Units Podem proclama que el canvi a l’Estat arrenca a Catalunya

BarcelonaEleccions municipals del 24 de maig del 2015: Ada Colau guanya a Barcelona i Xavier Trias deixa de ser alcalde. Eleccions generals del 20 de desembre: En Comú Podem s’imposa a Catalunya i relega el PSC i CDC a la tercera i quarta posició. Amb aquest historial sota el braç, Pablo Iglesias reivindica a Espanya un canvi a la catalana per fer fora el PP de la Moncloa. És conscient que el vot a Catalunya, amb un ecosistema polític molt diferent del de la resta de l’Estat, sempre ha sigut clau per als governs del PSOE. Per això Units Podem, ara que ha aconseguit consolidar-se com una alternativa de govern, activa aquesta palanca i reivindica un efecte dòmino als territoris de la perifèria per erigir-se en nou partit hegemònic de l’esquerra.

“El canvi a Espanya només es podrà fer amb el vent de canvi que ja bufa a Catalunya”, va proclamar Iglesias. Davant dels més de 4.500 assistents a l’acte celebrat a l’Arc de Triomf, va recordar que els canvis “històrics i progressistes” que s’han produït a l’estat espanyol han pivotat sempre sobre el vot català. També ho va subratllar el mateix cap de llista d’En Comú Podem, Xavier Domènech, quan va batejar Catalunya com “la punta de llança” de la derrota dels populars. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va aprofitar el míting per fer lluir el seu primer any al capdavant de l’Ajuntament, una prova que el moviment que representa no només és capaç de guanyar “sinó també de governar” i fer-ho, segons va dir, “millor” que els partits que fins ara estaven acostumats a disposar del poder.

Ara bé, en un any el context ha canviat. Territoris com les Illes o el País Valencià també han girat com un mitjó els seus respectius governs i a Galícia i Euskadi l’esquerra altenativa ha agafat força. La fórmula que la coalició lila planteja -més enllà de sumar amb IU- és teixir aliances pels interessos comuns arreu de l’Estat i així capgirar la política espanyola. Ho resumia ahir la fotografia conjunta amb el puny alçat en què, a més de Domènech i Colau, també hi havia la líder de Compromís, Mónica Oltra, i un Íñigo Errejón que va reivindicar que per fi s’ha obert un espai “per parlar de països” i fer-ho des de “la fraternitat, la plurinacionalitat i les aliances”.

Més enllà de les diferents aspiracions nacionals d’aquests territoris, cadascun amb accent propi i graus diferents, la lluita contra la corrupció, revertir les retallades i aconseguir una economia basada en les polítiques socials són banderes compartides que tenen complicitats arreu de l’Estat. “Us necessitem per construir un país on hi hagi justícia social de veritat”, va proclamar Iglesias, que també va fer una crida per acabar amb el “centralisme ranci i ineficaç” que intenta barrar el pas a infraestructures estratègiques com la del corredor mediterrani, que es va comprometre a defensar si arriba a governar Espanya.

Contra la corrupció i l’austeritat

El missatge de tots els representants de l’aliança va tenir el PP com a principal diana. Especialment pel que fa a la corrupció i les polítiques d’austeritat, els dos tendons d’Aquil·les que el moviment 15-M va detectar per fer el salt de les places a les institucions. “Rajoy és al poder gràcies a la Gürtel”, va dir sense pèls a la llengua Oltra. També Colau va demanar expulsar de les institucions partits tacats per la corrupció “com el PP i CDC”.

Garzón, per la seva banda, va accentuar l’eix d’esquerres carregant contra les privatitzacions, que han esdevingut, segons ell, la “corrupció legal” en una època de crisi de la qual s’han beneficiat només uns quants. “Hem de canviar el rumb suïcida que està alimentant el feixisme a tot Europa”, va proclamar. Garzón i Iglesias van desplegar la munició argumental per justificar per què ells són les cares d’un canvi que situa Catalunya com el quilòmetre zero d’un trajecte que té com a destí la Moncloa.