L’independentisme conserva la majoria amb Puigdemont de líder

BarcelonaL’independentisme va respirar alleujat, però no va obrir el cava. Les tres forces que defensen el Procés, Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP, van conservar la majoria absoluta que els va dur a proclamar la independència el 27 d’octubre, amb 70 diputats, dos menys dels que tenien fins ara, i el 47% dels vots, un percentatge similar al 27-S. Una alegria per al bloc, i un desencís: la victòria de Ciutadans fa que el mapa de Catalunya, especialment a les ciutats més poblades, es tenyeixi de taronja. Tot i això, l’independentisme podrà governar, i JxCat i ERC en tenen prou amb l’abstenció de la CUP per formar govern. Un èxit en unes eleccions anòmales i amb la participació disparada, però l’avís a les urnes és clar: no tot són flors i violes.

L’alegria va anar per barris, perquè una de les principals sorpreses de la nit va ser que Junts per Catalunya s’endugués la disputa interna amb Esquerra. La llista de Carles Puigdemont va obtenir 34 diputats, dos més que ERC, amb 32. Un resultat que referma l’èxit de la llista del president: l’última enquesta abans de la formació de la candidatura li donava la meitat de diputats i la situava com a cinquena força. Amb la formació de JxCat -que ha diluït les malmeses sigles del PDECat-, un Puigdemont molt actiu en campanya tot i ser a Brusel·les ha mantingut el lideratge del Procés.

ERC, en canvi, és qui més ha pagat l’anomalia de la campanya. No només té el candidat a la presó -Oriol Junqueras seguia el recompte des d’Estremera- sinó que ha vist com l’apel·lació de JxCat al vot útil per fer tornar el president ha funcionat més que la seva crida a evitar la victòria de Ciutadans. Tot i que la diferència va ser minsa, els republicans, favorits a les enquestes des del 2014, van ser ahir la tercera força quan més ho tenien a tocar.

La CUP també va seguir amb regust agredolç el resultat. Després de beneficiar-se de vot prestat el 27-S -la coalició CDC-ERC va fer que l’independentisme allunyat de figures com la d’Artur Mas optés pels cupaires-, la crida al vot útil de les dues principals forces del bloc la va condemnar a perdre la meitat dels diputats. Amb quatre escons continuaran tenint la clau del Procés i del govern independentista, però ho hauran de fer des d’un grup mixt que compartiran amb el PP.

S’obre un temps de reflexió en l’independentisme. D’una banda, com s’articularà la principal promesa: la llibertat dels presos i la tornada dels exiliats. Puigdemont haurà de decidir si arrisca la seva llibertat per intentar ser investit president -la policia el detindrà tan bon punt trepitgi l’Estat- o si cedeix la candidatura a algú altre. També ho hauran de decidir els quatre consellers exiliats, tots presents a les llistes. El futur dels presos està en mans del jutge Pablo Llarena. En funció de què decideixi el magistrat -l’11 de gener revisarà el cas de Joquim Forn i els Jordis-, l’independentisme haurà de triar si els vuit escons que sumen els empresonats i els exiliats els han d’ocupar els següents de la llista. Els hi va la majoria.

L’altra decisió que haurà de prendre l’independentisme és quin rumb dona al Procés després d’una declaració unilateral que va acabar amb el Govern intervingut. En una campanya en què han concretat poc quin serà el full de ruta, JxCat i ERC han deixat entreveure que posaran el fre de mà i apostaran pel diàleg. Però si volen sumar la CUP la fórmula haurà de passar per respectar el mandat de l’1 d’octubre. Els partits han de triar si donen prioritat a la continuïtat del Procés o fixen com a urgència recuperar la Generalitat, intervinguda sota l’article 155 fins que es formi un nou executiu. Amb la suma d’ahir, l’abstenció de la CUP és suficient. Si hi ha acord, l’independentisme podrà governar i intentar cosir el país, amb l’ull posat en Ciutadans: l’avantatge és cada vegada més petit. El 21-D és un aval i un avís al Procés.