Barcelona i 'La plaça del Diamant': tot gira com els valsos
Visitem els espais de Gràcia on va rodar-se la mítica pel·lícula basada en la novel·la més popular de Mercè Rodoreda
BarcelonaLa plaça és l’espai de tothom, dels ciutadans del barri i dels que hi són de pas. Nombroses places han estat escenari de pel·lícules. Al barri de Gràcia, la plaça Rovira i Trias va acollir El embrujo de Shangai, basada en una novel·la de Juan Marsé, i la plaça del Diamant, la pel·lícula d’aquest mateix nom basada en la novel·la més popular de Mercè Rodoreda.
“¿Saps que el nom de la plaça del Diamant, i dels carrers d’aquí a prop, Topazi, Or, Perla... es deuen al fet que Josep Rosell, comerciant gracienc de pedres precioses, vivia en aquests terrenys?”, em pregunta Josep Maria Contel, periodista gracienc.
En Josep Maria va fer un munt de fotos del rodatge de La plaça del Diamant i en recorda molts detalls. Per exemple, els gegants van venir de Montbrió del Camp –per a una brevíssima aparició al film–, i l’envelat de festa major que van trobar més a prop per instal·lar-lo a la plaça del Diamant era a les Borges Blanques. El que passa a l’envelat de la plaça del Diamant és el motor del film. En aquest espai tot gira com els valsos (tal com canta Ramon Muntaner a la mítica cançó de la pel·lícula).
Acompanyat d’en Josep Maria, passejo per alguns dels carrers de Gràcia on es va rodar La plaça del Diamant, com ara l’escena en què marxa en Quimet (Lluís Homar), dalt d’un camió, amb altres companys, cap al front. “¡¡Catalans!! Ajudem a Madrid”, diu la pancarta penjada a banda i banda del carrer.
Aquest és l’últim moment que la Natàlia, la Colometa (Sílvia Munt), veurà en Quimet, el seu marit, masclista i possessiu: morirà a la guerra “com un home”. A continuació, ella s’enfonsa completament. És a punt de llevar-se la vida amb un producte que compra a l’adrogueria del barri. Diu la Colometa que s’ha hagut de fer de suro i amb el cor de neu: “Si hagués estat, com abans, de carn, que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt, tan estret i tan llarg”.
El Tramvia Blau
A la pel·lícula apareixen, entre altres elements patrimonials, el Tramvia Blau, el Parc Güell –hi té lloc una de les primeres trobades del Quimet i la Natàlia-, la plaça Rius i Taulet (ara plaça de la Vila), on els nacionals pengen la bandera espanyola, l’església de Sant Joan, a la plaça de la Virreina, on es casen el Quimet i la Natàlia i on fan també la comunió els seus fills, i la modernista sala de les sirenes de l’Hotel Espanya, on se celebra el ball del casament.
Som ara al carrer Astúries, a tocar de la plaça de la Virreina. “Aquí hi havia hagut un consultori mèdic. Quan es va fer la pel·lícula ja estava buit; va ser un dels centres neuràlgics del rodatge: molts participants s’hi vestien, s’hi pentinaven i s’hi maquillaven”, em diu en Josep Maria.
L’estació de metro que surt com a refugi dels bombardejos és en realitat la de Provença, encara que a la pel·lícula hi diu “Gràcia”. Si la novel·la i la pel·lícula s’haguessin fet avui, potser el refugi hauria estat el que hi ha sota la mateixa plaça del Diamant, un dels pocs que es poden visitar a Barcelona.
La Segona República, la Guerra Civil i els anys més foscos del franquisme constitueixen el context històric en què transcorre l’acció de La plaça del Diamant, dirigida per Francesc Betriu. Se’n va fer no només una pel·lícula sinó també una sèrie de quatre capítols, que es pot veure a la web de RTVE (si hi entreu veureu que diu, amb lletres grans, que està basada en una novel·la de “Merçe Rodoreda” –amb dues faltes!–).
La plaça del Diamant va suposar el debut al cinema, i per la porta gran, de Sílvia Munt, la Colometa. “Jo era ballarina, i havia començat a fer teatre. Per a la pel·lícula van fer un càsting molt extens. Mercè Rodoreda hi va tenir a veure, en la tria final, juntament amb el productor i el director –explica Sílvia Munt–. Ens vam conèixer, amb Mercè Rodoreda, i vam gaudir d’una relació curta i intensa. Era una dona intel·ligent, amb molt sentit de l’humor i una acidesa especial”, recorda Munt.
L’estrena del film a Barcelona va ser tota una festa. Es va tallar el trànsit de la rambla de Catalunya, va tocar una orquestra i va repartir-se moscatell i crema. A l’estrena que es va fer a Madrid va assistir-hi la reina Sofia.