Eleccions 26-J15/06/2016

Iglesias desafia Sánchez a aclarir si avalarà un PP tacat de “sang”

Podem carrega contra Díaz per atiar “l’odi” contra els catalans

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

AlmeriaPablo Iglesias és, amb diferència, el candidat que s’ha pres amb més tranquil·litat aquesta campanya. Dissabte passat es va estrenar a Barcelona amb Ada Colau i Xavier Domènech. I fins aquest dimecres que no ha sortit de casa ni els platós. El destí ha estat radicalment oposat al de la capital catalana: Almeria. Què se li ha perdut al líder de Podem a una de les províncies més incomunicades d’Espanya? S’hi juga molt. Primer, un diputat balla i no és qualsevol. Podem ha confiat a l’ex cap de l’Estat Major Julio Rodríguez aquesta candidatura, després que el gran fitxatge estrella del 20-D quedés fora del Cogrés –es va presentar de número dos per Saragossa–. I segon, Andalusia és, sens dubte, la comunitat on Podem es juga el 'sorpasso' al PSOE a nivell estatal.

La xifra clau: 600.000. Són el total de vots que el PSOE andalús va treure d’avantatge a la formació morada fa sis mesos. Una diferència que va permetre mitigar la debacle de Pedro Sánchez a la resta de l’Estat. Per això ahir Iglesias, des de sol andalús, ha abandonat avui les bones paraules. Ha repetit que mantenia la mà estesa al PSOE, però ha alertat que Sánchez ja abona el terreny per pactar amb el PP. El tuit de l’exministre socialista Jordi Sevilla, que s'ha interptretat com una possible abstenció del PSOE per facilitar un govern popular, ha marcat el seu discurs. “No és responsable dir que cal donar suport al PP si té majoria parlamentària”, ha replicat Iglesias.

Cargando
No hay anuncios

Per a Podem, el PP és un partit tacat de “sang” per la seva gestió econòmica. Pels milers d’infants que no tenen un àpat al dia, per qui no pot ser operat a temps en un hospital, per no aturar els desnonaments... “Les xifres del PP, quan s’escriuen a la pissarra, tenen sang. I qui vulgui donar suport per activa o per passiva a Rajoy, que tingui la valentia de dir-ho als seus votants”, ha afegit Iglesias assegut a les escales de l’escenari d’un auditori amb 500 persones. Volia transmetre “tranquil·litat”, a diferència “d’alguns que criden molt i estan nerviosos”.

Els vents furibunds del canvi

Cargando
No hay anuncios

Fora, unes 1.500 persones l’escoltaven a través d’uns altaveus que s'han instal·lat a última hora. Almeria s'ha llevat en alerta groga per vent, amb ratxes que van arribar als 80 km/h. Una enorme palmera ha caigut al damunt de l’escenari on s’havia de celebrar l’acte. “No sabem si són vents del canvi o Susana Díaz bufant de ràbia des de Sevilla”, ha dit amb ironia la portaveu parlamentària de Podem al Parlament andalús, Carmen Lizárraga.

Iglesias ha evitat entrar en el cos a cos amb Díaz. Però els seus companys de mítings no se n'han estat. El número sis per Madrid, Rafa Mayoral, ha carregat contra la presidenta andalusa per atiar “l’odi i el rencor” contra els catalans. Díaz va assegurar que “els vots dels andalusos no serviran per pagar els privilegis de Colau i els independentistes”. A Andalusia és l’única comunitat on el PP tira de la bandera nacional al damunt de l’escenari. Demà dijous Iglesias serà a Balears amb totes les confluències. Segurament no hi haurà banderes a l’escenari.

Cargando
No hay anuncios

Un mico o un general de candidat a Almeria?

Pablo Iglesias assegura que "explotarà d'orgull" el dia que vegi al general Julio Rodríguez de diputat al Congrés. Però l'ex cap de l'estat major de José Luis Rodríguez Zapatero desperta dins d'Units Podem tanta simpatia com animadversió. Quan el partit morat va anuncair la seva candidatura per Almeria, la coordinadora d'Esquerra Unida (IU) a la província andalusa va assegurar que preferia de candidat al mico Amedio -el company inseparable de viatge en els clàssics dibuixos animats de Marco- abans que ell. "Ens Molets que ens portin un home de guerra, és una provocació", va dir Rosalía Martín. Avui, al míting d'Almeria, no hi havia cap dels candidats d'IU. Iglesias va reivindicar Podem com el partit de la "llei i l'ordre" enfront els "antisistema" del PP.