Drama al PSOE, poca participació i premi a tercera via: les claus del CIS

Delegat a MadridA les eleccions de fa sis mesos l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques va marcar tendència durant la campanya malgrat que, d'entre els quatre grans partits estatals, només va encertar el resultat del PP. Va deixar el PSOE, i sobretot Podem, per sota del seu resultat el 20 de desembre i va premiar Ciutadans. Esclar que durant la campanya es va transmetre la sensació que Podem remuntava i que C's perdia pistonada. El sondeig que s'ha presentat aquest dijous, unes hores abans de l'inici de campanya, amb resultats d'Espanya i de Catalunya i realitzat entre el 4 i el 22 de maig a 17.500 persones, pronostica un canvi d'hegemonia a l'esquerra que aboca a canvis de paradigma en la governabilitat. Constata també la desafecció ciutadana després de quatre mesos d'intents per formar govern. Aquestes són les cinc claus:

1. Els efectes del 'sorpasso' El CIS pronostica que Units Podem, la coalició de Podem i IU que es va formalitzar a mitjans de maig amb els treballs de l'enquesta ja començats, superarà el PSOE tant en vots com en escons. Pedro Sánchez pagaria a les urnes el fracàs per no haver pogut formar govern amb Podem i C's i passaria de 90 escons a 78 o 80, i Pablo Iglesias s'enfilaria dels 71 que van obtenir Podem, les seves confluències i IU a una forquilla entre 88 i 92. Els resultats de PP i C's, amb una lleugera tendència a la baixa en relació al 20-D, els allunyarien dels 176 escons necessaris per a la majoria absoluta i reduirien a dues les possibilitats de governs forts: o una gran coalició entre el PP i el PSOE o un govern d'esquerres liderat per Iglesias, atès que Podem i el PSOE la fregarien i podrien comptar amb els escons d'ERC i CDC o del PNB si fessin concessions. El resultat defenestraria automàticament Sánchez i obligaria el PSOE a convertir-se en actor secundari per no repetir de nou les eleccions. Els socialistes haurien de triar entre fer de factor moderador d'un govern del PP o d'un de Podem. Hi ha una tercera opció, que passaria perquè el PSOE facilités un govern en minoria de PP i C's, i Podem es quedés a l'oposició. La legislatura segurament seria curta i les següents eleccions, de resultat molt incert.
2. El dubte és més present a l'esquerra El CIS postelectoral de maig va constatar que la franja més gran d'indecisos se situava a la dreta. La coalició entre Podem i IU i les males perspectives del PSOE han fet que hi hagi més gent que dubta entre les dues opcions de l'esquerra. Així, un 10% dels que no saben encara a qui votaran dubta entre el PP i C's i l'11,4% ho fa entre el PSOE i Units Podem. Entre el PSOE i el PP ho fa un 9,4% i entre el PSOE i C's, que van intentar formar govern després del 20-D, un 8,9%. Pel que fa als catalans, un 1% dubta entre ERC i En Comú Podem i un 1,5 entre ERC i CDC, la frontera més àmplia, com ja és tradicional. Hi ha poc flux entre blocs ideològics segons el CIS. Les campanyes sempre serveixen per acabar de convèncer indecisos i mobilitzar els propis. A les portes del 20-D, unes eleccions marcades per la presència dels dos partits emergents, un 41% dels que assegurava que aniria a votar admetia que encara no sabia per qui ho faria. Ara són el 32,4%. Els quatre mesos de bloqueig polític han permès que els votants tinguin més clares les pautes d'actuació de cada partit i, segons el CIS, han esvaït dubtes sobre les preferències.
3. Menys participació i més 'emprenyats' Al sondeig de les eleccions del 20-D un 75,3% deia que aniria a votar "amb total seguretat". La participació en aquelles eleccions va ser alta i es va enfilar quatre punts en relació a la del 2011. Ara són el 71%, precisament quatre punts menys que aleshores, els que asseguren que hi aniran. A partir d'aquí caldria preveure un descens de la participació, un indici, però, que no quadra amb l'espectacular augment de les peticions de vot per correu del 26-J (s'han multiplicat per cinc). Una altra cosa és la desafecció. L'interès per la política no baixa però creixen els ciutadans que consideren que la situació actual és dolenta o molt dolenta. El 16,3% dels enquestats la jutja regular i un espectacular 80,7% dolenta o molt dolenta.
4. Líders sota mínims en valoració La desafecció provoca que, de nou, cap líder polític aprovi. El més ben valorat és Alberto Garzón, d'IU, amb un 4,8. De fet els ciutadans valoren també bé la feina dels comunistes durant la legislatura més curta de la història. En relació al sondeig del 20-D, la valoració de Mariano Rajoy ha passat del 3,3 al 3,09, la de Pedro Sánchez del 4,59 al 3,99, la de Pablo Iglesias del 3,87 al 3,41 i la d'Albert Rivera del 4,98 al 4,17. Rajoy és el més mal valorat però el més ben situat. Els que no el voten el castiguen molt. Pel que fa als catalans Xavier Domènech (ECP) obté un 4,63, Joan Tardà (ERC) un 3,77 i Francesc Homs (CDC) un 3,70, tot i que el seu coneixement al conjunt de l'Estat és molt limitat.
5. Catalunya estén la mà des de l'esquerra Entre el 20-D i el 26-J la política espanyola no ha donat cap expectativa de solució al procés català en forma de referèndum pactat o reforma constitucional. Podem i En Comú Podem han mantingut, però, la reivindicació del referèndum contra PP, PSOE i C's i això els premia, i molt, a les urnes catalanes. Passarien dels 12 escons actuals a 14 o 15, amb un increment fort a Barcelona i Tarragona. La llista de Domènech creixeria a costa dels sobiranistes, ja que, si bé el PP podria perdre un escó, PSC i C's es quedarien igual. ERC podria perdre un dels seus escons per Barcelona (se'l disputa amb el PP) i CDC, que el 2011 havia guanyat les eleccions amb 16 escons, obtindria un resultat molt dolent a les portes del seu congrés, amb entre 6 i 7 escons. En perdria un a Barcelona i a Tarragona (on es presenta l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel) podria quedar-se sense representació. Francesc Homs ha optat per una precampanya d'atacs a ERC (a qui va oferir presentar-se conjuntament) i a la CUP per intentar guanyar perfil. L'enfrontament pels pressupostos i el trencament del pacte entre Junts pel Sí i la CUP tindrà efectes, tant en la campanya con en el resultat, que el CIS no ha recollit. La lògica fa pensar que el triomf d'En Comú Podem encara podria ser més ampli. Una altra cosa serà que després es tradueixi en l'anhelat referèndum pactat.