Barcelona i 'Els hereus de la terra': Santa Maria del Mar tal com era a l'època medieval

Barcelona“Talleu!” En un rodatge cal parar un munt de vegades, com és sabut. Quan es reprèn la filmació (“Acció”), tot ha d’estar exactament igual que el moment en què s’ha deixat de rodar. “Cal posar-ho tot a raccord”, es diu en l’argot. “Si hi ha espelmes enceses, s’han d’apagar de seguida perquè quan es reprengui la filmació estiguin igual; per això hi ha una persona que es dedica exclusivament a encendre i apagar espelmes”, m’explica Jordi Frades, director de Diagonal TV, la productora que ha realitzat la sèrie de vuit capítols Els hereus de la terra, amb Atresmedia, TV3 i Netflix. És la segona part de La catedral del mar (les dues sèries estan basades en els llibres homònims d’Ildefonso Falcones).

Les espelmes són ben habituals en els rodatges de pel·lícules i sèries medievals. Però de vegades es “col·loquen” digitalment. És el que es va fer a Els hereus de la terra, rodada en part a Santa Maria del Mar. “Hi ha molts llums alts amb bombetes, a Santa Maria del Mar, i treure-les i posar-hi espelmes era una feinada. Es van filmar tal com són i, en la postproducció, es van substituir per espelmes”, em diu Jordi Frades. També es van esborrar els cables i tots els elements que a l'època medieval no hi eren. El que sí que es va fer “de veritat” va ser enretirar els bancs, perquè en aquells temps no n’hi havia.

Escut del Barça

“Veus l’escut del Barça?, em diu el Jordi. “Míte'l”. L’escut es troba en un dels vitralls dels anys 60 del segle XX. Es van substituir unes antigues vidrieres per unes de noves, que van ser patrocinades, entre altres entitats, pel Futbol Club Barcelona. A Els hereus de la terra no el van esborrar. És petitet, i les càmeres no el van enfocar.

Som davant de la façana principal d’aquesta gran basílica construïda en només 54 anys, un temps rècord, en un moment especialment dinàmic del comerç marítim de Barcelona (segle XIV). Dels nombrosos elements singulars, els que em criden més l’atenció són les dues torres octogonals, situades a banda i banda, i el gran rosetó, d’estil flamíger. No és l’original: l’any 1428 un fort terratrèmol el va destrossar i el van fer de nou.

A Els hereus de la terra, la façana de Santa Maria del Mar és l’autèntica. Però a La catedral del mar és un decorat. “Per al rodatge de La catedral... necessitàvem una gran plaça, per filmar tot el procés de construcció de la catedral, amb la maquinària, les pedres... L’espai del davant de la catedral de Càceres ens va anar perfecte; vam enganxar en aquesta catedral un decorat enorme de Santa Maria del Mar”, explica el Jordi. “Per treballar còmodament en aquest rodatge la plaça del davant de Santa Maria del Mar és massa petita, i sempre és plena de turistes”, remarca Jordi Frades. “Quan rodàvem a Càceres vam coincidir amb la filmació de Joc de trons, una producció que es feia amb uns mitjans molt superiors als nostres. Sovint pensava: “Per què no ens deixeu uns quants figurants per al pla que farem ara?”

“Vaig voler que Santa Maria del Mar sortís força a Els hereus de la terra. Hi ha bastantes escenes a l’interior de la basílica: el funeral d’un rei, diversos casaments...”, m’explica el Jordi mentre iniciem una petita caminada pel Born. Vaig llegint els noms dels carrers. Alguns corresponen a antics gremis. Va ser gràcies als gremis que es va poder construir aquest temple.

Ara som a la plaça del Rei, on també es van rodar algunes escenes d’Els hereus de la terra. A més, per a aquesta sèrie, es va filmar, entre altres llocs, al Penedès –hi ha força escenes de vinyes–, al monestir de Santes Creus i a la platja d’Altafulla, que simula la platja de Barcelona. A la sèrie hi surt part del castell de Tamarit, però, per descomptat, no pas el far, que és massa nou: de l’any 2000.

 Eliminar el “moment maldestre”

“És difícil caminar amb alguns dels vestits medievals, ja que pesen molt i són llargs. A més, a l’arrossegar-los, fan molt soroll. Per això, si és possible, agafem el so dels plànols més curts”, explica el director de Diagonal TV, Jordi Frades. “Al final sempre hi ha l’opció del doblatge, però poques vegades hi hem hagut de recórrer”.

Els rodatges ambientats en època medieval són complexos. “No hi ha res més difícil que asseure's i aixecar-se portant una espasa. I pujar a un cavall... Si no tens gaire pràctica, també és complicat”, diu el Jordi, que reconeix que sovint eliminen el “moment maldestre” en el muntatge.