El cas Fernández Díaz aïlla del tot el PP a Catalunya

BarcelonaBon aficionat al ciclisme i, per extensió, al Tour de França, Mariano Rajoy sap perfectament com pateix un ciclista quan li flaquegen les cames en els últims quilòmetres d’una etapa alpina. A Rajoy, aquest últim tram de la campanya li deu semblar com una ascensió al Tourmalet. Les revelacions de la conversa entre el seu ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per conspirar contra les forces de l’independentisme han dinamitat l’esprint final d’una campanya que Rajoy havia planificat en clau d’ordre o caos. Resulta, però, que el camí cap al 26-J ha esdevingut un trajecte molt més turbulent, fins al punt que els mítings han passat a segon pla, i han emergit conceptes com guerra bruta i clavegueres de l’Estat. L’agenda política es regula per les remeses diàries de gravacions publicades a Público. El PP, aïllat del tot a Catalunya, ja no pot negar l’evidència de l’escàndol, emmascarat primer pels principals altaveus mediàtics i convertit després en l’epicentre del combat partidista, que ha passat del sopor als decibels, al Parlament però també a Madrid. L’última entrega de les gravacions apuntava ahir a un complot ordit per apartar Artur Mas de la direcció de CDC i redirigir el procés.

Els nous titulars van sacsejar de ple els convergents. El pla per substituir la cúpula del partit -que De Alfonso detalla apassionadament al ministre al seu despatx- incloïa situar al lloc de Mas l’aleshores conseller de Justícia, Germà Gordó, avui diputat de Junts pel Sí. El rol atribuït a Gordó -un dels noms més reticents a l’actual estratègia independentista de la direcció de CDC- va generar incomoditat a les files nacionalistes, on ahir s’especulava amb una dimissió que finalment no va arribar. Entrada la tarda, Gordó va emprendre un camí que s’interpretava com un pols als rivals que acumula dins del partit. En un comunicat, va negar la complicitat que descriu De Alfonso, va defensar la seva “lleialtat absoluta” a CDC i Catalunya, i va actualitzar la implicació en el procés de refundació de la formació, en el qual ha tingut un paper actiu, almenys fins ara. De les converses amb el magistrat, Gordó va subratllar que n’informava “en tot moment” el mateix Mas. A banda de l’exconseller -definit com una persona “ambiciosa” en el diàleg-, De Alfonso detalla que entre l’empresariat hi ha poderosos partidaris de reconduir el procés. Es refereix a Isidre Fainé (La Caixa) o Josep Lluís Bonet (Freixenet). “Empresaris forts diuen: «Això ho has de parlar, és una sortida»”, sosté el màxim responsable d’Antifrau al ministre.

De Alfonso, alliçonador

Mentre les revelacions es propagaven a la xarxa, De Alfonso compareixia al Parlament, sabent ja que la cambra catalana iniciaria els tràmits per a la seva revocació. Tots els grups, a excepció del PP, van votar a favor del seu cessament, una destitució que es ratificarà en el ple de la setmana que ve i que té el suport de part dels treballadors d’Antifrau. Abans que la majoria de forces argumentessin la pèrdua de confiança en el magistrat, De Alfonso va construir un discurs per presentar-se com a víctima en lloc de coprotagonista d’una conspiració, perfectament alineat amb el ministre de l’Interior. “Sotmetre’m a un judici sumaríssim és un acte d’hipocresia”, va etzibar els diputats, a qui va alliçonar i desafiar. “Que tiri la primera pedra qui estigui lliure de conspirar”, va exposar, convençut que no ha comès cap actuació delictiva. La il·legalitat, al seu parer, és l’enregistrament i la propagació de la seva reunió amb el ministre.

Davant de l’atenta mirada de Jaume Roures -el propietari de la capçalera que ha difós l’escàndol seguia la compareixença a la sala-, el magistrat va advertir els partits que ha mantingut reunions com les de Fernández Díaz amb polítics “de tots els colors” perquè resulta part de la seva tasca dialogar de “temes sensibles”. Els populars, que van exhibir sintonia amb el compareixent, van animar-lo a fer pública la seva agenda de reunions. De Alfonso només en va revelar una, la que va mantenir amb Albert Rivera, president de Ciutadans. “Em va dir que em donarien suport si els donava alguna cosa”, va dir a Inés Arrimadas, en una estocada a qui es presenta com a rival per disputar vots al PP.

Desafortunat en el to, tant que les formes fins i tot van incomodar els populars, De Alfonso va posar en dubte el compromís dels diputats en matèria de transparència. Hi va afegir misteri quan va insinuar que se sentia perseguit, una tesi mantinguda en conversa informal als passadissos del Parlament. Curiosament, Carme Forcadell va mostrar-se “indignada” ahir pel mateix fet, després que la Cadena SER publiqués que la policia espanyola hauria elaborat informes per criminalitzar l’expresidenta de l’ANC i l’entitat més representativa del sobiranisme civil. A la cambra, la jornada va ser definida com a “esperpèntica” per alguns diputats. En l’imaginari col·lectiu van planar episodis recents, de La Camarga a la compareixença maratoniana de Jordi Pujol Ferrusola. La campanya es tancarà avui amb algunes certeses: De Alfonso i Fernández Díaz estan amortitzats i el procés tenia activades les forces reactives de l’ statu quo. Però també queden incògnites per resoldre: el preu que pagarà Rajoy per la conxorxa ordida pel seu ministre i l’adhesió que recollirà l’independentisme. Sembla clar que l’escàndol tindrà recorregut més enllà dels comicis espanyols del 26-J.