ERC: Una ‘pole’ sobiranista que li fixi la centralitat en el procés
Junqueras ja s’ha desacomplexat i ha aparcat reticències pretèrites a admetre la set de victòria
BarcelonaCinc anys després que s’erigís en alcalde de Sant Vicenç dels Horts com a independent vinculat a ERC mentre el partit s’enfonsava en bona part dels ajuntaments catalans, i gairebé quatre anys després de situar-se al capdavant de la formació, el lideratge d’Oriol Junqueras ja està més que consolidat. A nivell intern, per tant, s’hi juga relativament poc, més enllà de refermar la validesa de la seva aposta personal de confeccionar candidatures farcides d’independents i representants de diversos col·lectius i sectors socials. Un model que li va servir per conquerir la seva alcaldia i que després li va permetre rescatar un partit enfonsat i situar-lo com a clar aspirant al triomf en cada convocatòria electoral.
De fet, Junqueras ja s’ha desacomplexat i ha aparcat reticències pretèrites a admetre la set de victòria fins al punt que, en cada míting de la campanya, ha subratllat “la necessitat” que ERC guanyi per avançar cap a la independència, la justícia social i la regeneració política. En aquest sentit, els republicans veuen en el 26-J la possibilitat de consolidar la pole com a partit sobiranista, per davant de CDC, i aspiren a dibuixar ara un colideratge en el camp de l’esquerra que ja creien que ostentaven en solitari un cop van fer el sorpasso al PSC. Si En Comú Podem acaba superant-los amb claredat, però, no ho veuran com un retrocés, ja que compten amb certa desmobilització independentista i un vot dual que, en cas d’eleccions al Parlament, confien recuperar.
En canvi, la prioritat per a Junqueras és retenir el lideratge moral del procés, tornant a superar CDC, com ja va fer en les europees del 2014 i el 20-D. Amb totes les atencions centrades en el Govern i el Parlament, tot i que no hi té veu pròpia, ERC aspira a mantenir el timó amb l’argument de la força que li donen les urnes. Una legitimitat popular i un rol central entre els dos altres actors polítics del procés que no li van servir per posar-los d’acord en els pressupostos elaborats pel mateix Junqueras i que ara, sense cites electorals que distorsionin les negociacions, pretén erigir per recosir les ferides en el bloc independentista. De fet, els republicans saben que, en bona mesura, tenen la clau dels tempos del procés, ja que, com que són l’única formació sobiranista amb expectatives a l’alça, són també l’única que pot utilitzar un possible avançament com a eina de pressió, cosa que, de ben segur, condicionarà les converses per afrontar la qüestió de confiança del setembre.
I és que Junqueras ni es planteja reeditar fórmules com Junts pel Sí. Ovacionat a cada míting amb crits de “president, president” i presentat com “el pròxim president de la República Catalana”, sap que el seu torn s’acosta. I vol que avui se li ratifiquin les expectatives.