JxCat i ERC inicien la pugna pel lideratge independentista

BarcelonaEra inevitable que acabés passant, i la manifestació de Brussel·les ho va desfermar tot: Junts per Catalunya i Esquerra ja han iniciat la pugna interna de l’independentisme per liderar el Govern després del 21-D. L’ambient entre els dos partits es van anar escalfant ahir, i els dards creuats van mostrar obertament que el 21-D, més enllà de decidir-se quin dels dos blocs aconsegueix la victòria (l’independentisme o el del 155, amb permís dels comuns), està en disputa quin partit liderarà la Generalitat després del 21-D. Junts per Catalunya (JxCat) fa èmfasi en el fet que l’única manera de superar el 155 és que Carles Puigdemont sigui reescollit president. ERC, per la seva banda, apunta que la tornada de Puigdemont és inviable judicialment. I, tot i apuntar al començament de la campanya que Marta Rovira era la presidenciable, ara els republicans viren l’estratègia i asseguren que Oriol Junqueras podrà sortir de la presó i liderar l’executiu.

La lluita independentista no s’explica sense el gir de guió que suposa la llista de Puigdemont. Fins aleshores ERC partia com a clara favorita, i en els seus càlculs per renunciar a una llista unitària incloïen que el president no s’arriscaria a liderar una candidatura del PDECat en hores baixes. Però els càlculs van ser erronis i la jugada del president està començant a donar fruits amb la candidatura de JxCat. La distància a les enquestes s’escurça fins al punt que en l’última, feta per GESOP per a El Periódico, es produeix un empat entre dues formacions que just després de l’aplicació del 155 tenien 25 escons de diferència, segons un sondeig publicat al mateix rotatiu. La gota que va fer vessar el got va ser la manifestació a Brussel·les: una marea groga pel Govern legítim que es va convertir en un bany de masses per al president (i candidat) Puigdemont.

Els republicans, fins ara discrets, han vist com la plataforma del president treu rèdits i ahir van entrar en campanya. Un cop oberta la veda, Puigdemont va apujar el to i ERC va respondre-li amb contundència. La batalla està servida. La primera pedra la va llançar tímidament el republicà Carles Mundó, al matí, en una entrevista a Nació Digital : Junts per Catalunya havia de proposar un “candidat alternatiu” al president per si no podia ser investit, assegurava. Mundó, que va sortir de la presó dilluns, posava damunt la taula una de les grans incògnites de la campanya: què farà Puigdemont en cas de ser escollit. Junts per Catalunya, conscient que es juguen tots els trumfos en la figura del president, insisteix que l’únic candidat que tenen és Puigdemont.

Resposta del president

Els dubtes sobre la seva reelecció -en cas de victòria de l’independentisme- no van agradar al president, que va respondre al seu conseller, des de Brussel·les, amb duresa. “Impedir la investidura del Govern actual, en el seu conjunt, seria entendre que l’article 155 continua en vigor”. Per si hi havia dubtes del que farà -tornar a l’estat espanyol significaria la seva detenció immediata-, Puigdemont va subratllar que “l’únic pla” que tenia era continuar sent president si hi havia majoria sobiranista a les eleccions.

L’estratègia de Junts per Catalunya és clara des del primer dia: l’objectiu del 21-D és restablir el Govern legítim i per això cal votar el seu màxim representant, Carles Puigdemont. ERC ha intentat combatre aquest argument, però qualsevol al·lusió a canviar l’executiu sap que els pot fer perdre encara més vots. Per això els republicans comencen a girar els plans, i la seva aposta serà explicar que Puigdemont no podrà ser president per la seva situació judicial però Junqueras sí. Per què? Segons les fonts consultades, els advocats republicans consideren que el jutge pot revisar la presó del vicepresident després dels comicis, informa Aleix Moldes. Ho va verbalitzar el mateix Mundó a la nit, en un acte a Blanes. “Per molta aspiració que tingui [Puigdemont], hem de ser realistes”, va exposar, il·lustrant l’estratègia que pot seguir Llarena: “És profundament injust, però que el president Puigdemont pugui tornar a Catalunya a exercir el seu càrrec és poca cosa més que un desig. És evident i ho sap tothom que si posa els peus a Catalunya serà detingut i durant molt de temps, perquè no podrà demostrar que no hi ha risc de fuga”.

El conseller va continuar verbalitzant la nova estratègia d’ERC: “Quan hagi passat la campanya, Junqueras podrà sortir de la presó i prendre l’acta de diputat. A partir del dia 22 necessitem un govern fort i qui té la màxima legitimitat per fer-lo és Oriol Junqueras”, va plantejar. Va recollir el guant Marta Rovira: “Farem possible que un candidat a la presó guanyi les eleccions. Junqueras és el millor candidat per liderar la República fins al final”.

L’altra estratègia d’ERC per minvar el creixement de la llista de Puigdemont és erigir-se en el vot útil independentista. Un cop descarten l’opció de restablir íntegrament el Govern, els republicans plantegen que el 21-D s’ha de triar entre Ciutadans o ells. Aquesta dicotomia ja li ha donat fruits a ERC a les generals, on es va imposar al PDECat. “Les enquestes diuen que només ERC està en condicions de parar els peus a Rivera i Arrimadas”, va explicitar Roger Torrent.

La resposta de JxCat va ser reivindicar-se com la llista que genera maldecaps a Rajoy, tal com va dir Puigdemont. El conseller alliberat Jordi Turull va ser el més explícit a demostrar que l’estratègia és no donar cap altra opció que no sigui restablir el Govern cessat pel 155. “Només amb el president Puigdemont tornarà l’estabilitat”, va dir.

Reforços en campanya

Les dues llistes saben que, en la competició interna -i també en la lluita de blocs-, la presència dels presos en campanya és clau. Ho nota especialment ERC, que té el candidat a la presó, però també JxCat, que vol que tant l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez com el conseller d’Interior, Joaquim Forn, surtin per fer campanya pel president. La candidatura va demanar a la Junta Electoral que els permeti participar en actes de campanya o, com a mínim, que puguin gravar algun missatge des de la presó. JxCat també vol que puguin concedir entrevistes, i que es produeixi un efecte semblant a l’obtingut amb Puigdemont: protagonitzar la campanya tot i la distància. Els republicans també busquen reforços, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, s’implicarà en els actes a partir d’ara.

En el primer debat de candidats, dijous, els retrets entre independentistes van ser inexistents. La implosió d’ahir pot ser contraproduent per als partits. Un enfrontament cru pot desanimar un bloc que, com coincideixen les formacions que el representen, necessita anar a votar en massa per evitar que la mobilització de l’unionisme faci perillar la seva majoria. Tot, amb la seguretat que, si hi ha victòria independentista, estaran condemnats a entendre’s després del 21-D. Els pròxims dies marcaran si la pugna s’aguditza i si el constitucionalisme se’n podrà aprofitar. Els retrets entre independentistes ja han deixat de ser tabú. La batalla interna per qui ha de liderar el Govern el 22-D ja s’ha obert.