L’escàndol per la guerra bruta creix i acorrala Fernández Díaz
Tots els partits demanen la renúncia del ministre de l’Interior per una conxorxa que implica Rajoy
BarcelonaEls estrategs del PP van respirar tranquils ahir al matí quan van veure que la notícia de la conxorxa entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, no apareixia a les portades dels principals diaris espanyols. A primera hora del matí, però, el diari digitalPúblico va oferir la segona entrega de les converses gravades entre Fernández Díaz i De Alfonso amb una frase bomba del ministre: “El president del govern ho sap”. A partir d’aquest moment, l’escàndol va resultar imparable, va anar guanyant quota de pantalla i els líders de tots els partits, des de Ciutadans a Bildu (com va voler ressaltar Fernández Díaz), passant pels partits independentistes catalans, van demanar la dimissió del ministre en funcions.
El PP es va quedar de sobte sol i acorralat, de manera que va posar en marxa dues estratègies paral·leles. La primera va ser intentar crear un cordó sanitari al voltant de Mariano Rajoy per impedir que quedés esquitxat i, en segon lloc, sortir en tromba per negar la major. Rajoy, però, va tenir la dissort d’haver-se d’enfrontar al periodista Carlos Alsina a Onda Cero, que ja l’havia posat en evidència durant la campanya del 27-S quan li va preguntar sobre si els catalans perdrien la nacionalitat espanyola si assolien la independència (“I l’europea?”, va respondre un Rajoy desconcertat). Ahir Alsina ho va tornar a fer. Rajoy només va poder balbucejar respostes del tipus “No ho sé”, “No em sembla prudent opinar”, “No tinc res més a dir” i la traca final: “No sabia qui era aquest senyor ni que existia una Oficina Antifrau”. Al llarg del dia, Rajoy, es va limitar a donar suport al ministre i a denunciar que tot plegat es tractava d’una maniobra electoralista.
Fernández Díaz contraataca
Passades les 11 del matí, Jorge Fernández Díaz va comparèixer davant dels periodistes per complir la seva part del pla. “Les víctimes som jo i el director d’Antifrau”, va clamar exasperat, abans de carregar contra els que li demanaven la dimissió. Aquesta estratègia, però, va anar naufragant, tot i l’ocultació de la notícia a TVE, a mesura que es van filtrar més frases comprometedores de les seves reunions amb De Alfonso poques setmanes abans del 9-N. En especial una que apuntaria a la fabricació de proves quan, parlant sobre la contractació de dues cunyades del conseller Felip Puig per part de la Generalitat, li diu: “Això la Fiscalia t’ho afina, fem una gestió”. Les converses retraten un De Alfonso servil i hiperbòlic (“Els hem destrossat el sistema sanitari”, afirma per justificar que fa el que pot per combatre el govern Mas), però de les paraules del ministre se’n dedueix el modus operandi de la guerra bruta contra el sobiranisme. Fernández Díaz té dos mètodes: o bé filtra a la premsa afí totes les causes que la justícia rebutja d’entrada o bé instrumentalitza la Fiscalia perquè, a partir d’aquí, arribi als mitjans. “Si [aquests casos] surten, millor que primer hagi sigut la Fiscalia. L’ideal és que vagi al jutjat i, si surt, ningú sospitarà que surt de la policia ni d’investigacions policials, ningú sospitarà”. D’aquesta manera, el ministre intenta calmar un De Alfonso que tem pel seu lloc de treball, un dels més ben pagats de l’administració catalana, però que no deixa de fer comentaris en què professa el seu patriotisme. “Jo sóc espanyol per damunt de tot”, arriba a dir.
L’objectiu d’aquesta manera d’operar és esborrar el rastre de l’origen de la filtració. I aquesta és una qüestió que ens porta a una altra de les preguntes al voltant de l’escàndol. Qui va gravar les converses? És un fet que la imatge de la UDEF (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional) ha quedat tocada arran de la publicació en premsa d’informes falsos. I això ha generat un malestar intern que podria ser l’origen de la filtració, ja que una gravació al despatx del ministre és una operació que només està a l’abast d’especialistes. En tot cas, Fernández Díaz va anunciar una investigació per aclarir aquest ridícul de la seguretat del ministeri.
Reacció independentista
A Catalunya, mentrestant, tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com el vicepresident, Oriol Junqueras, es van mobilitzar des de primera hora per carregar contra el ministre i cridar al vot. En diferents entrevistes, Puigdemont va denunciar l’existència d’un “GAL mediàtic” que ha actua contra el procés sobiranista, i en especial contra CDC, mentre que Junqueras va preferir atacar Fernández Díaz des d’un punt de vista moral: “Tant de bo sigui creient de veritat, perquè tot el que ha fet no té perdó de Déu”. Junqueras va comparèixer a la seu d’ERC acompanyat de càrrecs del partit de tot el territori, i va treure pit de la netedat dels republicans. “Ja que no trobaven proves, van decidir inventar-se-les, i ni tan sols n’han sigut capaços. Això ens fa estar més orgullosos que mai del que som i representem”, va dir abans de deixar clar que se senten “més forts, més legitimats, més obligats a guanyar pel bé de tothom”.
Imputats pel 9-N
Per la seva banda, l’expresident de la Generalitat Artur Mas va comparèixer a la seu de CDC acompanyat de la resta de càrrecs imputats pel 9-N (Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau) i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que va ser acusat falsament de tenir un compte a Suïssa. “Som els principals perseguits, però les víctimes reals són el poble de Catalunya”, va dir Mas, abans de denunciar la “baixa qualitat” de la democràcia espanyola. Al vespre, dirigents de CDC i ERC van participar en una concentració convocada per les entitats sobiranistes davant de la Delegació del govern espanyol, que va reunir 500 persones.
Mentrestant, el Parlament iniciarà avui els tràmits per destituir Daniel de Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau, que es podria substanciar en una votació el dia 29. De Alfonso va continuar ahir impertèrrit el seu tour pels mitjans defensant-se i amenaçant d’anar als tribunals si el destitueixen. El món paral·lel d’algú capaç definir-se davant Fernández Díaz com “un caporal del teu cos”.