Acollir la diversitat, també al cementiri

Donar significat i, sobretot, donar dignitat. Tant a la vida com a la mort, dignificar el cos –individual, social– i, alhora, dotar de significat el recorregut, el testimoni. En un moment com l’actual, quan pel món senyoreja l’odi arrasant significats i dignitats, gratifica veure l’auditori de La Pedrera ple, el matí del dijous 28, per escoltar algunes veus de la pluralitat religiosa a Catalunya sobre la qüestió de la mort. La jornada, organitzada per l’empresa de serveis funeraris Àltima, no pretenia publicitar la marca, sinó oferir un marc digne i significatiu on poder visibilitzar la diversitat de creences a la nostra societat i els reptes i oportunitats que suposa “saber escoltar i atendre la pluralitat”, com va assenyalar el conseller delegat d’aquesta empresa, Jordi Viñas.

“Néixer i morir és l’únic argument de l’obra”, va dir Gil de Biedma. Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, va recórrer a la cita del poeta barceloní per assenyalar aquests dos moments “d’alta sensibilitat per fer-nos preguntes fonamentals” i va recalcar la importància d’atendre les necessitats, cada vegada més diverses, de la societat en el moment de la mort. Tot seguit, l’antropòleg Jordi Moreras va apuntar a aquests nous reptes en el context funerari, on “la diversitat no és només una qüestió d’immigració” i on la individualització es fa cada vegada més palesa també en aquest àmbit. Cloent amb una altra cita (“La mort és cosa dels vius”, de Norbert Elias), Moreras va aprofitar per reflexionar sobre una altra tendència actual: la poca socialització de la mort, que la converteix en una qüestió incòmoda de la qual no es parla i que, fins i tot, arriba a ser tabú.

El testimoni de cinc religions

Precisament són les tradicions religioses les que sempre han situat la qüestió de la mort en un dels fonaments de la seva existència i, potser per això, estiguin més preparades per visibilitzar-la i que no esdevingui un tabú. Per parlar-ne, la jornada va convidar cinc representants d’algunes de les diverses confessions presents a Catalunya: Francisco Mira (pastor evangèlic), Dominique Tomasov (arquitecta i membre de la comunitat jueva Atid), Amrik Singh (de religió sikh i president de l’Associació Punjab Aid), Josep Teixidó (delegat pastoral sacramental de l’Arquebisbat de Barcelona) i Mohammed Halhoul (secretari general de la Federació del Consell Islàmic de Catalunya).

Moderada per la periodista Laura Rosel, la taula rodona va anar desgranant les particularitats de cada tradició a l’hora de donar significat i, a través dels ritus, dignificar la persona difunta i el seu entorn en dol. “A vegades –va explicar Amrik Singh– estic sol en la cremació d’una persona sikh perquè ha mort aquí sense família ni amics” i, per tant, va agrair profundament poder comptar amb un servei funerari sensible a les necessitats particulars de cada tradició. “Per als sikhs, el nostre país és la Terra, només volem ser incinerats i prou, tant és on”. En canvi, segons Mohammed Halhoul, moltes persones musulmanes segueixen preferint la repatriació del cadàver als països on han nascut, tot i que aquesta tendència està canviant i “els joves catalans musulmans seran més conscients dels seus drets” per aconseguir enterraments coherents amb els preceptes islàmics. També per a Dominique Tomasov, la importància dels cementiris en el judaisme és clau: “Abans fins i tot que construir una sinagoga, els jueus han d’aconseguir un terreny on poder fer enterraments”, i va recordar que ja la primera comunitat jueva moderna a Catalunya va aconseguir el primer espai el 1929 al cementiri de Les Corts. “Cal insistir en la memòria per no repetir els errors del passat”, va afirmar Francisco Mira al referir-se a les tombes de protestants i evangèliques als extramurs dels cementiris barcelonins de fa cinquanta anys.

En definitiva, un esforç més per seguir dotant de significat i dignitat tot el que envolta la mort i, a la vegada, com va expressar el delegat pastoral Josep Teixidó, “deixar de fer esnòrquel i fer més busseig” en l’interès per la pluralitat religiosa a Catalunya.