Per què no hi ha hagut 'sorpasso' d'Units Podem?

MadridUnits Podem encara es frega els ulls. Furga en els resultats del 26-J per entendre per què cap enquesta la va encertar. No vol parlar "d'errors" encara i s'espera a analitzar "científicament" els resultats. "Volem fer primer una anàlisi rigorosa amb dades i no una col·lecció d'opinions. En aquests moments ningú sap per què el resultat no ha estat el que donaven les enquestes, nosaltres tampoc", assegurava aquest dilluns el secretari d'organització de la formació lila, Pablo Echenique. Pablo Iglesias ha evitat donar la cara per valorar els resultats. Sí que ho va fer el 20-D després de la ressaca electoral. Echenique no és ni diputat.

Dins de la coalició comença una batalla interna per llançar les culpes a algú. El primer ja ha estat el cofundador de Podem Juan Carlos Monedero, que ha titllat el partit "d'infantiloide" en una entrada al seu blog de Público per creure's les enquestes. Un dels crítics de l'aliança amb IU, l'excoordinador federal Gaspar Llamazares, també ha fet una crida a reflexionar.

Què farà Units Podem a partir d'ara? Iglesias manté la mà estesa al PSOE. Diumenge va enviar un missatge al candidat socialista, Pedro Sánchez, per començar a dialogar i impulsar un projecte "progressista". Però no ha obtingut resposta. No té intenció d'anar més enllà i trucar-li. "Tot sembla apuntar que anem cap a un govern encapçalat pel PP", ha dit Echenique, que ha recordat que a ells no els toca prendre la iniciativa per a res. Veuen que els espera una legislatura llarga dins de l'oposició mentre comença una batalla interna per veure qui s'ha equivocat d'estratègia. El que ha quedat clar és que l'aposta d'Iglesias i el coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, ha naufragat.

"Això només acaba de començar. Als poderosos els diem: 'Fins la victòria sempre'", ha dit Iglesias aquesta matinada davant dels centenars de militants concentrats a la plaça del Reina Sofia. No se n'estava d'utilitzar una de les frases cèlebres d'Ernesto 'Che' Guevara, una icona de la lluita revolucionària. Just en aquesta plaça, plena de gom a gom tot i no millorar els resultats, va ser on de nou es va veure el cisma de discursos entre Iglesias i el seu número dos, Íñigo Errejón, que va estendre la mà a tots els que falten i va advertir a l'esquerra històrica: "No som una força política de resistència, no n'hi ha prou amb els imprescindibles".

Es va tocar sostre el 20-D? Què ha fallat? Repassem set factors que poden ajudar a entendre els resultats d'Units Podem.

1. La desmobilització

Hi ha una xifra clau amb la qual especula el partit. La suma de vots que perd d'esquerra (Units Podem i PSOE) és gairebé igual a l'increment de l'abstenció respecte al 20-D. Aproximadament 1,1 milions de persones s'han quedat a casa, que si se sumen als vots perduts per les dues forces d'esquerres només queda una diferència de gairebé 55.000 vots.

2. L'aliança amb IU

La direcció tanca files amb aquest tema. Tant Iglesias com Echenique consideren que és "positiva" perquè forja un bloc estructural. Però és 'vox populi' que el número dos de Podem, Íñigo Errejón, mai ha estat d'acord amb la confluència. Ja va advertir-ho en el seu moment: "Els comptes d'àbac no funcionen gairebé mai". Podem i IU van calcular que sumarien fins a 14 diputats presentant-se junts, i al final s'han quedat amb els mateixos que el 20-D junts: 71 escons. De fet, els republicans fins tot esgarrapen fins a tres diputats a la formació morada arran del pacte.

