El 'rockshow' dels 'comuns'

BarcelonaDissabte de platja. De calor d'estiu enganxifosa que fa que la roba es quedi amarada de suor. Un exèrcit lila, però, té un pla alternatiu just el dia que, segons els càlculs d'Eratòstenes, fa 3.200 anys que va acabar la guerra de Troia. Van ben equipats: samarreta corporativa, barrets de palla, ulleres de sol, papers convertits en vanos, banderes republicanes i alguna senyera, i crits ben esmolats. Prenen posicions, aguanten drets fins al final i disparen tant com poden amb els telèfons mòbils.

La convocatòria és a l'Arc de Triomf, tota una declaració d'intencions. Un voluntari va anunciant a tots els usuaris del metro que hi ha un acte sense precedents: Pablo Iglesias i Alberto Garzón compartiran escenari a Barcelona per primera vegada. Cartell d'excepció amb una Ada Colau aclamada que tant fa de telonera com de mestra de cerimònies i estrella de 'selfies'. Entre els 'comuns' s'arremanga tothom. Fins i tot aquells que ara ja no surten a les fotos però que es mouen enmig de bambolines com l'exlíder d'ICV Joan Herrera, que acompanya de portes endins els caps de cartell.

El públic –més de 4.500 persones segons l'organització– no es queixa ni tan sols quan l'acte promès comença tres quarts d'hora tard. Aguanta estoicament i està entregat. Ho coregen tot. Des de la defensa del corredor mediterrani i de l'aigua de l'Ebre fins a la declaració de guerra contra el PP amb càntics de 'la roja'. "'A por ellos, oé. A por ellos, oé'", canten a l'uníson. I també, perquè és un públic eclèctic fruit de la reivindicada transversalitat, aplaudeixen quan Íñigo Errejón parafraseja les paraules del expresident de la Generalitat Lluís Companys: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer".

Els grans 'hits' sempre són els més rebuts: el mambo contra la corrupció, el tango pel referèndum i la rumba rebel contra la desigualtat. I les mostres d'estima. El públic demana veure en directe un altre petó entre Pablo Iglesias i Xavier Domènech, que els costa ben poc complir amb les expectatives. Alberto Garzón es queda assegut amb somriure tímid i el cap de llista d'En Comú Podem se n'adona. "Això ho haurem de solucionar", promet al líder d'IU.

Tres hores de míting i ningú es mou. Hi ha poques cadires i tothom ho vol veure. S'enfilen als fanals, als bancs o a les espatlles dels seus acompanyants. Els veuen guanyadors i se senten guanyadors. La prudència ha quedat guardada en un calaix per donar pas a l'eufòria. És el 'rockshow' dels 'comuns'.