Del GAL a la versió d’Acebes sobre l’11-M: les taques d’Interior
BarcelonaPablo Iglesias va fer remoure molts diputats als seus escons quan el 2 de març va rememorar, des de la tribuna del Congrés, que Felipe González tenia “el passat tacat de calç viva”, una referència explícita al terrorisme d’estat del GAL. L’esment a la guerra bruta exercida des del ministeri de l’Interior, que tants comentaris va generar aquell dia als passadissos de la cambra baixa -també a les files de Podem-, no va ser tan extemporani. Des de dimarts a la tarda el concepte ha tornat a l’arena política. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont van qualificar les maquinacions entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso com un “GAL mediàtic”. Un altre cop un ministre de l’Interior tensionant l’estat de dret, ara de la nòmina del PP i amb les forces de l’independentisme català com a objectiu.
La utilització de l’estructura policial per a beneficis partidistes -com la unitat secreta que la Policia Nacional va crear el 2012 per rastrejar informació sobre possibles irregularitats de polítics catalans- té precedents rellevants. Batasuna va denunciar el 2007 que els serveis secrets espanyols eren al darrere dels aparells d’espionatge que dirigents abertzales havien trobat a l’oficina del partit a Brussel·les, una queixa que va derivar en una investigació del govern belga.
La pressió d’Aznar
La gestió de la informació que va fer el govern de José María Aznar de l’autoria dels atemptats de l’11-M, a les portes d’unes eleccions, és una altra demostració. Ángel Acebes, exministre de l’Interior, va mantenir en quatre conferències de premsa i durant 56 hores -des de les explosions d’Atocha fins a les primeres detencions- que la principal línia d’investigació sobre la iniciativa dels atemptats apuntava a ETA. Aznar, conscient de l’impacte en els comicis, va despenjar el telèfon i va conversar amb els directors dels principals diaris amb seu a Madrid i Barcelona per ratificar-los la versió, perennement sostinguda per determinades capçaleres. Però Mariano Rajoy, designat successor a dit, es va quedar sense la Moncloa. L’escàndol Fernández Díaz torna a ennegrir el futur de Rajoy.