12 de març, Dia Mundial del Glaucoma: La miopia pot arribar a duplicar i triplicar el risc de patir glaucoma

Tothom coneix algun dels aspectes lligats al glaucoma, com el seu avenç silenciós, la pèrdua de camp visual perifèric que comporta o que la pressió intraocular elevada és el principal factor de risc i l’únic contra el qual es pot lluitar actualment.

Però no és tan coneguda l’estreta relació d’aquesta malaltia amb algunes patologies sistèmiques, com la diabetis o la hipertensió, o bé oftalmològiques, com la miopia. En aquest sentit, la Dra. Elena Arrondo, especialista en glaucoma de l’IMO Grup Miranza, recorda que tots aquests factors de risc són importants i que cal prestar la mateixa atenció a tothom per prevenir la pèrdua de visió del glaucoma, que al principi passa desapercebuda: “Les persones amb miopia han de saber que formen part d’un grup de risc important, igual que les d’edat avançada, amb antecedents familiars o amb la PIO elevada”, conclou.

I davant la pregunta de si qualsevol miopia comporta aquest risc associat, la Dra. Arrondo explica que “si bé el risc afecta qualsevol persona miop, és cert que augmenta a mesura que ho fa també el grau de miopia, i pot afectar el 12% dels miops de sis o més diòptries i disparar-se fins al 80 % en el cas de miopies molt elevades, segons apunten alguns estudis i, en certa manera, constatem en el nostre dia a dia en les consultes”.

Per això, els oftalmòlegs de l’IMO Grup Miranza fan una crida perquè les persones amb miopia, especialment per sobre de les sis diòptries, se sotmetin a controls periòdics que incloguin totes les proves necessàries per diagnosticar o descartar l’existència de glaucoma. Així mateix, l’oftalmòloga concreta que “els pacients miops han d’acudir periòdicament a una avaluació de la pressió intraocular, examen del fons d’ull (retina i nervi òptic), paquimetria (gruix de la còrnia) i camp visual”. Segons la Dra. Arrondo, “en moltes ocasions, el seguiment d’aquests pacients queda centrat en lesions de la retina pròpies de la miopia magna, i és fàcil que la prevenció del glaucoma quedi oblidada. De fet, són els nostres companys retinòlegs els que sovint ens remeten aquests pacients en risc per fer-ne un control i seguiment”.

La doctora fa especial èmfasi en els alts miops operats amb cirurgia refractiva, ja que, “encara que ja no necessitin les ulleres, el seu ull continua sent anatòmicament miop, i per això també s’han de realitzar revisions i sotmetre’s a proves d’estudi de glaucoma”. L’oftalmòloga constata que és en aquests pacients “que sovint detectem els casos més avançats de glaucoma, perquè s’han deixat de fer revisions després d’operar-se”.

Difícil diagnòstic

I si el diagnòstic precoç del glaucoma ja és difícil de per si, ja que la malaltia no ofereix símptomes evidents per al pacient en els primers estadis, el diagnòstic de la patologia es complica quan hi ha una miopia pel mig.

Segons la Dra. Arrondo, “en aquests pacients, la pressió pot ser normal i, a més, el seu nervi òptic és difícil de valorar perquè són ulls que freqüentment tenen molta patologia en el fons d’ull, la qual cosa afegeix un grau més de dificultat al diagnòstic”.

L’especialista explica que el camp visual d’aquests pacients “pot tenir alteracions degudes a la miopia que ens poden confondre igualment, mentre que, per la seva banda, la retina pot patir alteracions que poden semblar la causa de la pèrdua visual del pacient —encara que no li estiguin traient la visió—, cosa que retarda moltes vegades el diagnòstic”.

En qualsevol cas, és important que els pacients miops tinguin en compte aquest factor de risc i se sotmetin a revisions periòdiques. “Són pacients que evolucionen també bastant més ràpid i amb defectes més centrals que altres pacients i que necessiten pressions intraoculars molt baixes per estar controlats, la qual cosa és difícil d’aconseguir moltes vegades, fins i tot amb cirurgia”, adverteix la doctora.

Per tot això, diagnosticar i tractar a temps aquests pacients i fer un seguiment exhaustiu de la seva evolució pot ser clau, a causa de la dificultat diagnòstica i de la progressió de la miopia, que fa que moltes vegades continuïn perdent visió amb nivells normals de pressió, cosa que no passa amb altres pacients de glaucoma.

Cinc punts bàsics sobre el glaucoma

1. El glaucoma és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta el nervi òptic.
2. S’estima que la prevalença a Espanya es troba al voltant del 2%, tot i que només la meitat dels casos estan diagnosticats.
3. La importància d’un diagnòstic precoç rau en el fet que, un cop instaurat, el dany és ja irreversible i el nostre esforç com a oftalmòlegs se centrarà a frenar-ne el progrés.
4. Els tractaments, tots orientats a rebaixar la pressió intraocular, principal factor de risc del glaucoma, són cada vegada més variats i efectius per frenar la pèrdua de visió.
5. Es pot conviure amb el glaucoma, tot i haver perdut visió. La visió central no sol quedar afectada si s’actua a temps i el pacient es compromet amb el seu tractament i seguiment crònics.

IMO Grup Miranza www.imo.cat Tel. 93 400 07 00