aberracions òptiques, “la qual cosa ens permet saber si aquest ull compleix les característiques per operar-se amb làser o no”, indica l’oftalmòleg.
A més, també és important saber en quin estat està la retina, especialment la màcula, així com el cristal·lí i, en general, tot el pol anterior. En aquest sentit, destaquen els nous OCT, una prova que es basa en la llum per aconseguir unes imatges de camp ampli que mostren absolutament tot el segment anterior, fins i tot de forma dinàmica, i donen una idea completament fidedigna de com és l’ull i de com serà, després, el resultat de la cirurgia.
Així mateix, “és clau fer un estudi previ d’ull sec per evitar malestar i complicacions postoperatòries. En aquest sentit, si el pacient pateix sequedat ocular, aquesta condició es tracta abans que se sotmeti a la cirurgia i també durant el temps que calgui després de la intervenció”, afegeix Elies.
Però més enllà de la cirurgia, els experts de l’IMO Grup Miranza recorden que “una vegada duta a terme l’operació, l’ull continua sent miop, és a dir, continua tenint característiques miops, que s’associen a altres patologies que poden ser de retina, malalties de màcula o patologies de cristal·lí. Per tant, cal mantenir les revisions, atès que hem corregit la miopia, però no hem canviat la resta de l’ull”.
Menys tauleta, més bicicleta
El Dr. Elies explica que la persona miop és un pacient molt condicionat pel seu defecte refractiu. La miopia és molt limitant per a una vida normal i en el dia a dia de les persones que la pateixen. Actualment, a Occident, la incidència ronda el 30%, força menor que a Orient, però en augment progressiu per l’ús de la nostra vista propera.
Això es deu al fet que cada vegada hi ha més tauletes, més mòbils i més ordinadors en el dia a dia, cosa que potencia el creixement de la prevalença de la miopia. Per això, els especialistes de l’IMO Grup Miranza ofereixen un consell als més joves, però també als pares: “Menys tauleta i més bicicleta”.
Per a més informació:
IMO Grup Miranza
www.imo.cat
Tel. 93 400 07 00
Barcelona - Manresa