La Sexta es consolida com a referent de la informació política i lidera l'audiència del debat

BarcelonaUn cop més, La Sexta va demostrar dilluns que s'ha convertit en la principal referència televisiva per a la informació política espanyola, tant al conjunt de l'Estat com a Catalunya. En tots dos àmbits, el segon canal d'Atresmedia va liderar el 'prime time' gràcies a l'emissió del debat a quatre organitzat per l'Acadèmia de Televisió, i va superar la resta de cadenes que l'oferien: La 1, Telecinco, Antena 3, 13TV, el Canal 24 Horas i diverses televisions autonòmiques.

L'emissió del debat de La Sexta va aconseguir, a Espanya, 2.602.000 espectadors i un 14,1% de quota de pantalla, unes xifres clarament superiors a les de La 1, que va ocupar el segon lloc amb 2.435.000 seguidors i un 13,2%. Telecinco va ser tercera (2.236.000 persones i un 12,1%), mentre que Antena 3 –germana gran de La Sexta– va quedar relegada a la quarta plaça, amb 2.030.000 espectadors i un 'share' de l'11%.

Molt més enrere, 13TV va reunir 464.000 persones i va fer un 2,5% de quota, i el 24 Horas es va quedar amb 308.000 espectadors i un 1,7%. Sumant-hi també els resultats dels 11 canals autonòmics que el van oferir, el debat entre Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias va tenir, a Espanya, 10.496.000 espectadors i una quota de pantalla del 57%. Aquestes xifres superen els 8.869.000 persones que van veure, a la tarda, el partit de l'Eurocopa entre Espanya i la República Txeca, que va tenir una quota del 55,8%.

El cinquè més vist de la història

Aquestes xifres converteixen el debat a quatre d'aquest dilluns en el cinquè enfrontament electoral més vist de la història a Espanya. Els gairebé 10,5 milions de persones que va reunir entre els 17 canals que el van oferir superen, per exemple, el debat a quatre que va organitzar Atresmedia al desembre –en què no va participar Rajoy, sinó Soraya Sáenz de Santamaría–, que va tenir 9,2 milions de seguidors –això sí, només entre dues cadenes–, i també queden per davant del cara a cara entre Rajoy i Sánchez, que va moderar Manuel Campo Vidal també abans dels anteriors comicis i que va sumar 9,7 milions de seguidors entre una dotzena de canals.

En canvi, el debat de dilluns va quedar just per darrere del segon cara a cara entre Felipe González i José María Aznar del 1993, que va arribar als 10,5 milions a Telecinco –uns dies abans, a Antena 3, els mateixos candidats n'havien obtingut 9,6. Els tres primers llocs d'aquest rànquing històric els ocupen el primer dels dos cara a cara Rajoy-Zapatero del 2008 (amb 13 milions de seguidors entre 22 canals), el Rajoy-Rubalcaba del 2015 (12 milions entre 17 cadenes) i el segon Rajoy-Zapatero del 2008 (11,9 milions entre 22 canals).

Els catalans, els menys interessats

Pel que fa al Principat, l'audiència global del debat va ser més baixa: tot i arribar a un destacable 49,4%, que equival a 1.392.000 persones, Catalunya va ser la comunitat autònoma on els canals que oferien aquest especial van sumar unes xifres més baixes, i l'única on no van arribar al 50%. Les Balears, amb un 51,1%, és la zona de l'Estat que més es va acostar al resultat de Catalunya.

Igual que al conjunt d'Espanya, la major part dels espectadors catalans es van decantar per La Sexta, que va liderar la nit amb 371.000 seguidors i un 13,2%. De fet, l'ordre dels canals generalistes va ser el mateix que al conjunt d'Espanya: La 1 va ser segona (308.000 persones i un 11%), Telecinco tercera (303.000 i 10,8%) i Antena 3 quarta (264.000 i 9,4%). Entre els temàtics, el 24 Horas (amb 72.000 seguidors i un 2,6%) va superar 13TV (66.000 i 2,3%).

Mentrestant, a TV3, 'Cites' es quedava amb 287.000 espectadors i un 8,9% de quota, de manera que va quedar per darrere de tres dels canals que oferien el debat. En comparació amb el futbol, l'espai electoral va quedar clarament per sobre, ja que el partit entre la selecció espanyola i la txeca havia tingut 913.000 seguidors i un 41,4% de 'share'.