Iglesias, el comunista vestit de socialdemòcrata

MadridEl Pablo Iglesias del 20-D no és el mateix que el d’aquest 26-J. Tant ell com el seu partit han patit una metamorfosi per aconseguir el propòsit amb què van néixer: tenir les claus de la Moncloa. La formació lila s’ha convertit en una màquina de fagocitar forces germanes: des de les confluències de fa sis mesos fins a Esquerra Unida (IU). Així, el líder de Podem s’ha retrobat amb els germans que va repudiar quan va fundar la seva formació, l’esquerra que, segons ell, sempre ha temut governar. I s’ha hagut d’enfrontar a la seva pròpia identitat per seguir conquerint els votants del PSOE.

Qui és Pablo Iglesias? En aquesta metamorfosi s’ha forjat una batalla pel relat sobre la seva figura. Per una banda, hi ha la versió oficial del partit, el Pablo del somriure d’un país, el lema d’aquesta campanya. Ha rebaixat el to, ha evitat entrar en el cos a cos amb la resta de candidats i ha estès la mà en tot moment als socialistes. Per l’altra, hi ha el Pablo de la calç viva, el líder visceral que va carregar durament contra Felipe González en el debat d’investidura.

En aquest debat bipolar s’ha posat en dubte la credibilitat del personatge. Setmanes després de l’acord amb IU per forjar Units Podem, Iglesias es presentava com l’impulsor de la nova socialdemocràcia enfront de les acusacions de comunista que li enviaven els seus adversaris. Defensava que “s’ha fet gran” i que “el jove comunista” prefereix definir-se com a “socialista”, com ho va ser Salvador Allende.

Els seus rivals alimenten la teoria del transformisme: “el llop vestit de xai”, “la Heidi amb cueta”, el líder socialdemòcrata que va “votar en contra d’un president socialista”. Iglesias admet que troba a faltar els temps d’ enfant terrible, però s’ha autoconvençut que l’única manera d’arribar a la Moncloa és vestint-se d’home d’estat. En aquest camí ha fet ús del seu hiperlideratge dins del partit. Ha regirat l’estructura de Podem amb la purga del secretari d’organització.

El nou rumb d’Units Podem passa perquè l’esquerra de tota la vida torni a abraçar la idea de “pàtria” i sentir “l’orgull espanyol”. S’han posat les bases per crear un front ampli de tota l’esquerra. Iglesias sap que necessita el PSOE, però en aquesta batalla pel relat també ha posat en dubte el seu objectiu: ¿busca destruir-lo o sumar-lo? Un dels fundadors del partit, Juan Carlos Monedero, creu que un dels defectes d’Iglesias és la seva “supèrbia intel·lectual”. Busca fer història. Avui afronta el que anomena el desempat, però ja ha posat les llargues i preparat el partit per si li toca esperar dos anys més.