El debat més masclista de tots

Crítica De TVL’absència de dones candidates a la presidència ha fet que la televisió intenti compensar-ho (en la segona ronda de la campanya electoral) de la pitjor manera possible. Antena 3 va emetre dijous un debat de dones. El títol de l’espai no podia fer més pudor de naftalina: Primero las mujeres. Una frase amb ínfules enginyoses però que més que al·ludir a un debat polític sona a consigna caduca per abandonar un vaixell que s’enfonsa. En tot cas, el recurs de buscar un títol divertit ja avisa l’espectador que la seriositat i el rigor de l’esdeveniment són relatius.¿S’imaginen que el debat de candidats el titulessin Los hombres, después o Para variar, todo hombres? A sobre, Primero las mujeres ja determina que les polítiques no hi són per la seva responsabilitat professional, sinó en tant que dones. No tenia cap importància quin era el seu càrrec ni que la seva representativitat no fos equiparable. Inés Arrimadas i Andrea Levy són diputades al Parlament de Catalunya, mentre que Margarita Robles i Carolina Bescansa són les números dos al Congrés.

El debat era moderat per Vicente Vallés. Sorprèn que en aquest atac de segregacionisme d’Antena 3, la cadena no optés perquè ho moderés també una periodista. La imatge de l’home dirigint l’orquestra connota aquest masclisme que deixa entreveure que cal compensar l’excés de dones a la televisió amb l’autoritat que garanteix la possessió d’uns testicles per posar ordre.

Volent fingir una sensibilitat per les dones, el que ha fet Antena 3 és just el contrari: un plantejament ideat des d’una mirada masculina. Relega les dones a una segona categoria política, a un missatge complementari. I la indulgència per fer un favor al sexe femení: li ofereix un espai de visibilitat que els altres li han negat. Això sí, més tard que els debats de primer nivell. Les dones no som mereixedores del prime time i els espectadors vam haver d’aguantar una apassionant entrevista a Carmen Machi a El hormiguero.

L’argument que es podria utilitzar per rebatre el masclisme és que elles han acceptat aquestes regles del joc. Sí, és cert. Però s’ha de tenir en compte que tots els polítics (amb ovaris o amb testicles) en campanya electoral són capaços de trair els principis més elementals per guanyar minuts d’exposició mediàtica.

El debat es fa delicat d’analitzar precisament pel fet que se les tria en tant que dones i no en tant que professionals. Criticar-les en aquestes circumstàncies implicaria, també, assenyalar les seves patinades en tant que dones i no com a representants d’un partit. De la mateixa manera, la poca audiència que va tenir s’atribuirà al fet de ser dones i no a la manca d’interès que genera la política, sobretot quan no compta amb els líders. El resultat hauria sigut més paupèrrim amb homes del mateix rang. Només que hi hagués una sola dona candidata a la presidència, aquest debat no hauria tingut raó de ser. Per això Primero las mujeres és l’exponent més evident del masclisme i els sostres de vidre que imperen a la nostra societat.