Girona i ‘Joc de trons’: aigua i sucre perquè no rellisquin els cavalls

No hi ha dubte que el més simple, en la majoria de casos, és millor. Per exemple, a l’hora d’escriure. Si una idea es pot expressar de manera senzilla, per què fer-la barroca? Per què posar una substància especial perquè un cavall no rellisqui quan puja unes escales si l’aigua i el sucre poden fer perfectament aquesta funció? Doncs sí, aigua i sucre és el que van tirar a les escales de la catedral de Girona perquè no rellisqués el cavall, muntat per Jaime Lannister, quan pujava cap a la catedral. En la ficció, esclar. Parlo de Joc de trons.

M’explica tots aquests detalls Rosa Duran, presidenta de l’associació GIGS Girona (Girona Guided Services), que va posar en marxa –i realitza– visites guiades als llocs de Girona on es va rodar, l’any 2015, la sisena entrega de la sèrie.

Per a l’escena en què Jaime Lannister, interpretat per Nicolaj Coster-Waldau, puja amb un cavall blanc com la neu per les escales de la catedral de Girona, van portar dos cavalls. Per si un es feia mal. Un doble va pujar les escales dalt del cavall. I quan Jaime Lannister està aturat, damunt de l’animal, a mitja escalinata, el cavall és de fusta. Els graons de la llarga escalinata de la catedral no van patir. A més de la protecció d’aigua i sucre, el cavall duia ferradures de goma. Anys enrere, en una ocasió, sí que s’havien fet malbé amb les rodes d’un 4x4 (un conductor va fer la gamberrada de circular-hi).

Una de les singularitats d’aquesta escena és que, més o menys on hi ha l’Onyar, en lloc d’aquest riu hi ha el mar (al cinema i a la televisió tot és possible). A Joc de trons els agrada posar més aigua! La Rosa m’ha conduït fins al pont del riu Galligants, que passa pel costat del monestir romànic de Sant Pere de Galligants, del qual només queda l’església i el claustre. No hi veig ni una gota d’aigua. Aleshores em mostra en una tablet una escena de Joc de trons que succeeix aquí mateix, en la qual sí que baixa una bona quantitat d’aigua. En aquesta seqüència la jove Arya Stark és apunyalada (però no mor). A l’Arya la perseguiran per tot el Barri Vell per intentar matar-la, perquè no vol pertànyer a la secta: vol mantenir la seva identitat i tornar amb la família.

A les visites sobre Joc de trons la Rosa duu unes quantestablets perquè els assistents puguin veure les imatges que s’han enregistrat en cada localització. També organitza visites teatralitzades. I ha creat una aplicació mòbil que et permet fer la ruta pel teu compte. L’Ajuntament de Girona, a més, ha fet punts de llibre i uns petits mapes que destaquen els indrets on es va rodar. La Rosa encara troba a faltar algun element de marxandatge per promocionar el lligam entre Girona i Joc de trons : “Per què no una cervesa o unes postres?”

Fem parada als banys àrabs, d’estil romànic, construïts per ordre del rei Alfons I el Cast. Apareixen a la sèrie, però a causa del vapor no són fàcils d’identificar. I arribem a les escales que duen a l’església de Sant Martí. Quan Arya Stark baixa corrents pels graons alts topa amb cistells de fruites i hortalisses (“Eren totes de veritat, no de plàstic”, m’assegura la Rosa) i cau.

Al call jueu també s’hi van rodar seqüències, una de les quals al carrer Sant Llorenç, d’allò més estret i amb un fort pendent. Hi pugem fins a la porta d’entrada de la Casa de Lleó Avinay, on finalitza la persecució d’Arya Stark. “En aquesta casa hi va viure l’últim dirigent de la comunitat jueva de Girona, que va optar per marxar el 1492, en lloc de convertir-se al cristianisme. Semblantment, a Joc de trons la jove Arya no vol renunciar a la seva identitat familiar. No es vol convertir. Els guionistes van fer una picada d’ullet a la història de Girona”, em comenta la Rosa Duran.

“Poc després del trasbals que va comportar el rodatge, de cop van començar a aparèixer a Girona grups de turistes sud-coreans”, m’explica la Rosa. “Aleshores vam lligar caps: una productora coreana havia estat rodant la sèrie La llegenda del mar blau al Barri Vell”. Visca el turisme cinematogràfic!