Miquel Iceta: “Si hi ha condemnes, en algun moment caldrà parlar d’indults”

BarcelonaMiquel Iceta (Barcelona, 1960) es veu president de la Generalitat perquè és l’únic candidat del 21-D -diu- capaç d’oferir solucions. En l’entrevista marca distàncies amb el PP i Cs.

És una campanya atípica. Tenim candidats a la presó i altres a fora. Com afecta això la campanya?

En l’estat d’ànim, el clima, l’excepcionalitat... Són 15 dies, hem d’arribar al màxim de gent possible i intentes que no t’afecti. Però afecta.

Quines propostes té el PSC al respecte, si és que en té alguna?

Algun dia hi haurà un judici, una sentència i veurem si hi ha condemnes. Després s’haurà de buscar la forma que les persones no es vegin penalitzades i, per tant, en algun moment caldrà parlar d’indults.

Parla d’indults amb un govern del PSOE o també amb un govern del PP?

Hauran de ser amb el govern que sigui. I crec que el govern de Catalunya els haurà de demanar, sigui del color que sigui. Hi haurà d’haver un procediment d’indult com es dona en altres casos: una sol·licitud, una opinió del govern espanyol i una decisió del jutge. Però això és anar molt lluny. Es dona per fet que seran condemnats i hi ha presumpció d’innocència.

Pensava que el jutge Llarena deixaria anar tots els empresonats?

Pensava que els que estaven aquí podrien fer campanya sense entrebancs. Sempre he dit que la presó com a mesura preventiva la trobo desproporcionada per a aquest cas. Em va sorprendre la decisió.

I la de retirar l’euroordre contra els que són a Brussel·les?

També. Sembla que així volen evitar que, segons en quins termes es concedís l’extradició, hi hagués una limitació de l’acció de la justícia.

Ja siguin a la presó o fora del territori, considera que estan competint en igualtat de condicions?

En igualtat de condicions no. Ho veig com un cert fracàs polític. Venim de dos anys advertint sobre aquests riscos. No haver aconseguit convèncer Puigdemont que els evités... Recordo aquell dijous en què hi havia una via de solució i es va estroncar.

Quina participació concreta va tenir vostè en les hores que Puigdemont va estar a punt de convocar eleccions?

Poqueta. Vaig poder parlar amb el president, gent del govern de Madrid. Em fa l’efecte que aquell dijous al matí ja no hi havia remei.

Què hauria estat diferent en aquests últims mesos amb Pedro Sánchez a la Moncloa?

Un tendeix a pensar que la incapacitat dels dos governs per tocar vores potser no hauria sigut tan gran. Potser haurien pogut trobar una sortida, tot i que no es pot afirmar rotundament.

Vostè va criticar l’actuació policial de l’1-O. Mereixia algun tipus de reprovació o dimissió?

La del ministre de l’Interior. Però hi ha hagut algunes coses prèvies i tot. Si has de preveure un desplaçament de forces de seguretat i les has d’allotjar al Piolín, algunes coses no s’han fet bé. I hi ha la qüestió política: nosaltres havíem dit que no seria un referèndum amb garanties. Era obvi que no calia fer un esforç específic contra els que hi van participar per desnaturalitzar una cosa que no era el que s’havia anunciat.

Ara fa deu anys de la famosa conferència del president Montilla alertant de la desafecció dels catalans.

Tenia tota la raó.

Però ningú en va fer cas.

I hi ha gent que encara ho nega i no ho vol veure. És al·lucinant. Pots estar-hi més o menys d’acord o tenir una altra proposta, però no pots negar un problema evident. No em barallaré amb xifres, però si 2 milions de catalans volen marxar no pots dir que el problema no existeix.

Segur que des del PSOE li han retret al PSC que un dels orígens de l’augment de l’independentisme és el seu pacte amb ERC l’any 2003.

Algú, però sempre li dic que llavors ERC no estava plantejant la independència ni la República. També hi ha gent que diu que la desnaturalització del procés estatutari no ha sigut un dels detonants de la crisi que hem tingut després, però que un Estatut que la gent havia votat fos alterat després del referèndum era una anomalia que s’havia de corregir, i no es va fer.

Les circumstàncies de després l’han portat a fer-se fotografies amb el representant del partit que va presentar el recurs contra l’Estatut, el senyor Albiol. Ara és més a prop del PP que dels exsocis d’ERC?

En una cosa sí: s’ha de complir la llei. Però jo em faig fotos amb molta gent. Hem d’anar amb compte amb la idea de dir que no et pots fotografiar, parlar o somriure amb qui no pensa com tu.

