Montblanc i 'Las leyes de la frontera': el rètol encara hi és

Montblanc“Elrètol està en castellà, però bé...”, em diu la Tere, de la joieria i rellotgeria Bultó, a Montblanc. El rètol, que tapa l’original, és de clara estètica dels anys 70. “Vaig preguntar als de la pel·lícula què en farien després i em van dir que el llençarien, com tot el que havien col·locat per transformar Montblanc en la Girona de la Transició. «Doncs no el toqueu. M’agrada molt», els vaig dir". Aquest és probablement l’únic element que ha quedat a Montblanc del rodatge de la pel·lícula Las leyes de la frontera. Tot el que s'hi va posar per ambientar Montblanc als anys 70 –com ara una cabina telefònica, amb publicitat de la Gran Enciclopèdia Catalana, a la plaça Major– s’ho van endur.

“Montblanc és un municipi conegut sobretot com a ciutat medieval. Per això ens va sobtar que fos escollida per al rodatge d’una pel·lícula setantera”, em diu Natàlia Moruno, de l’Oficina de Turisme. Amb ella faig un recorregut pel magnífic nucli antic, on a la pel·lícula té lloc la persecució amb cotxes dels qui acaben d’atracar un banc, filmada amb dron. En l’atracament hi participa el Nacho, un jove de 17 anys, que a l’estiu coneix dos joves delinqüents que el conviden a entrar al món dels robatoris i dels atracaments. Els components de la banda es van engrescant i passen de fer petits furts a robar en farmàcies –els funciona molt bé aquest mètode: una embarassada de la banda trenca aigües per despistar el de la farmàcia i aleshores els seus companys hi entren a robar–, i finalment fan la gran acció, l’atracament del banc, rodada en un local situat a la planta baixa de la carretera de Montblanc, cosa que l’espectador no percep, esclar, perquè la pel·lícula, basada en una novel·la de Javier Cercas, passa a Girona. 

La Natàlia és la professional de l’Oficina de Turisme que va ajudar la productora de la pel·lícula a buscar bons llocs per rodar a Montblanc. “Els del cine fan màgia. Van portar cotxes i camions antics i van transformar completament la carretera de Montblanc en un carrer de Girona dels anys 70”, em diu. Sí, els cotxes, en una pel·lícula, són un dels elements que més clarament mostren l’època en què està ambientada. Si veieu Las leyes de la frontera, fins i tot el soroll dels motors dels automòbils –i les botzines– són d’unes dècades enrere. La Natàlia també recorda que la va sorprendre veure els actors cridar, pegant-se... a la carretera que travessa Montblanc. S’estaven preparant per a l’acció de l’atracament. Havien d’estar en “mode violència”.

A la pel·lícula hi ha poques imatges de Girona. Hi apareix una farmàcia, a la plaça de les Castanyes, que va tancar poc després del rodatge. Hi surt, això sí, la icònica vista de les cases de l’Onyar, que imagino que als anys 70 no estaven tan acolorides com ara, però treure’n color amb postproducció penso que hauria estat filar massa prim. D’altra banda, els productors van tenir prou cura que cap element permetés intuir que hi ha força imatges gravades en diversos llocs de Catalunya, com ara Manresa, on es va rodar el “barri xino” de Girona. Les imatges de la Costa Brava es van fer, per motius pràctics, al Garraf. Naturalment, totes les matrícules tenen la GE.

Com correspon als delinqüents dels anys 70, el castellà és la llengua principal de comunicació. El català té una presència testimonial, en alguns diàlegs o bé en el nom del bar –La Font–, lloc de trobada de la banda. 

Jo tenia més o menys la mateixa edat que el protagonista de Las leyes de la frontera, el Gafitas, a l’època de la Transició, temps de canvis i d’il·lusió per a molts, però no pas per als qui vivien amuntegats en edificis o barraques, amb el terra de fang, sense serveis bàsics com l’electricitat. En aquests llocs de misèria és d’on van sortir els quinquis, que, conscients de la injustícia de les seves circumstàncies, van decidir que el millor era viure al marge de la llei.

El carrer Major de Montblanc, escena de la persecució

La trepidant persecució amb cotxes de la pel·lícula es va filmar en bona part al carrer major de Montblanc, l’artèria principal d’aquest municipi que, de fet, és part de l’antic camí ral de Tarragona-Reus a Lleida.

Els cotxes surten a gran velocitat pel portal de Sant Antoni, un dels quatre portals que a l’època medieval permetien entrar i sortir de la vila (amb els anys s’hi han obert molts més accessos).

Montblanc és dins les muralles que va fer construir el rei Pere III el Cerimoniós, al segle XIV, arran de la guerra que l’enfrontava amb el regne de Castella, l’anomenada Guerra dels Dos Peres, perquè fos una vila segura. Les muralles no es van fer servir pràcticament mai. Només per les carlinades.