Més monòlegs que debat
Crítica de TVEl debat a quatre va començar tard i malament. Música de violins i la regidora esbroncant els fotògrafs. Desaparegut Manuel Campo Vidal, ara la fórmula és un trio d’entesa. Ana Blanco per TVE, Vicente Vallés per Atresmedia i Pedro Piqueras per Mediaset. Una fórmula inútil. No cal tanta gent. Entorpeix dinàmiques. Piqueras estava lent, inoportú i desubicat. Vallés va saber descol·locar Rajoy quan prometia no fer retallades: “Fa quatre anys també ho va dir i després ho va fer...” El plató continua veient-se desfasat. L’espai de l’Academia de Televisión no garanteix els mínims de qualitat televisiva. Soroll de refregits i el brunzit del motor de l’aire condicionat. L’esperit de Jordi Évole va flotar en l’ambient del debat. El protagonista absent. Durant la pausa, TVE ens va ensenyar en exclusiva imatges de Rajoy repassant la lliçó. Ens van dir que només podien tenir dos assessors i vam descobrir que ell en portava tres. Per cert: a TVE, com que no feien anuncis, hi havia tertúlia i tots donaven la raó a Rajoy.
El debat va tenir molt monòleg i poc conflicte. Només al final i per la corrupció. El realitzador va estar lent i sense intencionalitat. A les presentacions inicials no va ensenyar Pedro Sánchez perquè no hi va arribar a temps. Una metàfora del que vam veure. Que la resta de candidats ignoren el PSOE. Catalunya, una anècdota. A l’inici, competició entre candidats per veure qui donava un condol millor a les víctimes d’Orlando i semblava més bona persona. Gairebé van destinar més temps a això que a parlar de les polítiques de violència de gènere: només cinquanta-un segons, i Rajoy i Rivera no van dir ni piu sobre el tema. Vergonyós.
