BarcelonaFins a cinc milions i mig de catalans estan cridats avui a les urnes, una mica més dels que podien votar el 27 de setembre del 2015. Com aquelles eleccions, les d’avui també són crucials per a Catalunya, perquè decidiran la composició del Parlament però també significaran un aval al procés independentista o bé fer costat a l’aplicació del 155 i a la intervenció de l’Estat en les institucions catalanes. En joc hi ha 135 escons (85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida), però el cert és que el caràcter excepcional dels comicis també posarà el focus inevitablement en el nombre de vots. En les últimes eleccions, els independentistes van obtenir majoria absoluta al Parlament (Junts pel Sí i la CUP van sumar 72 escons), però no van aconseguir superar el 50% total de vots i es van quedar en un 47,7% dels vots totals.
Aquest percentatge ha acompanyat Junts pel Sí i la CUP tota la legislatura. La nit electoral del 27-S, el cap de llista dels anticapitalistes, Antonio Baños, va sentenciar: “La declaració d’independència anava lligada al plebiscit: no hem guanyat el plebiscit, per tant no hi ha DUI”. La legislatura l’ha acabat desmentint, perquè els independentistes han tirat endavant gràcies al fet que el bloc constitucionalista (Cs, PP i PSC), amb un 39% dels vots, encara tenia menys suports. La indefinició de Catalunya Sí que es Pot, amb un 9% dels vots, feia que se’l comptés tant en un bloc com en l’altre. Ara la pregunta és si els independentistes reeditaran la majoria absoluta i, sobretot, si seran capaços d’assolir el 51% dels vots.
Sense llei electoral pròpia
L’explicació de la diferència entre el percentatge de vot i el repartiment d’escons al Parlament s’ha de buscar en la llei orgànica de règim electoral general (Loreg) espanyola, la normativa que està en vigor a Catalunya després dels reiterats intents fallits per consensuar-ne una de pròpia. Encara que en la seva aplicació catalana la llei aporta una notable proporcionalitat (superior al 95%), és cert que surt més car un escó a la província més poblada, Barcelona, que en les altres tres demarcacions. A part, s’aplica la llei d’Hondt, un sistema d’assignació d’escons que acaba penalitzant els partits menys votats. Per això els partits minoritaris són els que acaben lluitant frec a frec pels últims diputats de cada circumscripció, els més disputats després d’aplicar el sistema de recompte.
Les candidatures amb un 3% dels vots vàlids a una circumscripció -el llindar mínim- poden optar al repartiment d'escons. Així doncs, tenint en compte que la CUP té més suports a les demarcacions petites, és probable que, malgrat ser l’última força al Parlament com en les últimes eleccions, acabi traient un escó a Tarragona, Lleida i Girona. El seu pes en aquestes demarcacions pot fer-l’hi més fàcil. En canvi, el menor percentatge de vot que s’espera per al PP i Catalunya en Comú - Podem farà que aquestes dues formacions sempre es juguin l’opció de tenir un diputat en l’últim escó. Els populars han avisat aquests dies que es disputaran amb la CUP l’últim parlamentari de Lleida, amb ERC el de Girona i amb Junts per Catalunya el de Tarragona. Els comuns, en canvi, són conscients que poden perdre el representant de Girona i Tarragona, i en canvi, recuperar el de Lleida. La resta de partits, però, també fan càlculs. ERC, per exemple, es pot jugar un escó a Tarragona amb Ciutadans, mentre que creuen que a Lleida i Girona es disputaran l’últim diputat amb el PSC.
Que aquests càlculs, basats en les enquestes electorals, es compleixin o no és a les mans-i als vots- dels 5,5 milions de persones que, de 9 a 20h d’avui, estan cridades a escollir els representants del Parlament. Del resultat final en sortiran els diputats de la dotzena legislatura des de la restauració de les institucions democràtiques a Catalunya.
El termòmetre per interpretar els resultats dels partits
Passi el que passi avui, la majoria de partits compareixeran aquest vespre per celebrar que han aconseguit uns bons resultats en les eleccions. Però alguns, en realitat, no estaran satisfets. Aquesta aproximació calcula si les formacions han assolit realment els objectius que es plantejaven, a partir de les expectatives generades durant la campanya i també en les enquestes electorals.
A banda del nombre d’escons que treguin per separat, també serà important fixar-se en la posició de cada llista, així com si el resultat és suficient perquè el bloc al qual pertany (independentista o constitucionalista) obté majoria per formar govern.
JxCat
La llista del president ha remuntat les males perspectives del PDECat. Tanmateix, el seu objectiu és la victòria, de manera que un resultat excel·lent passa per superar els 32 diputats que li permetrien disputar la primera força. Entre 31-28 seria un bon resultat tot i que curt; per sobre dels 24 implicaria, com a mínim, haver salvat els mobles, i per sota dels 23 suposaria un fracàs.
ERC
Favorits destacats a l’inici de la campanya, l’auge de Puigdemont i de Ciutadans ha posat en risc la victòria d’ERC. Superar els 35 asseguraria el primer lloc i seria un gran èxit, ja que els republicans no guanyen unes eleccions catalanes des de la Segona República. Per sota d’aquí, superar els 32 seria un bon resultat i no baixar dels 30 l’objectiu irrenunciable.
