Blanca Callén i Daniel Florín: “Darrere de la reparació d’aparells hi ha molta càrrega filosòfica”

Daniel Florín és l’autèntic manetes que voldríem a prop. Reparador professional, també fa tallers de manteniment del mòbil o es crea les seves impressores 3D per fer peces que li falten. De petit veia el seu pare obrir rentadores i el copiava: “Abans els aparells eren menys hermètics, ara costa obrir-los per arreglar-los o hackejar-los. He obert molts aparells, vull saber com estan fets per dins, com funcionen. Si tenen un problema, el vull solucionar. Per la marca o el màrqueting hi ha grans diferències de preu, però potser per dins són idèntics, amb els mateixos components, només canvia el disseny exterior”.

Florín és un dels voluntaris de l’associació Restarters BCN. La primera impulsora va ser Blanca Callén: “Veia que el problema de la deixalla electrònica és molt gran, és la que més creix per tot arreu, i el 5G ho accelerarà, es llençaran milions de telèfons mòbils. Davant les deficiències en la resposta institucional, vaig fer recerca sobre les respostes que es donaven des de la ciutadania, sobre com les mateixes persones són actives per solucionar el seu dia a dia. Vaig fer treball de camp amb recollidors de ferralla a Barcelona, i també a Madrid i a Londres, on vaig trobar The Restart Project. Funcionaven a través de restarts parties i amb la idea que fos reproduïble i que en poguessin sorgir grups en qualsevol lloc del món. Vam fer la primera restart party al punt verd de Sagrada Família el setembre del 2015 i des de llavors no ha calgut organitzar-ne cap altra pel munt de demanda que sorgeix a través de la nostra pàgina web. Una restart party la pot proposar qualsevol ajuntament, entitat o grup. Els veïns, a l’inscriure-s’hi, indiquen quin és l’aparell que volen reparar, per si cal buscar informació”.

D.“A posteriori, ho compartim en una base de dades comuna a totes les restart parties del món, hi anotem model, marca, antiguitat i com s’ha arreglat. Si es treballessin aquestes dades seria una mina d’or per entendre i identificar quins aparells, marques i models no funcionen o sistemàticament s’espatllen en un lloc, fins i tot per fer pressió sobre els fabricants, que podrien fer millors aparells, més durables, amb aquesta idea d’ecodisseny. Regalem aquesta R+D”.

B.“Deixem clar que no som un servei de reparació. Hi ha comerços on pagant fan aquesta feina per tu. El nostre lema no és només arreglar els aparells, sinó canviar la manera com ens hi relacionem, perdre la por i empoderar-nos davant la creença limitant que no ho podem reparar. I no només estalviem residus, també diners. Perquè hi hagi l’empoderament, has de ser tu qui agafi el tornavís. Nosaltres t’ajudem, et guiem i et deixem les eines”.

D.“Sobretot, vull fer un traspàs de coneixement, no me’l vull guardar per a mi, és un deure que tenim com a persones. Aprenem durant tota la vida i ho hem de compartir. Transmetre-ho a altres és un pas més de la vida. I ajudem a muntar comunitats de reparació per tot Catalunya. Nosaltres ho fem altruistament i estic convençut que aquest altruisme genera més altruisme en la gent que ve, que l’aplica a qualsevol camp, i és fabulós”.

B.“Darrere de la reparació també hi ha molta càrrega filosòfica, política, econòmica, de fer-nos corresponsables dels objectes del nostre entorn. Parlar d’ecologia no és només el bosc o els rius. Un ordinador està fet amb materials que provenen de la natura i si intentem allargar-li la vida ens relacionem de manera molt més responsable amb els recursos naturals, també des d’una filosofia i ètica de la cura, de tenir cura no només de les persones, sinó també dels objectes que ens fan la vida més fàcil”.