I s’hi pot pactar?

Depèn de què. El pacte que hi ha hagut de restitució de la legalitat ha sigut inevitable. Ho podem dir des de l’autoritat dels que vam intentar fins a l’últim moment que no es produís.

Aquest acord prefigura un possible pacte de govern després del 21-D?

No.

Quin seria el govern ideal per a Miquel Iceta?

Un govern en solitari. Tenim riscos de bloqueig polític i institucional molt reals i hauríem d’intentar la investidura d’un president. Si hi ha majoria absoluta dels independentistes, serà independentista. Si no la tenen, hem de provar un altre model.

Quines serien les primeres mesures d’aquest govern en solitari?

Trucar a la meva mare, a Rajoy i a Juncker per dir-los que canviem de rumb, que tornem a la línia tradicional del catalanisme i obrim la negociació.

Negociació amb quins objectius?

N’hi ha set: els 45 temes que Puigdemont va posar sobre la taula, deixant el referèndum a part; desenvolupament estatutari i recuperació dels elements perduts per la sentència; finançament; inversions i gestió de les inversions i infraestructures resultants; llengua, educació i cultura; Barcelona i, finalment, reforma constitucional.

Al seu programa porta coses que són a l’Estatut, com el Consorci Tributari de Catalunya, i hi ha hagut un gran escàndol a Madrid.

Als que diuen que s’ha de complir la llei, els dic: sí, però tota. Fins i tot l’article 204.2 de l’Estatut. Trec una proposta raonable, i com que surt de Catalunya hi ha bufetades. De la quitança n’havia parlat tothom. L’ordinalitat és a la Declaració de Granada. El Consorci, a l’Estatut. Són els tres elements més visibles d’una cosa que hem batejat com Hisenda Federal, un model pensat per al conjunt. I tot i així hi ha qui pensa que volem algun avantatge.

Fins i tot barons socialistes.

Això em preocupa una mica menys. Hem trobat barons i l’executiva del PSOE a favor. Les coses avancen.

Q uè passarà si el 21-D torna a donar majoria per als independentistes?

Hauran de governar. Complint la llei, naturalment.

Quina lectura en faria Madrid?

La tesi del suflé quedaria, per fi, arraconada. I es demostraria que les coses no són tan senzilles, sobretot per als que pensen que la victòria d’uns o altres resol el problema.

Per qui ho diu? Per Arrimadas? Per Puigdemont?

Per tots. La ruptura no és possible, però l’immobilisme tampoc. Haurem de tocar vores. Per a un independentista, la independència pot ser el seu únic objectiu, però no crec que es negui a avançar en autogovern i millorar el finançament. És obvi que si arribem a un acord, se sotmet a votació i no tira endavant, caldrà buscar una solució. Però cada dia estic més convençut que la majoria acceptaria l’acord.

Si Cs és la primera força a Catalunya el 21-D, quins arguments tindrà vostè per no investir Arrimadas?

Que no tindrà majoria al Parlament. Miro totes les enquestes amb lupa, i en cap PP, Cs i PSC sumen 68. Si agafem el resultat de l’últim CIS, hi ha un milió d’indecisos. Primer, que voti la gent. Jo he dit que no faré un president independentista, crec que seria incoherent amb el meu plantejament polític.

Encara que estigués disposat a treballar dins de la llei?

No. Nosaltres demanem el vot als que no volen la independència i no els podem fer la jugada d’investir un independentista. Això queda exclòs, igual que investir algú que no vulgui moure les coses. Com podria donar suport a Arrimadas si està en contra de millorar el finançament?

Però sí que vol canviar el model d’escola catalana.

Raó de més. No vols millorar el finançament i vols portar la brega política a l’escola. Amb mi no hi podrà comptar.

Les últimes setmanes l’he sentit parlar bé de Rajoy, sobretot pel 155.

Hi ha qui deia que el PP volia aplicar el 155 per governar a Catalunya sense passar per les urnes. Després resulta que ha servit per convocar unes eleccions. Rajoy n’ha fet un ús prudent.

Vostè està fent una campanya d’estil presidencialista.

És que vull ser president. I si vols ser una cosa t’hi has d’assemblar.

Quants diputats necessita per fer realitat aquest objectiu?

Per sobre de 25 ja és una possibilitat. Ara, com més, millor. Sky is the limit. Les enquestes ens diuen que estem en creixement, però per aconseguir el canvi de rumb necessitem un resultat molt millor del que ens donen.