L’independentisme pot superar el 50% el 21-D?
Politòleg a la UBAl marge dels moviments que hi pugui haver dins dels blocs, les eleccions del 21 de desembre ens poden donar bàsicament tres grans escenaris. Un, que a hores d’ara sembla el més probable, és que les coses es quedin on són: l’independentisme suma majoria absoluta d’escons però no té la majoria absoluta de vots. Seria un escenari d’aparent estabilitat, per bé que la situació de governabilitat seria probablement molt complexa. L’altre escenari possible seria que l’independentisme perdés la majoria absoluta d’escons al Parlament. No sembla el més probable, però atesa la situació actual, i algunes enquestes que van sortint, no és impossible. Finalment, hi ha un escenari que, segons totes les dades, té una probabilitat baixa però no zero, que és el de la majoria absoluta de vots independentistes.
¿És possible, realment, que ERC, Junts per Catalunya i la CUP sumin més del 50% dels vots emesos? Una part important de la resposta, probablement, rau en la participació que es registri. Si prenem com a referència els vots que el sí a la independència va assolir l’1 d’octubre, l’independentisme podria superar el 50% dels vots amb una participació de fins al 73%. Per contra, si ens fixem en els vots de Junts pel Sí i la CUP del 27-S del 2015, l’independentisme sumaria més d’un 50% només per sota del 71%.
Això vol dir que per superar el 50% amb una participació del 75%, com la que hi va haver el 2015, aquest cop caldrien 2.082.744 vots, uns 38.000 més que l’1 d’octubre. Per tant, en un escenari de màxima mobilització com el que s’albira, els partits independentistes només poden superar el 50% del vot si aconsegueixen fidelitzar tots els votants de l’1-O i sumar-ne encara uns quants milers d’addicionals.
Aquest diferencial difícilment podrà venir del vot exterior. És cert que al referèndum, per qüestions relacionades amb el cens, només s’hi van recollir 4.252 vots pel sí dels catalans a l’estranger, però el 27-S els partits independentistes només van sumar 9.438 vots dels residents absents. Hi ha la incògnita de quants vots independentistes es van quedar sense registrar en el referèndum de l’1 d’octubre a causa de la violència policial i la confiscació d’urnes, però el cens universal presumiblement va fer que la xifra fos relativament baixa.
Més complex que un referèndum
D’altra banda, lògicament, en unes eleccions -per molt polaritzades que estiguin- hi entren en joc altres consideracions una mica diferents que en un referèndum, ja que l’electorat també pensa en altres polítiques, en lideratges, etc.
En definitiva, l’independentisme necessita un petit creixement per situar-se per sobre del 50%. Si ho aconseguís, l’escenari polític que s’obriria el 22 de desembre seria força diferent, tot i que, lògicament, tindria també una gran complexitat.