Quin avís per a navegants tenien? IU i PSOE van forjar un acord postelectoral el 2000 i van acabar perdent fins a 3 milions de vots, que van donar peu a la majoria absoluta de José María Aznar. Junts pel Sí tampoc va aconseguir un efecte multiplicador. El CIS de la primavera en donava pistes, però ningú les va escoltar: Podem i IU arriscaven fins a 1,2 milions de vots presentant-se en coalició. El 29% dels votants de Garzón afirmava que "amb tota seguretat" no votaria "mai" Iglesias, mentre que un 20,7% dels votants de Podem declarava que mai introduiria a l'urna el vot per a IU.

3. Una campanya conservadora

En aquest punt hi ha moltes esquerdes. Units Podem va apostar per una campanya molt conservadora. Amb molt pocs mítings d'Iglesias i moltes aparicions televisives. L'objectiu era no cometre errors i no es va buscar una gran mobilització. Fonts properes a la direcció del partit admeten a l'ARA que ja es va advertir que era un error. Que en una segona volta no pots quedar-te de braços plegats i que t'has de bolcar al territori. Echenique ha insistit que hi havia hagut consens dins de la direcció per apostar per una campanya de perfil baix. Ha descartat dimissions també. El director de campanya ha estat Errejón. "Nosaltres representem la força de la gent per seguir lluitant i no deixarem de fer-ho perquè un resultat ens agrada menys", ha dit.

4. El miratge de les enquestes

Podem sempre havia estat molt caut amb les enquestes. De fet, la majoria els relegaven a la quarta força el 20-D i van acabar sent tercera a només 300.000 vots del PSOE. Però aquesta campanya van "vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo", com admeten fonts del partit. Van donar per fet el 'sorpasso'. Un dels factors que hauria pogut portar a la desmobilització del vot.

5. Un discurs difús

Iglesias s'ha declarat tant comunista com socialista aquesta campanya. Ha parlat de plurinacionalitat, de pàtria i fins i tot ha apel·lat a "l'orgull espanyol". Ha donat gràcies al Partit Comunista Espanyol (PCE) i alhora s'ha reivindicat com la nova socialdemocràcia en contraposició al PSOE. Veus dins del partit també alerten de voler abraçar un espectre massa transversal i confondre el votant. "No n'hi ha prou fent un discurs buit si no planteges una alternativa", assenyala Monedero.

6. Els vaivens amb el referèndum

Un dels arguments que dóna la direcció per explicar que la coalició amb IU no ha estat el problema és que la pèrdua de vots ha estat proporcional a Catalunya i a Galícia, on el 20-D ja es van presentar amb les aliances dels republicans. Per què, doncs, tampoc s'han complert les expectatives demoscòpiques en aquests territoris? Tot i ser la defensa del referèndum el pal de paller del discurs d'En Comú Podem, Iglesias l'ha volgut apartar en plena campanya perquè el PSOE no tingués una excusa per negociar. Va assegurar que mai havia estat una "línia vermella" i fins i tot va plantejar arrancar-lo de qualsevol diàleg perquè no fos un escull. El líder de Podem es conformava amb la creació d'una comissió parlamentària –com planteja CDC– per abordar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya.

7. La política de pactes i el discurs de la por

És la mare dels ous. Fins a qui punt ha passat factura no haver acceptat un govern del PSOE amb C's. Units Podem ja ha deixat clar que no tornarà a passar pel mateix joc i que mai acceptarà un govern amb un programa econòmic conservador. Però hi ha veus dins del partit que també creuen que s'hauria d'haver estat més dur amb els socialistes durant la campanya. Un dels arguments més sòlids és que ha quallat el discurs de la por de la resta de partits. Pedro Sánchez ha mencionat Iglesias desenes de vegades en els seus mítings, i PP, PSOE i C's van fer pinya contra Podem després de la victòria del 'Brexit' per defensar els referèndums. "Creiem que la campanya d'atacs del PSOE cap a Units Podem pot haver engreixat la dreta", ha assenyalat Echenique. "He intentat rebaixar el to i podem dir que no som responsables de l'augment de vots del PP", ha conclòs.