L'estratègia d'Iglesias naufraga

MadridRes de desempat. Fracàs absolut d’Units Podem. La coalició amb Esquerra Unida (IU) no ha servit de res. Ni suma ni multiplica, es queda amb els mateixos diputats que els dos partits van treure el 20-D: 71. L’expectativa era fer el sorpasso al PSOE en vots i escons. I no ha aconseguit ni una cosa ni l’altra. Units Podem perd més d'un milió de vots respecte al desembre i es queda 100.000 vots més lluny dels socialistes -i sense tenir en compte el gairebé milió de vots que va obtenir IU en aquest punt-. Si fa sis mesos la bombolla demoscòpica li va esclatar a Ciutadans, que va quedar relegat a la quarta força, el 26-J ho ha viscut la formació liderada per Pablo Iglesias. Tots els sondejos donaven per fet que superarien els socialistes. A la pràctica la formació lila es queda a 14 escons del PSOE.

Podem segueix aconseguint els millors resultats a la perifèria. Obté una victòria amarga a Catalunya i l’única alegria és a Euskadi, on esdevé primera força en escons i supera el PNB. Però punxa a Galícia, on el PSOE passa a ser segona força. Pitjor encara és a la Comunitat de Madrid, on ni aconsegueixen sumar els dos diputats d’IU el 20-D i es queden amb els mateixos escons, vuit. I la suma de Més a Balears i d’Esquerra Unida al País Valencià no es tradueix en res: es mantenen com a segona força després del PP.

Lideratge qüestionat

L’estratègia d’Units Podem salta feta a miques. Pablo Iglesias i Alberto Garzón havien preparat el desembarcament a la Moncloa mirant a llarg termini. L’objectiu era estendre la mà al PSOE durant tota la campanya. Veien més que segur el sorpasso, almenys en vots. Confiaven que si superaven Pedro Sánchez en escons el cap del secretari general rodaria en qüestió de minuts i una gestora forçaria l’abstenció i un nou govern amb el PP al capdavant. L’objectiu era liderar l’oposició durant dos anys, forçar unes noves eleccions generals i intentar la majoria absoluta, l’assalt definitiu al govern espanyol.

Comparació dels resultats del PSOE i d'Units Podem per províncies al 26-J

Però Iglesias ha acabat sent víctima de la seva pròpia medicina. "Els resultats electorals d’aquesta nit no són satisfactoris. No ens ha sorprès només a nosaltres, veient les expectatives que s’havien generat. És el moment de reflexionar i privilegiar el diàleg amb les forces progressistes", assegurava a les onze de la nit acompanyat de tot el seu equip i negant el "fracàs" per haver trencat el bipartidisme. Les cares eren llargues, s’havien esvaït els crits d’eufòria amb què van rebre els resultats de les enquestes a peu d’urna, que confirmaven el sorpasso. Només dues hores abans el coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, havia sortit a valorar els sondejos amb un somriure. Assegurava que Espanya estava davant d’una "oportunitat històrica".

Iglesias no és l’únic qüestionat de la nit, també ho és Garzón. Ha sigut el que ha treballat incansablement per la confluència. Havia calculat que junts podien sumar fins a 14 diputats, i paradoxalment són els que els avantatja el PSOE. IU acaba robant, fins i tot, tres diputats a Podem. Un per Sevilla, un per Màlaga i un amb la confluència al País Valencià, a més de Garzón per la capital espanyola. I la formació lila no aconsegueix ni l’escó per Almeria per a l’excap de l’estat de major Julio Rodríguez.

Diferència de percentatge de vot al PSOE entre el 20-D i el 26-J

Crítiques sobre la campanya

Què ha passat? Per què la confluència amb IU no ha funcionat? Qui en té la culpa? Ahir al quarter general d’Units Podem, al Teatre Goya de Madrid -al costat del Calderón-, s’hi va instal·lar el silenci. La formació lila ha viscut sis mesos de turbulències, de tensions entre diferents visions sobre el rumb que havia de prendre. El número dos del Podem i director de campanya, Íñigo Errejón, es va oposar públicament a forjar una coalició amb IU. Assegurava que calia mantenir la transversalitat com fos perquè el votant de quaranta o cinquanta anys que havia deixat el PSOE no tornés a optar per Pedro Sánchez. Iglesias va donar un cop de puny sobre la taula i va vèncer la tesi d'abraçar IU per intentar trobar el mateix revulsiu de les confluències el 20-D que va apuntalar el camí de la remuntada.

Consulta el pactòmetre del 26-J

El líder d’Units Podem va voler fer pinya. "Considerem que la confluència s’ha revelat com el camí correcte", va assegurar. Però el soroll de sabres a dins del partit no es farà esperar. Ja hi havia qui havia qüestionat l’estratègia de campanya, molt conservadora. Iglesias manté la mà estesa al PSOE. Ahir va enviar un missatge a Sánchez però no va en obtenir resposta. ¿Encara és possible un govern d’esquerres? "És una qüestió que haurem de valorar", va respondre capcot.