Les urnes reforcen el PP, que buscarà el PSOE per governar

MadridLes enquestes, fins i tot les que es fan a peu d’urna, presentades com les més fiables, es van equivocar. El descens de la participació no es va traduir en terratrèmols ni en un càstig a les formacions de l’ statu quo. Al contrari. Els espanyols van votar similar al 20-D i van reforçar el PP i la figura de Mariano Rajoy, que necessitarà pactes però ara té més arguments que fa uns mesos per reclamar seguir a la Moncloa. L’alternativa que les enquestes assenyalaven, la liderada per Pablo Iglesias, va quedar clarament derrotada.

La repetició electoral va deixar un panorama similar pel que fa a equilibris polítics. El bloc de la dreta (PP i C’s) suma més escons que el de l’esquerra (PSOE i Units Podem). Són 169 contra 156. Però ni els uns ni els altres arriben als 176 escons que donen la majoria absoluta. Així, si el PP vol seguir al govern haurà de buscar l’abstenció del PSOE, i si els socialistes volen un govern d’esquerres -fer confluir Podem i C’s en una mateixa aliança continua sent difícil- necessitaran els sobiranistes (ERC, CDC i el PNB sumen 22 escons), que exigeixen el dret a decidir.

El reforçament del bipartidisme i de Rajoy, i en menor mesura de Pedro Sánchez, i el càstig a Units Podem i Ciutadans van marcar la nit juntament amb un lleu gir a la dreta que, entre altres coses, podria explicar una certa por als canvis atiada per notícies com el Brexit britànic. Les eleccions no van servir per desinflar el procés, ja que les formacions independentistes van mantenir els seus guarismes.

La barrera del 30%, superada

El PP va ser el gran vencedor de la nit i va superar la somiada barrera del 30% del vot. Els estrategs de la Moncloa es van negar a retirar Rajoy per facilitar pactes després del 20-D i advertien que una repetició de les eleccions els afavoriria. La van encertar. La crida constant del PP al vot útil i l’agitació de l’espantall del comunisme de Podem va funcionar i els conservadors van recuperar part del vot que els havia marxat a Ciutadans. De fet, els 600.000 vots que guanyen tenen a veure amb els 400.000 perduts pels liberals. Així, el PP passava de 123 a 137 escons. Un augment que se sosté en províncies petites i mitjanes, on la formació d’Albert Rivera ha perdut 8 dels 40 escons que tenia baixant a 32. Els liberals s’apaguen com a alternativa i no van rendibilitzar el pacte amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.

A l’esquerra és on la batalla va ser més dura. Podem i les seves confluències havien obtingut 69 escons el 20-D i IU només dos. La simple suma dels vots ja els hauria d’haver donat 13 escons més per l’efecte mecànic en moltes demarcacions on es van deixar perdre vots. Però van perdre més d’un milió de vots. El PSOE s’havia passat la campanya a la defensiva i sentint que seria tercer. Al final la patacada va ser per a Pablo Iglesias, que ara, a més, haurà de conviure amb la formació d’Alberto Garzón en el si d’una coalició que va agradar als militants però que ha quedat lluny de l’objectiu: aconseguir el segon lloc i una posició de força que obligués el PSOE a pactar-hi.

El PSOE és menys partit del sud

Units Podem es queda amb 71 escons. S’estanca a Catalunya i a Madrid i queda lluny, molt, de l’objectiu de desbancar el PP al País Valencià i a les Balears. Rajoy estava evidentment satisfet i Sánchez també va respirar tranquil. Va allunyar el famós sorpasso (només va perdre 100.000 vots) i el PSOE segueix sent hegemònic a l’esquerra malgrat que passa dels 90 escons del 20-D a 85. Són pèrdues mínimes en comparació amb el que deien les enquestes, que haurien enviat Sánchez a casa. La seva gran rival interna, la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, necessitava que el candidat punxés i aconseguir mantenir a la regió el triomf sobre el PP. Fa sis mesos va guanyar-los per un escó. Ahir va saltar la sorpresa i va perdre dos escons, just els que va guanyar el PP. El resultat, que grinyola més en el marc de resistència del PSOE, que augmenta els suports a Madrid per exemple, aconsella a la presidenta andalusa seguir molt pendent de què passa a Ferraz, però no fer cap salt. No té la casa prou endreçada i el PSOE és menys partit del sud.

I l’independentisme, un dels problemes d’Espanya, no marxa. CDC necessitarà que el PP i el PSOE siguin magnànims a la mesa del Congrés per mantenir el grup parlamentari però manté els 8 escons. I ERC els 9 amb un ascens de suports. El procés queda intacte i punxen els que a Espanya defensaven el referèndum. El nou govern de Madrid, si el lidera el PP i Ciutadans hi té alguna cosa a dir, no ho posarà fàcil. A tot estirar el PSOE podrà actuar de factor moderador. El bloc contrari al dret a decidir (PP, PSOE i C’s) creix un escó: de 253 a 254.

A partir d’avui comença una dura negociació. Al marge que pugui anar a buscar els cinc diputats del PNB (molt condicionats per les eleccions basques de la tardor malgrat que Bildu, amb dos solitaris escons, no és una amenaça) i la solitària diputada de Coalició Canària, el PP ha de mirar a Ciutadans i al PSOE si vol majories estables. Rajoy demanarà respectar el principi que governi la força més votada i haurà de gestionar els vetos contra ell de Rivera i Sánchez. Serà difícil que després del seu bon resultat el cap de l’executiu doni el braç a tòrcer, però si persisteix el bloqueig (les terceres eleccions estan descartades) s’alçaran veus al PP que li reclamaran que s’aparti per no alimentar la possibilitat, ara remota, d’una suma del PSOE amb Podem que pogués acabar tenint algun tipus de suport dels sobiranistes o de C’s. Després del 20-D el pacte PSOE-C’s sumava 130 escons enfront 123 del PP. Ara són 117 contra 137, fet que redueix el marge d’actuació de Sánchez per ser president.

Es reforça el conservadorisme

La victòria del PP va ser reconeguda per tots. Va ser rotunda. Se li van escapar Catalunya i Euskadi, on va guanyar l’esquerra alternativa. El PSOE, de fet, només es va imposar en tres províncies andaluses. Rajoy va ser felicitat, però tothom era prudent sobre pactes. Sánchez va carregar contra Iglesias, però alhora demanava un canvi complex. I Rajoy respecte. Som on érem el 20 de desembre. Espanya ha votat seguir igual. “Sí que es pot”, deien els militants del PP fent befa dels de Podem i satisfets del reforç dretà. Ara, tocarà aplicar-se per pactar.

Àmplia majoria del PP al Senat

A la cambra de segona lectura, el Senat, el PP va ampliar la seva majoria fruit de la implantació territorial. La suma dels senadors designats per les autonomies i dels electes li dóna una majoria absoluta que ahir es va ampliar. En aquest segon bloc, que ahir es renovava, van passar de 124 a 130 electes. El PSOE va baixar de 47 a 43. A Catalunya la sorpresa va ser ERC, que va passar de 6 a 10 en detriment de CDC, que va baixar de 6 a 2. Podem en va treure 16, i Ciutadans, cap. El Senat té poc pes legislatiu però és necessari per reformar la Constitució. Qualsevol reforma ha d’aconseguir dos terços o tres cinquenes parts tant al Congrés com a la cambra alta.