Llarena fa marxa enrere per no perdre

PeriodistaEl magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va adoptar tot sol la decisió de desistir immediatament de l’ordre europea de detenció i entrega per evitar la derrota jurídica que hi hagués extradició només per un dels cinc delictes sol·licitats: el de desobediència. La informació procedent de Bèlgica i l’anàlisi feta per Llarena feien descartar que l’entrega es fes per prevaricació, malversació, sedició i rebel·lió. Només quedava la desobediència. Però aquesta infracció no comporta pena de presó, es castiga amb la inhabilitació.

A Llarena, segons fonts consultades per l’ARA, ja li rondava la idea de desistir la setmana passada. Per la seva banda, els quatre fiscals de sala del Tribunal Suprem que treballen en la causa de rebel·lió ja havien estudiat la retirada de l’euroordre. En efecte, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Javier Zaragoza van considerar la possibilitat de desistir abans de produir-se la sentència adversa de la justícia belga o després de produir-se. No obstant això, no es van pronunciar.

Divendres passat, 1 de desembre, el magistrat Llarena va coincidir amb Madrigal i Moreno en la compareixença per revisar les mesures de presó dels deu dirigents independentistes empresonats. Llarena, segons les fonts consultades, va veure que els fiscals entenien les raons per desistir però advertien que seria difícil d’explicar. El magistrat ho va veure definitivament clar dilluns passat, 4 de desembre, quan va saber que el jutge instructor de Brussel·les anunciaria la seva decisió sobre el lliurament el dijous 14 de desembre.

L’ordre europea segueix preveient la doble incriminació de l’antic conveni europeu d’extradició -els delictes han de ser castigats pels codis penals de tots dos països o figurar en una llista de 39 infraccions- i també el principi d’especialitat -la persona lliurada només pot ser jutjada per aquells delictes sobre els quals s’ha autoritzat l’extradició-. Llarena va analitzar un cop més el possible desenllaç. La justícia belga no preveu el delicte de prevaricació, sedició i rebel·lió tal com estan tipificats a Espanya.

Descartats aquests delictes, el magistrat tampoc preveia el lliurament per malversació, tenint en compte que a Bèlgica aquesta infracció requereix que l’autor s’apropiï personalment dels diners, un requisit que no es planteja en el Codi Penal espanyol ni s’imputa a Puigdemont ni als consellers.

Llarena va estimar, donada aquesta situació, que un cop fixada la data en què el jutge belga faria públic el seu veredicte, el 14 de desembre, el millor era anunciar ràpidament el desistiment. Veient la posició dels fiscals i la interinitat de l’actual fiscal general de l’Estat en funcions, Luis Navajas, i davant del fet que el nou fiscal general, Jesús Sánchez Melgar, jurarà el càrrec a la Zarzuela davant del rei divendres, 8 de desembre, Llarena va decidir assumir d’ofici la renúncia a l’euroordre. No va demanar cap informe als fiscals perquè ja coneixia la seva posició i perquè això hauria exigit posposar la decisió.

Llarena, en coherència amb aquest desistiment, segons fonts judicials, va dictar una providència per deixar sense efecte l’ordre de detenció internacional que la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, havia cursat juntament amb l’euroordre. La raó és que si es mantenia aquesta ordre, Puigdemont i els quatre exconsellers, de viatge o trànsit en un altre país, podien ser detinguts, i això reeditaria la situació ja viscuda a Bèlgica: la intervenció de la justícia d’un altre país i els principis de doble incriminació i d’especialitat.

El magistrat Llarena, doncs, ha renunciat a l’entrega de Puigdemont i els quatre exconsellers no només a Bèlgica sinó en tots els països. Llarena els vol jutjar per tots els delictes i, com que no és possible, accepta l’exili sine die. Puigdemont, segons ha declarat el seu advocat, Paul Beckaert, no trepitjarà Espanya. I mentre que el seu exvicepresident, Oriol Junqueras, segueix a la presó, ell podrà fer algun acte de campanya a la frontera mateixa de Catalunya. A l’altra banda, esclar.