L'Eixample històric i la mort de Puig Antich

És una llàstima que tantes botigues antigues hagin desaparegut de Barcelona. Hi ha algunes zones, però, que s’han salvat d’aquesta tendència. A la cruïlla dels carrers Girona i Consell de Cent n’hi ha una alta densitat, i algunes daten dels inicis del barri, a finals del segle XIX. Hi trobareu les històriques papereria Canut, el forn Sarret, la botiga de queviures Betlem (però ara és un bar)... En aquest establiment va entrar Salvador Puig Antich forçat per la policia, que l’havia enxampat al bar Funicular, situat al mateix xamfrà. Tot seguit hi va haver un tiroteig entre Puig Antich i els policies a la porteria de l’edifici que hi ha entre el bar i la botiga, que va causar la mort d’un policia. Feia temps que Puig Antich i els seus companys eren buscats. Pertanyien al grup MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Duien a terme activitats armades, sobretot atracaments a bancs. Destinaven el botí a finançar les seves publicacions clandestines i a ajudar els vaguistes i obrers detinguts. En Salvador, que va resultar ferit, va ser acusat de matar el policia i sentenciat a mort.

“El policia mort tenia més trets al cos que els que tenia l’arma d'en Salvador, de manera que no es pot saber si va ser ell o un altre qui el va matar”, em diu Manuel Huerga, director de la pel·lícula Salvador (Puig Antich), basada en el llibre Compte enrere, de Francesc Escribano.

“Quan vam rodar en aquesta porteria encara hi havia forats dels trets a les parets”, em diu Huerga quan som en aquest espai, situat en el Quadrat d'Or del Modernisme barceloní, un patrimoni ciutadà que identifica Barcelona al món. “Però algunes escenes del creuament de trets a la porteria les vam rodar en un decorat. Vam reconstruir la porteria per tenir més distància i punts de vista. A la pel·lícula també és un decorat la cel·la on va estar empresonat i el lloc on el van executar (la paqueteria, sala on es reben els paquets per als presos de la Model de Barcelona). Fins i tot vam reconstruir la sala Zeleste per a l’escena en què canta Pau Riba”, m’explica.

“Vam tallar la Gran Via per enregistrar una manifestació davant de la universitat”, rememora Huerga. Certament, la manifestació és una escena molt treballada: policies a cavall, manifestants tombant un cotxe... “Vam necessitar moltes càmeres. Si ho haguéssim fet amb una encara hi seríem!”, em comenta mentre em condueix al Cafè del Centre, on també va rodar algunes escenes, com ara reunions dels membres del grup MIL. Aquest cafè, un dels millors d’estil modernista que es conserven a Barcelona, està situat al carrer Girona, a pocs metres de la cruïlla on va tenir lloc el tiroteig.

Altres escenaris de la pel·lícula són la Model de València –ja tancada, en estat ruïnós–, on García Berlanga havia rodat anys enrere Todos a la cárcel. A Salvador també hi ha imatges del cementiri de Montjuïc, on té lloc l’enterrament de Puig Antich. Hi acut una multitud amb paraigua per protegir-se de l’aigua (el dia de la gravació no queia del cel, sinó d’una mànega). No hi falta la presència de la policia, que carrega de valent.    

A Itàlia, Alemanya, França, Rússia... s’ha conegut la tragèdia de Puig Antich en bona part gràcies a la pel·lícula. Els seus ciutadans han pogut imaginar-se el patiment infinit que van viure en Salvador i la seva família a través d’aquest film, que és també el retrat d’una època, els anys 70. La música (Suzanne de Leonard Cohen, Noia de porcellana de l’esmentat Pau Riba, I si canto trist de Lluís Llach...) hi ajuda molt. Salvador es va projectar també al Japó, on la pena de mort és vigent.

En Salva va ser un dels dos últims executats per garrot vil a Espanya (no pas l’última execució del franquisme). Va morir el mateix dia que l’alemany Heinz Chez. No hi va haver prou pressió per revocar la sentència d’en Salvador. Huerga argumenta dos motius determinants del trist i fatal desenllaç: “En Salvador no era de ningú. Si hagués estat d’un partit polític, i no anarquista, qui sap si se n’hauria sortit. A més, mentre ell era a la Model, ETA va matar Carrero Blanco amb una bomba que va fer saltar el seu cotxe pels aires. El règim tenia set de venjança”. “Aquesta bomba també m’ha matat a mi”, diu a la pel·lícula en Salvador, magistralment interpretat per Daniel Brühl.

“El franquisme continua present en aquest país tan corrupte; ara manen els fills i els nets dels que han manat sempre. Els feixistes estan més forts que mai”, lamenta Manuel Huerga, que va viure el franquisme de prop, fent el servei militar a Madrid l’any 1979. “Ja estàvem en democràcia, però tots els militars eren franquistes”. Avui la família de Puig Antich continua lluitant per la revisió del procés.