ERC consolida posicions i convida de nou els ‘comuns’ a sumar-se al procés
Rufián puja dos punts en percentatge de vot però no els pot traduir en escons
BarcelonaEl grau de satisfacció -en una nit electoral, però també en una cita, en un examen o en altres escenaris- acostuma a respondre a la diferència entre les expectatives creades i els resultats assolits. Així, tot i que vist fredament podria entendre’s que repetir i consolidar l’èxit més gran en uns determinats comicis hauria de suposar un motiu de satisfacció, la realitat és més complexa. Ho va patir Podem ahir després d’haver donat per fet el sorpasso, però en menor mesura també ERC va viure de forma poc entusiasta repetir els 9 diputats i el segon lloc, que van qualificar-se d’històrics fa tan sols mig any. No es van complir les esperances de créixer arran de les converses tretes a la llum per Público entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que semblaven confirmar-se amb el sondeig a peu d’urna -els atorgava 11 diputats-. Tot i això, el fet que el viratge a l’Estat hagi sigut igualment inexistent carrega de raons ERC, que va tornar a convidar En Comú Podem a sumar-se al procés català.
"ERC ha repetit el millor resultat de la seva història en unes eleccions espanyoles!", va destacar el cap de llista, Gabriel Rufián, per animar els simpatitzants en la seva intervenció. Sí que és cert que els republicans tenen motius per somriure. I és que, tot i històric, el segon lloc de fa mig any era mínim. Llavors, només va superar el PSC per 0,3 punts, i ahir ja el superava en dos. Així mateix, el 20-D va imposar-se entre els independentistes per menys d’un punt per sobre de Democràcia i Llibertat, però ahir ja va consolidar-se com a força principal del procés, amb més de quatre punts per sobre de CDC. Tot i no aconseguir que es traduïssin en escons, ERC ha pujat en sis mesos del 16% de vots al 18,2%, i ha retallat distància respecte a En Comú Podem. A més, s’ha imposat a les demarcacions de Girona i Lleida -el 20-D no va guanyar en cap-. Tot i això, el partit encara té motius de reflexió: ha quedat lluny del 23,7% de vot de les europees del 2014 i, a més, el creixement des del desembre ha sigut desigual: ha pujat menys a l’àrea metropolitana, tot i que l’elecció de Rufián els hi havia de facilitar l’entrada. El somriure és més nítid pel que fa al Senat: passa de 6 a 10 escons, però no van destacar gaire la dada.
La llista més votada a Catalunya al 26-J, municipi per municipi
Sigui com sigui, el cap de llista va assegurar que el fet que hagin crescut en vots evidencia que ERC és "la força real de canvi" i va convidar els comuns a sumar-s’hi, després del mal resultat d’Units Podem: "El canvi i el país que imaginen ja existeixen, i es diu República Catalana". "L’estat espanyol és irreformable", hi va coincidir el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ho contrasta amb el fet que "Catalunya torna a mostrar la seva capacitat de canviar amb uns resultats que no tenen res a veure amb el panorama espanyol". Per això, va mostrar el "compromís amb el Govern i amb la majoria parlamentària", però cridant a "ampliar aquestes bases amb els que han constatat que altres possibilitats de canvi no eren possibles", en una nova referència a En Comú Podem.