Abel Ruiz: “Puc patir ecoansietat perquè vaig a contracorrent del sistema, però tinc esperança”

Ens trobem a Can Rull, a la perifèria de Sabadell. “En comparació amb barris més cèntrics, la lluita social hi és més viva. Per això quan a Barcelona vaig entrar en aquest moviment social, m’hi vaig sentir còmode”. Des del febrer de l’any passat, en diferents territoris catalans hi ha representació de Fridays for Future [Els divendres pel futur]. És un moviment internacional d’estudiants de secundària conegut perquè fa vagues escolars pel clima. Des de llavors, alguns d’ells, com l’Abel, ja han entrat a la universitat. “Ara estudio biomedicina. La ciència i l’ecologisme m’han agradat de ben petit. Tinc 20 anys, i els més grans en tenen 25. Volem conscienciar els nens petits i arribar a la gent jove que en el futur estarà en política i en espais de decisió”.

Són coneguts per deixar les aules i sortir a reivindicar als carrers en divendres com avui, seguint l’estela de la icona Greta Thunberg. “És una figura que ens ajuda a estendre el moviment, que és al que dediquem el temps, i no a estar pendents dels haters. L’ecologisme ja tenia molts representants en anteriors generacions. Però al ser tan mediàtica, la gran política s’hi ha acostat, l’ha volgut capitalitzar, i malgrat tot ha estat una manera de visualitzar una lluita apartada del focus mediàtic. Ens vam trobar a la cimera pel clima de Madrid, que era clau per fixar mesures estrictes per aconseguir fites el 2030. No es va tancar res en ferm, va ser una pantomima. Ens va generar ràbia i impotència, però des d’un punt de vista històric totes les lluites socials han hagut de durar molt, com la lluita LGTBI. Fins que no es van aconseguir drets com el matrimoni homosexual, van passar un munt d’anys, i nosaltres creiem que la nostra lluita es veurà reflectida en el temps. El problema és que anem a contrarellotge”.

Des del maig eren a la taula de model urbà del Pacte de Ciutat, que no han volgut ratificar. “Hi ha confrontació entre els lobis i els que volem reduir el vehicle privat per millorar la qualitat de l’aire. Creiem que la zona de baixes emissions és insuficient. El que volem és que hi hagi menys vehicles, no que calgui comprar-ne un de més car. Proposem un peatge urbà en què, si comparteixes cotxe, no hagis de pagar, i reduir el preu del transport públic interurbà. Ens preocupa la contaminació, no es pot jugar amb la salut dels habitants. Amb el covid-19 s’ha aturat tot per salvar vides. Amb l’emergència climàtica no és tan ràpid, l’efecte, però un dia arribarà el declivi. Cada cop hi ha més incendis, migracions climàtiques, drames a les fronteres on es prohibeix l’entrada. Això s’anirà agreujant i un dia afectarà també el Primer Món. Potser llavors reaccionarem, però no hem d’esperar fins a aquell dia. Calen solucions abans”.

Per on podem començar? “En una situació de caos, les ciutats seran insostenibles. La gent va anar dels pobles a les ciutats i potser necessitarem el contrari. Seria millor fer la transformació abans de l’enrenou. Apostem per models d’agroecologia, la permacultura, tornar a ser autosuficients, saber com sembrar. Promovem iniciatives com els horts urbans, com els de la Casa Buenos Aires a Vallvidrera, o l’Hort Fortalesa al Poblenou, espais que fan comunitat i plantegen nous models de vida més humans en comptes d’haver-ho de consumir tot. Jo m’encarrego d’un hort urbà a Sabadell. Així poso en pràctica el que estic llegint o aprenent. L’estiu és el millor moment: busqueu els horts al vostre barri, entreu-hi, pregunteu, apreneu, atreviu-vos! Cal fer accions cap enfora, però també hi ha una acció cap a l’interior de cadascú. Puc patir ecoansietat perquè vaig a contracorrent del sistema, però tinc esperança, és l’últim que es pot perdre. I el moviment també és esperançat”. Malgrat el nom, no són el futur, són el present. Si no, els estarem dient que encara no és el seu torn, i que no tenen permís per actuar.