'Pandora y el holandés errante' va marcar "el final de la postguerra" a Tossa de Mar

Tossa de Mar“Què creus que hi tenim en aquí?, una ballena?” Així comença una conversa en català entre pescadors que recullen la xarxa i troben una persona morta. La conversa té lloc al principi de la pel·lícula Pandora y el holandés errante. Em sorprèn que en una pel·lícula nord-americana rodada en ple franquisme hi hagi un diàleg en català.

Pandora y el holandés errante (“Pandora y el holandés volador”, deien alguns diaris de l’època, en una errònia traducció de Pandora and the flying dutchman) porta a reflexionar què s’està disposat a abandonar per amor (i ho porta a l’extrem: la pròpia vida). De seguida mostra la inconfusible i entranyable silueta de la Vila Vella de Tossa, situada al mont Guardí, el cim del qual és coronat per un far –van ser els pescadors els que el van demanar, després d'episodis continuats de tempestes que van causar diversos naufragis–; anteriorment hi havia hagut un molí de vent per fer farina i abans, encara, un castell. La Vila Vella de Tossa de la pel·lícula sembla la d’avui. Ha estat restaurada en diverses ocasions, però la silueta que ofereix, amb les torres cilíndriques i les muralles amb merlets, no ha canviat gens.

Tossa és l’escenari principal de Pandora y el holandés errante, per bé que també es va rodar en altres indrets de la zona. A l’inici del film es diu que l’acció passa, però, en un indret de la costa mediterrània d’Espanya anomenat Puerto de Esperanza. També es precisa que va passar “fa uns vint anys”, expressió que trobo que va ser una manca de previsió de futur –sempre és millor posar la data (en aquest cas, el 1951), perquè si fos des d’avui, “fa uns vint anys” seria a principis del segle XXI–. Si veieu la pel·lícula, hi trobareu unes quantes coses que ara no es permetrien, com el fet que circulen cotxes per la sorra de la platja i que es fa una cursa de braus, ara prohibides a Catalunya. Em crida l’atenció que la publicitat de la “corrida” que es va fer per al rodatge, que es va celebrar a la plaça de toros de Santa Eugènia de Girona –“¡Sensacional corrida de toros! ¡Cuatro hermosos y bravos toros!”–, estava anunciada per a “las 4 en punto de la tarde”. No recordo gaires espectacles en aquest país que especifiquin que comencen puntuals.  

 El rodatge i la projecció de la pel·lícula Pandora y el holandés errante van trasbalsar Tossa de Mar. La presència d’actors com James Mason o Ava Gardner va generar una enorme expectació en aquest poble. Va escampar-se el rumor d’un flirteig entre Ava Gardner i Mario Cabré, que també actuava al film. Empès per la gelosia, el cantant Frank Sinatra –aleshores la parella d’Ava Gardner–, sense pensar-s’ho dues vegades va travessar l’oceà i es va plantar a Tossa. Probablement, l’actriu va tranquil·litzar Sinatra, ja que es va quedar a Tossa només un dia, sembla que després d’haver regalat a Ava Gardner un bonic collaret de perles. “«Jo no he fet res de res! Són coses dels diaris», em va dir Mario Cabré”, m’explica Pere Coris, que va fer d’extra al film. “Al rodatge, un grup de gent del poble veníem corrents cap a la platja, on acabaven d’arribar els pescadors que havien trobat un home mort. Per fer aquest paper ens donaven 25 pessetes. Jo feia una volta i tornava corrents cap a la platja, i així en guanyava 50. Érem tants que no es van adonar que vaig actuar dues vegades”, m’explica en Pere, que també revela que Ava Gardner no va nedar nua des de la Mar Menuda fins al vaixell, sinó que ho va fer una doble.

“La pel·lícula va ser la millor promoció que s’ha fet mai a Tossa”, subratlla Coris, fundador de l’Hotel Corisco, situat a primera línia de mar, que continua actiu. “Després, aquí va venir gent molt fina”, afegeix. Durant molts anys en Pere animava les vetllades de l’hotel: va ser un dels primers discjòqueis de la Costa Brava i recordant aquells temps ho té clar: “Aquesta pel·lícula va suposar per a Tossa el final de la postguerra”.