El jutge belga decidirà el 14 de desembre si extradeix Puigdemont

Brussel·lesEl jutge belga decidirà el dijous 14 de desembre, just una setmana abans de les eleccions del 21-D, si extradeix Carles Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a Brussel·les, segons han anunciat els advocats dels membres del Govern després de l'audència que s'ha celebrat aquest dilluns al tribunal de primera instància de Brussel·les. La decisió coincidirà amb el viatge a Brussel·les del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per participar a un Consell Europeu.

El magistrat ha escoltat durant tres hores i mitja els arguments dels advocats del president i dels consellers però no prendrà cap decisió fins d’aquí a 10 dies. "El tribunal ha pres en consideració els nostres aguments i al·legacions i no ha volgut decidir avui en calent, sinó que vol reflexionar i anunciarà la decisió el 14 de desembre", ha assegurat en declaracions a la premsa l'advocat català de Carles Puigdemont, Jaime-Alonso Cuevillas.

Alonso-Cuevillas ha explicat que han demanat al jutge que no accepti l'euroordre perquè els drets fonamentals de Puigdemont i els quatre consellers no seran respectats si se’ls extradeix a Espanya. "Diferents elements apunten a que en el cas que es procedeixi a l'extradició, no hi ha garanties suficients de que a Espanya puguin tenir un judici just", ha subratllat l'advocat.

Els advocats també han al·legat que els fets que s'imputen als cinc membres del Govern no són delictius segons el codi penal belga. Si el jutge opta per extradir a Espanya Puigdemont i els consellers, els seus advocats podran recórrer la decisió fins a dues vegades. El procés es pot allargar fins al gener.

Audiència breu

Abans de les nou del matí, Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig han entrat als jutjats de Brussel·les amb una furgoneta que els ha conduit a dins de l'edifici on s'ha celebrat l'audiència. Tres hores i mitja després, el magistrat ha donat per acabada l'audiència. Ha estat més breu del que s'esperava atès que fonts properes als advocats havien apuntat que la vista podria durar "tot el dia".

Els advocats ja van enviar al jutge -el seu nom no és públic i només se sap que és neerlandòfon- una memòria que inclou documents que apuntalen els arguments per demanar que es rebutgi l’ordre europea de detenció i lliurament sol·licitada per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el passat 3 de novembre.

La fiscalia, a favor de l'euroordre

La fiscalia de Brussel·les ha defensat davant del jutge que accepti l’ordre europea de detenció i que els cinc membres del Govern siguin extradits. És la posició habitual de la fiscalia davant les euroordres emeses pels països europeus. El ministeri públic, però, rebutja que es tramiti per prevaricació, un dels delictes pels quals els reclamava Lamela, i tampoc considera que es pugui acceptar per corrupció.

Així doncs, el jutge belga haurà de decidir el 14 de desemnre si els extradeix per quatre delictes: sedició, rebel·lió, desobediència i malversació de fons públics. Són quatre delictes que no tenen equivalents exactes en el Codi Penal belga però que la fiscalia considera -en contra del criteri dels advocats dels membres del Govern- que es poden englobar en els delictes belgues de “desviació per part de funcionaris” i “conspiració de funcionaris”. És el que els advocats han rebutjat davant el jutge.

Doble incriminació

Els advocats del president i els consellers han exposat aquest dilluns que no existeix aquesta equivalència i que, per tant, no es pot acceptar l’euroordre. Per extradir els cinc reclamats per Lamela, la justícia belga ha de demostrar que existeix aquesta doble incriminació. És a dir, que els delictes pels quals s’acusa els cinc membres del Govern segons el Codi Penal espanyol tenen la seva equivalència en el Codi Penal belga.