Una marea groga per fer posar vermella Europa

Era Jordi Pujol qui deia que ell volia les manifestacions de protesta a la plaça Sant Jaume i no a la Delegació del govern espanyol perquè era una mostra que el poder, a Catalunya, era de la Generalitat. L’independentisme fa temps que té el favor de la plaça Sant Jaume i la comprensió de Madrid es dona per perduda. Queda, doncs, Europa, la gran decepció del sobiranisme des de l’1-O, però que segueix tenint la clau de volta del Procés. Plantar-se a Brussel·les és un gest d’europeisme: reconèixer que, tot i les decepcions, encara es confia en un últim gest. ¿És il·lús? Potser sí. Europa no permetrà que es veti un referèndum, es deia. Europa no tolerarà la imatge de la policia retirant urnes, es deia. Europa no podrà quedar-se muda amb la violència policial, es deia. Ara, tot i la decepció, s’insisteix: Europa haurà d’escoltar el resultat del 21-D, es diu. L’independentisme té la decepció que van tenir els grecs quan Brussel·les es va saltar la seva sobirania, els refugiats que esperen les portes obertes i es troben una plantofada al nas i tots els que confien que la grandesa d’Europa vagi més enllà de l’himne i la Champions. Malgrat els cops, l’independentisme li segueix donant oportunitats per canviar el rumb, i no pararà: si alguna cosa té la marea groga és la persistència per fer posar vermell qui negui el dret a decidir.