'Ocho apellidos catalanes': una poca-soltada a la plaça de Monells, una de les més boniques de Catalunya

MonellsQuan, en alguna pel·lícula –millor en una pel·lícula que en la realitat–, als dos nuvis, a punt de casar-se, els arriba el moment de dir el sí, alguns pensem: “¿I si ara un diu que no ho té clar?” La resposta d’un dels dos protagonistes d’Ocho apellidos vascos en aquest moment decisiu i l’espectacular èxit de taquilla d’aquest film van impulsar la producció, poc després, d’Ocho apellidos catalanes. Moltes veus diuen que aquesta seqüela té molt menys ganxo que la basca, i la meva no és una excepció. Ara bé, ha dut a Monells, on va rodar-se, força visitants d’arreu de l’Estat. Encara avui, a uns quants, quan són en aquest bonic poble del Baix Empordà, els satisfà saber que es troben en un lloc de pel·lícula.

He voltat molt per Catalunya però, estranyament, fins avui no havia estat mai a Soronelles (així es diu Monells a la pel·lícula). Em sorprèn que sigui un poble partit per la meitat, per la carretera i pel riu Rissec, que és ben sec. En una banda, al veïnat de la riera, hi ha l’església, dedicada a Sant Genís. Té una barreja d’estils: la capçalera, romànic; la nau i l’absis, gòtic, i la façana occidental i el campanar, barroc. A l’altra banda, al veïnat del castell, hi ha la plaça porticada on es va filmar bona part d’Ocho apellidos catalanes.  

Passejo per aquest poble situat al peu de les Gavarres amb la regidora de Turisme i Promoció Econòmica de Monells, Concepció Torras, que va ser extra a Ocho apellidos catalanes. “¿Vau haver de passar per una selecció, per fer d’extra?”, li pregunto. “Sí, però bàsicament volien que tinguéssim faccions mediterrànies”, em comenta. “Vam ser quasi 200 extres. De totes les edats, tot i que van venir molts jubilats”, recorda. “Vam estar una setmana rodant, de dilluns a divendres. Les jornades eren interminables. Es començava a les 7 del matí i hi estàvem fins tard”.

Fem tot seguit un recorregut que inclou el carrer Vilanova –el seu nom ja ens diu que va ser fet per eixamplar el poble– i la plaça de l’Oli, una bufona placeta irregular, amb porxos. També passem per la plaça del Castell, on resta una petita part de la muralla –amb espitlleres i tot–, i per la plaça dels Arcs. En realitat hi ha arcs pertot arreu. Hi ha més arcs que carrers, a Monells. És un poble de bonics racons, en què tot està molt cuidat (menys el català: “Passatje Dr. Oliva”, llegeixo; ens hem habituat a estar envaïts de faltes).

Acabem la visita a la gran plaça porticada, que té el nom de Jaume I. Aquest magnífic espai acollia temps enrere un important mercat. Però el potent mercat de la Bisbal, la capital de la comarca, el va engolir. Cada dia s’omple de visitants passavolants. Al gener s’hi fa la festa de Sant Burget, en què es beneeixen tractors i animals de companyia, i a l’agost nombroses activitats de la festa major.

És en aquesta plaça on passa bona part de l’acció d’Ocho apellidos catalanes. Actors i extres van confraternitzar durant la filmació. Tots? No. M’expliquen que Rosa Maria Sardà va demanar que, si no era necessari, quan ella actuava, no hi hagués extres a la plaça.

 Les imatges del film mostren la plaça pleníssima d’estelades –no he vist en cap poble de Catalunya, ni en les comarques més independentistes, tanta concentració d’estelades–. Per a la pel·lícula s’hi va fer una gran calçotada. Està escrit ben clar al pitet dels comensals: “Calçotada”. Esclar, la pel·lícula està pensada per ser vista fora de Catalunya. “Els preníeu, els calçots?”, pregunto a la meva amfitriona. “No, no! Vam repetir-ho tot una vintena de vegades. Imagina’t si els haguéssim pres!”, em respon. Per al film també hi van actuar castellers i s’hi van ballar sardanes. Ocho apellidos catalanes fa especial èmfasi, doncs, als aspectes folklòrics de Catalunya.

A l’hora de cercar l’humor, no és gens enginyosa. M’hi fa pensar, per exemple, l’escena del protagonista, Dani Rovira, que, quan és arrestat pels Mossos, els diu de seguida que no li peguin. Ocho apellidos catalanes pot entretenir, però tenint en compte que el seu propòsit és riure’s de les nostres tradicions i maneres de ser –un bon propòsit–, no l’assoleix en absolut.      

"¿Heu fet alguna acció des de l’Ajuntament per promocionar Monells com a escenari de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes?" “No, perquè Monells es ven sol”, em diu la Concepció. “Venen autocars i autocars... durant tot l’any. El que volem és que els visitants també vagin a Sant Sadurní de l’Heura i a Cruïlles, que, juntament amb Monells, formen el mateix municipi”.