Castell d'Hostalric, escenari de 'Companys, procés a Catalunya": "Al de Montjuïc no van deixar rodar-hi"

HostalricSi la pel·lícula és bona, el moment dels crèdits és especialment dolç. És magnífic saber en quins llocs s’ha rodat, quines peces musicals s’han interpretat, les persones, institucions, entitats, establiments comercials... que hi han participat.

Si us quedeu fins al final del film Companys, procés a Catalunya, sabreu que es va rodar en bona part al castell d’Hostalric, i alguna escena al de Balsareny. Del castell de Montjuïc, on va ser empresonat i afusellat el president Companys, quasi no n'hi ha imatges; tan sols alguna d’exterior. “Les autoritats militars no van donar permís a Josep Maria Forn per rodar al castell de Montjuïc. Quan es va fer la pel·lícula, als inicis de la democràcia, el castell encara tenia jurisdicció militar”, em comenta Magí Crusells, director del Centre d’Investigacions Film-Història del departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. 

És fàcil perdre-s’hi, al castell d’Hostalric. És una fortalesa força gran, amb baluards, com la de Montjuïc. Passejo per aquesta fortalesa de la comarca de la Selva situada sobre un antic volcà, amb vistes privilegiades a l’antiga Via Augusta –ara la tan concorreguda AP7–, tot passant per un munt de llocs “secrets”, com ara poternes –accessos que, des del fossat, arriben al cos principal– i una llarga galeria –és un dels indrets més segurs de tota la fortalesa: al damunt s'hi va posar moltíssima sorra per esmorteir els impactes dels projectils–. Però a Companys, procés a Catalunya és difícil identificar si s’ha rodat en aquests espais o en altres. És clar: es volia evitar que l’espectador s’adonés que l’acció no passa al castell de Montjuïc.

Companys, procés a Catalunya és una crònica novel·lada de l’últim any de la vida de Companys. “És fàcil criticar aquesta pel·lícula avui dia, 43 anys després de la seva estrena, per algunes omissions i inexactituds –diu Magí Crusells–. Josep Maria Forn va intentar consultar l’expedient del consell militar i li va ser denegada la petició. De tota manera, per fer el guió, va consultar-se molta documentació i es van entrevistar molts testimonis”. 

Crusells destaca la gran semblança física entre el basc Luis Iriondo, que interpreta el president de la Generalitat a la pel·lícula, i Lluís Companys. “Iriondo no tenia cap experiència com a actor, era relacions públiques de la Caja Laboral Popular, dependent de la Cooperativa de Mondragón”, comenta. D’altra banda, posa de manifest que a Companys, procés a Catalunya es produeix la primera aparició del dictador Francisco Franco en un film de ficció. Tot i que breument, es veu Franco de lluny quan li diuen que ha rebut una petició d’indult per a Companys del seu advocat defensor, i telegrames demanant clemència. “¡Que lo ejecuten lo antes possible!”, diu Franco, que va ser doblat pel muntador de la pel·lícula, que imitava molt bé la inconfusible veu aguda de Franco.

A Companys, procés a Catalunya no hi podia faltar el Palau de la Generalitat. Des del seu balcó, Companys s’adreça a una gernació aplegada a la plaça Sant Jaume –quin munt de barrets s’hi veuen!–. També hi surten dos dels principals monuments del modernisme barceloní: la Sagrada Família i el Palau de la Música Catalana. En tots dos monuments hi ha sengles escenes de caire catalanista que sembla improbable que es produïssin. Feia molt poc temps de la victòria franquista i la repressió era duríssima. Les escenes improbables –de fet, impossibles– són les següents: a la Sagrada Família es desplega una gran senyera i al Palau de la Música canta l’Orfeó Català (va estar il·legalitzat fins al 1946, després de la Segona Guerra Mundial). Al mateix Palau de la Música hi ha una imatge amb una gran esvàstica, cosa que dissortadament sí que va succeir.

Hi ha un altre detall no menor que apareix a la pel·lícula i que no va succeir en la realitat: la negativa d’un jutge militar a sumar-se a la sentència de pena de mort al president de la Generalitat. En una discussió sobre la sentència de Companis (així li diuen), aquest jutge díscol parla de “parodia de juicio” i afirma: “Aquí de lo que se trata es de exterminar a los que quisieron que España fuera de otra manera. Exterminar, pero en la 'legalidad', convirténdonos a todos en cómplices de una justicia que es una venganza”.

Companys, procés a Catalunya és un document històric, una pel·lícula que no envelleix, que mostra la forta personalitat d’un president que mai no va renunciar als seus principis: al contrari, els va defensar amb fermesa quan, després de la seva detenció per part de la Gestapo i el seu lliurament a les autoritats franquistes, ho tenia tot perdut. Els va defensar fins al darrer moment: a la pel·lícula, quan l’estan apuntant per afusellar-lo, diu: “Assassineu un home honrat. Per Catalunya!”