De Alfonso renya els diputats per espolsar-se les responsabilitats

BarcelonaDesafiant i amb un to alliçonador, espolsant-se qualsevol responsabilitat i presentant-se com una víctima de l’escàndol que des de dimarts l’ha situat al centre de la polèmica i ha dinamitat la campanya electoral. Així va comparèixer el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ahir al Parlament, des d’on va provar de capgirar el relat i alertar que la polèmica no és el contingut de les gravacions -evidencien una conspiració amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per desactivar el procés a còpia de fabricar presumptes casos de corrupció entre dirigents independentistes- sinó el fet que s’hagin gravat i difós sense el consentiment dels implicats. Aquest va ser el seu principal argument per demanar als diputats que no l’apartin del càrrec, perquè el seu cessament com a “incomodíssim director” debilitaria l’Oficina. Poques hores abans de comparèixer, va fer públic un comunicat en què negava haver comès pràctiques il·legals i assegurava que volia seguir al càrrec lluitant contra la corrupció “des de la imparcialitat i la independència”.

Totes aquestes peticions no van servir de res: tots els partits, excepte el PP, van votar reprovar-lo en la sessió de la comissió d’afers institucionals, el primer tràmit per fer efectiva la seva destitució, que es materialitzarà el dia 29 de juliol, al ple.

De Alfonso va començar la seva intervenció conciliador, agraint “la cortesia dels diputats” -esperava intervencions “canines”, va afirmar-, però ben aviat va passar a l’atac, en un to col·loquial en molts moments. No només va esquivar donar explicacions sobre les converses -a cada nova entrega són més explícites-, sinó que va presentar-se com l’ase dels cops dels partits, en plena pugna electoral. “Sotmetre’m a un judici sumaríssim és un acte d’hipocresia”, va denunciar, i va acusar els grups parlamentaris de verbalitzar “calúmnies i injúries” contra ell i de “tergiversar i manipular” les converses. “Si això és conspirar, que tiri la primera pedra qui estigui lliure de conspirar”, va deixar anar.

“Em reuneixo amb tots vostès”

Amb aquestes paraules De Alfonso va intentar normalitzar la trobada amb el ministre de l’Interior. “No siguin hipòcrites, em reuneixo amb tots vostès”, va dir per defensar la seva actuació, i va emmarcar la trobada amb Fernández Díaz en la dinàmica habitual del seu càrrec. “Em reuneixo amb representants de totes les institucions”, va insistir.

En aquest punt, va provar d’engegar el ventilador. Primer, qüestionant la determinació dels diputats del Parlament en la lluita contra la corrupció. “El que es pot estudiar és la violació del dret a la intimitat, i algú haurà de respondre. Vostès haurien d’haver posat la seva atenció en això, però han posat el focus en gravacions que s’han aconseguit de forma delictiva”, va retreure, i va arribar a dir que “seria de subnormals” pensar que va ser ell qui va difondre les converses. Després, va denunciar que fa temps que sap que el vigilen i que fins i tot han entrat a casa seva l’última setmana.

La compareixença va tenir moments especialment esperpèntics, com quan va explicar que havia dit a la seva dona que era “gai, cocaïnòman i borratxo” per avisar-la que algun dia sentiria “falsedats” d’ell. “Al final he sigut un prevaricador, un agressor contra l’estat català i un traïdor”, va dir. O quan va renyar els diputats per canviar els arguments en funció de com avançava la compareixença. “Venia aquí acusat de fer reunions, després pel contingut d’aquestes reunions, després pel to de les reunions i ara em volen destituir per la falta d’ètica”, va lamentar, i va afegir: “La falta d’ètica no és una causa per al cessament. Mirin bé la norma”. Des dels seus seients, alguns diputats negaven amb el cap, incrèduls. De Alfonso va presentar-se, parlant en tercera persona, com un home “digne, recte, honrat i seriós”, i va assegurar que ell no ha actuat mai “amb negligència”, sinó amb “sobrediligència”.

La intervenció de De Alfonso va estar molt lluny de sonar com un mea culpa. Encara que no dimitirà, la sentència és ferma: el ple el destituirà la setmana que ve amb el vot de tots els partits menys el PP.