Els Mossos neguen haver espiat Albiol i Millo i el ministeri de l'Interior diu que no en té constància

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra neguen rotundament que hagin fet mai seguiments a líders polítics i el ministeri de l'Interior diu que no en té constància i es desmarca del suposat informe de la Policia Nacional, que els investigadors no han acabat i que quan tinguin enllestit es lliurarà "directament a l'autoritat judicial", segons han indicat fonts del departament de José Ignacio Zoido.

Aquestes han sigut les reaccions oficials a la filtració que la Policia Nacional ha fet a l'agència Efe i que implica agents dels Mossos en tasques d'espionatge a Xavier García Albiol i al delegat del govern espanyol, Enric Millo. Els portaveus del cos de policia català han desmentit que aquestes acusacions puguin ser certes. De fet, en el cas d'Albiol, el contacte entre ell i els Mossos és constant, però perquè té servei d'escorta de la policia catalana, fet que implica que qualsevol tasca d'informació es fa amb ple coneixement de l'afectat.

Tot i així, Albiol, candidat del PP per a les eleccions del 21-D, ha portat el tema a la campanya electoral. Ha afirmat que si s'acaba confirmant que els Mossos van seguir-lo a ell i al delegat del govern espanyol, Enric Millo, quedaria en evidència que el govern de Carles Puigdemont ha actuat com un "règim totalitari". "Espiar els partits polítics que ens molesten ho veiem a la Gestapo, als règims totalitaris i dictadures", ha afirmat Albiol en una roda de premsa d'urgència.

"Utilitzar la policia per a finalitats partidistes per intentar destruir els rivals polítics és propi de règims totalitaris", ha afirmat Albiol, molt contundent contra els independentistes. A ells els ha demanat que concretin quant va costar l'espionatge, per què es va fer, des de quan i també què es pretenia conèixer espiant-los, tant a ell com a Millo.

Albiol ha convocat els mitjans després que Efe, l'agència de notícies estatal, ha publicat que segons la Policia Nacional tant ell com Millo són alguns dels polítics als quals una unitat d'intel·ligència dels Mossos d'Esquadra hauria fet seguiments. Els agents que aquestes fonts situen en aquestes tasques pertanyien suposadament a una unitat "molt selecta" que s'integrava en la comissaria d'informació dels Mossos d'Esquadra, segons les mateixes fonts, que asseguren que es deia UCRO, unitat central de resposta operativa, i que mantenen que els agents van utilitzar una doble identitat, cosa habitual per dur a terme tasques d'informació.

Sempre segons aquesta versió de la Policia Nacional, s'haurien trobat proves d'aquests seguiments en els documents que van ser confiscats el 26 d'octubre –un dia abans de la declaració unilateral d'independència– als agents dels Mossos quan els portaven a cremar en una incineradora, en una operació que el cos català va assegurar que era rutinària i que es fa contínuament amb documents que ja no s'utilitzen en paper però dels quals queda una còpia informàtica.

Tot i això, la font d'informació no és clara, perquè la Policia Nacional no ha confirmat les informacions. Ho ha admès el mateix Albiol, tot i que ell ha concretat que ha parlat amb el govern espanyol i li han traslladat que sembla que seria una informació "certa". Si s'acaba confirmant, Albiol ha dit que "això no acabarà així" i que ho portarà als jutjats i interposarà una denúncia contra el màxim responsable dels Mossos en el moment dels fets, és a dir, contra Carles Puigdemont. "Prendrem algun tipus d'acció per salvaguardar els nostres interessos i la nostra honorabilitat", ha afirmat, i ha criticat que el Govern hagi intentat convertir els Mossos en un cos "que actua al marge de la llei".

De fet, encara que la informació no està confirmada, Albiol l'ha aprofitat per carregar contra el Govern. Si es demostra, ha dit, es confirmaria que l'executiu de Puigdemont va actuar "sense respecte a la llei ni sense cap límit ètic ni control ni respecte a les persones. "A l'Europa del segle XXI no hi ha cap exemple de tant de menyspreu a la llibertat i la democràcia com la que hi ha hagut per part del govern de Puigdemont", ha afirmat, i ha assegurat que "no és casual que els espiats fóssim el delegat del govern espanyol i el candidat del PP".

Els documents demostrarien que els agents del cos català van realitzar seguiments a dirigents del PP a Catalunya que vinculen amb tasques de protecció del referèndum de l'1-O, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va ordenar impedir la votació.

Entre la documentació que pretenien destruir, la Policia Nacional també hi va trobar arxius relacionats amb l'extinta agència de detectius Método 3, que va elaborar centenars d'informes sobre els principals personatges de la vida política, econòmica i social de Catalunya a petició dels seus clients.

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que instrueix la part del cas que afecta els Mossos i altres "col·laboradors" del Procés, en la qual està imputat l'excap d'aquesta policia autonòmica Josep Lluís Trapero, està esperant l'informe policial que detalli el contingut de les caixes plenes dels esmentats documents.