Ciutadans
Amb els actuals 25 diputats, la formació taronja ja és líder al bloc unionista. Amb les enquestes de cara, la meta de Ciutadans és ser primera força, però arribar als 29 diputats ja seria una bona notícia. Qualsevol xifra per sota dels 25 escons seria una derrota per al partit que vol liderar l’alternativa de govern constitucionalista. A partir dels 30 es pot parlar d’èxit a les urnes.
PSC
El PSC està segur que superarà els actuals 16 diputats. La pregunta és si serà capaç de sobrepassar els 20. A partir d’aquesta xifra, es considerarà bo o dolent el resultat. Passar de 25 seria un gran èxit. Iceta és el líder unionista que pot tenir més socis, ja que es pot entendre amb els comuns.
Comuns
Els comuns estrenen partit, després del procés de confluència. Però les enquestes no els són gaire favorables. En el context actual mantenir els actuals 11 diputats seria salvar els mobles, tot i que l’objectiu era superar aquesta xifra amb escreix. Menys de 10 suposaria un fracàs.
PP
Els populars poden acabar sent l’última força política a Catalunya. Igualar els actuals 11 diputats seria un èxit, i perdre’n només un o dos suposaria un resultat acceptable. Menys de set diputats enterraria la formació i posaria en problemes el govern de Mariano Rajoy, amb el suport més baix a Catalunya el 21-D.
CUP
Després de ser la gran sorpresa del 2015 amb 10 escons, la CUP afronta ara el repte de consolidar-se al Parlament. Qualsevol resultat igual o superior serà un èxit per als anticapitalistes, que també veurien com un bon resultat sumar vuit o nou diputats. Per sota d’això, sis o set podrien ser un resultat suficient si hi ha majoria independentista, i menys de sis un fracàs.
On puc seguir la jornada electoral?
TV3 i Catalunya Ràdio emetran una programació especial des de primera hora del matí. A les 19.00 h, els dos mitjans emetran programes especials per seguir els resultats. Per la seva banda, a RAC1, a les 19.00 h, Jordi Basté arrencarà un programa especial. 8TV també modificarà la graella amb motiu dels comicis amb una edició especial de 8 al dia a les 19.30 h. A més, La Xarxa també seguirà la jornada a tot el territori, a partir de les 21.30 h a la ràdio i a les 23 h a la televisió.
Mitjans espanyols
La majoria de les televisions espanyoles també dedicaran programes especials. La Sexta s’hi estarà tot el dia, però el plat fort comença a les 19.30h amb Al rojo vivo : Objetivo Cataluña 21-D. A les 19.45 h començarà l’Especial eleccions a La 1, el Canal 24 Horas i TVE Internacional. Telecinco també oferirà un especial a les 21.00 h.
Puc anar a votar amb el llaç groc?
Ningú ha preguntat explícitament a la Junta Electoral Central (JEC) si els votants poden votar si van de color groc o porten el llaç en solidaritat amb els presos polítics i, per tant, no hi ha una resposta general per a tothom, sinó que s’ha deixat a criteri de cada president de mesa. En tot cas, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va dir ahir que les resolucions que ha emès la JEC només afecten les persones que el dia de les votacions tenen una funció específica dins el col·legi electoral, i no tots els votants. En principi, doncs, poden anar com vulguin.
Millo feia referència a la prohibició explícita de la JEC pel que fa als llaços grocs. Arran d’una pregunta del PSC, l’organisme electoral ha vetat que els membres de la mesa, apoderats i interventors portin el llaç en solidaritat amb els presos. D’acord amb l’article 93 de la Loreg, a dins i al voltant dels col·legis electorals no es pot fer propaganda electoral de cap tipus, i la JEC considera que el llaç groc és un símbol partidista. Millo va afirmar ahir que el llaç groc “s’identifica amb unes formacions polítiques concretes”. Els experts també recomanen a presidents de mesa, interventors i apoderats que no vesteixin cap peça de color groc, encara que no hi ha una resposta explícita de la Junta Electoral sobre això.
He de demanar permís a la feina?
La votació d’avui és especial: va ser convocada pel govern espanyol i, a més, cau en dijous. Des de les eleccions al Parlament Europeu, el dijous 15 de juny de 1989, que uns comicis no queien en dia laborable a Catalunya. Per això, s’ha declarat jornada no lectiva per als alumnes, però molts treballadors es pregunten com s’ho faran per anar a votar. El govern espanyol va explicar en un reial decret com funcionen els permisos: si la jornada laboral coincideix amb l’horari de votació (de 9 h a 20 h), tenen dret a un permís de com a màxim quatre hores; si l’horari se solapa entre 4 i 6 hores, el permís serà de 3 hores; i si coincideix entre 2 i 4 hores, l’autorització serà de 2 hores. No hi haurà permís retribuït si els horaris coincideixen menys de dues hores, mentre que si la feina és a jornada reduïda, el permís també es rebaixarà proporcionalment.
El més important és que s’ha de comunicar abans a l’empresa, i després cal presentar un justificant, que el fan els membres de la mesa electoral on et toqui votar. Als membres d’una mesa electoral, a banda de tenir un permís especial per a tota la jornada de votacions, l’endemà també tindran un permís addicional de 5 hores a la feina.
